Pertorbant la ment dels nens

La normativa sobre l'horari infantil desvirtuava totalment l’esperit de 'MASH'

MÒNICA PLANAS
MÒNICA PLANAS

'MASH', la sèrie de la CBS que retratava l’activitat d’un hospital de campanya de l’exèrcit nord-americà a la guerra de Corea, va ser, a la dècada dels setanta, una de les més llargues emeses fins aleshores. En realitat, parlaven del Vietnam i l’audiència n’era conscient. 'MASH' es va mantenir en pantalla del 1972 fins al 1983. La veien uns trenta milions de persones però l’episodi final el van seguir més de 125 milions d’espectadors.

Fruit de les queixes de l’audiència per l’ús d’un llenguatge massa pujat de to, les sèries tenien uns responsables de programació que revisaven els guions detectant paraules, expressions o comentaris que es consideraven políticament incorrectes a la televisió. Aquest control sobre els diàlegs va provocar una batalla entre guionistes i programadors. El conflicte va arribar a una sessió del Senat el 1975, on es van fer greus acusacions contra els canals comercials. Es va acusar la indústria televisiva de buscar beneficis econòmics pertorbant la ment dels nens amb continguts obscens. Així doncs, les cadenes nacionals i la Federal Communication Commission (FCC) van establir un horari infantil entre les set i les nou del vespre, l’hora en què se suposava que els pares volien veure la televisió amb el seus fills, on se’ls protegiria de l’ús d’un llenguatge indecent.

Aquesta normativa desvirtuava totalment l’esperit de 'MASH', que es veia obligada a utilitzar un llenguatge i unes converses poc creïbles en un context militar. L’altra opció era canviar d’horari, cosa que perjudicaria els resultats d’audiència.

El 17 d’agost del 1976 els productors executius i els sindicats de guionistes van presentar una demanda judicial als tribunals per abolir la mesura. Mentre l’audiència més conservadora es manifestava amb pancartes davant dels jutjats, a dins, actors i productors declaraven. Un dels més contundents va ser Alan Alda, el capità Hawkeye Pierce de 'MASH'. Va parlar amb visió de futur: “Si avui censures un acudit, demà podràs censurar qualsevol idea a través d’un acudit. Cada dia serà més fàcil”.

Dos mesos i mig després, un jutge federal de Los Angeles va estipular que l'horari familiar de set a nou del vespre era inconstitucional i infringia la llibertat d’expressió. Es va considerar que era una victòria de la societat i per a la societat.

El 2009 el Tribunal Suprem dels Estats Units va dictar una nova sentència històrica per protegir les criatures: l’emissió per televisió de qualsevol insult o comentari groller seria motiu de sanció, encara que fos Bono d’U2 recollint un premi a la gala dels Globus d’Or i exclamant: “This is really fucking brilliant!” Si la FCC decideix que una paraula pot afectar el desenvolupament dels nens que estan davant la televisió, la cadena haurà de pagar la multa que se li imposi. La situació continua sent confusa: el criteri per decidir què és un insult i què no sempre és relatiu.