LA CRISI DELS POPULARS

Baltasar Garzón: "En lloc de rebutjar el referèndum, caldria trobar mecanismes per fer-lo"

Entrevista amb l'advocat i exjutge de l'Audiència Nacional

A les sis de la tarda del 9 de febrer del 2009, una furgoneta de la Policia descarregava a l’Audiència Nacional 25 caixes farcides de documentació sobre una suposada trama de corrupció. Les caixes, amb l’etiqueta “Operació Gürtel”, anaven adreçades a Baltasar Garzón: estava en marxa una investigació de la qual el jutge seria expulsat el 2012, per haver intervingut converses d’imputats. Garzón (Torres, Jaén, 1955), convidat al Cornellà Creació Fòrum 2015, rep l’ARA amb les primeres declaracions de Luis Bárcenas -en sortir de la presó- encara fumejant.

¿Gürtel és l’escàndol de corrupció més gran de la democràcia?

Pel magma de brutícia i fang que en surt, sí. És caspós. Els indicis apunten que s’han dut a terme pràctiques incompatibles amb la democràcia.

Pel PP, tot és culpa de Bárcenas.

¿Com es pot dir que no hi tenen res a veure? ¿El senyor Bárcenas no té res a veure amb el PP? Tots els extresorers del partit estan imputats.

Doncs al partit asseguren que van ser “enganyats” per Bárcenas.

El discurs hauria de ser diferent, haurien de dir que col·laboraran en la investigació i després no esborrar els discs durs dels ordinadors que utilitzaven per emmagatzemar dades de la seva comptabilitat... Han obstaculitzat la tasca de la justícia. Com a mínim, haurien de callar. De tant parlar, al final l’hemeroteca se’ls gira en contra i fa vergonya.

¿Preveu més novetats en el cas que ara instrueix el jutge Pablo Ruz?

Fa la impressió que en un parell de mesos es tancarà almenys la primera fase de la investigació. En els pròxims mesos o setmanes veurem una sèrie de resolucions en les quals hi haurà més imputacions, cal estar preparats per això.

Imputacions al més alt nivell?

No ho sé... Però la declaració de Bárcenas davant del jutge el juliol del 2013 omple més de 300 pàgines. És impressionant, hi ha moltes dades.

En paral·lel a Gürtel han esclatat escàndols com el cas Pujol, el cas Nóos o el dels ERO andalusos, que estan ensorrant la credibilitat de les institucions. ¿El sistema polític està corroït per la corrupció?

És una sensació amb base real. A Espanya hi ha oberts gairebé 1.700 casos, que afecten totes les administracions. Mai hi ha hagut una veritable política de lluita contra el frau.

Arran de la crisi i la indignació popular, comencen a veure’s canvis. ¿S’han acabat els anys d’impunitat?

Quan vaig iniciar la carrera judicial, a finals del 1980, vaig trobar-me corrupteles als jutjats. Es pagaven comissions, et trobaves diners enmig dels expedients. Cap govern feia res per combatre una impunitat que provenia dels temps de la dictadura. Ara, per primer cop, hi ha hagut una reacció ciutadana generalitzada. La gent n’està tipa. Cal, però, que aquest tsunami anticorrupció no afluixi.

Com s’aconsegueix això?

Mantenint la pressió ciutadana, una actitud d’indignació activa, d’intransigència. M’encantaria que a les escoles s’impartís una assignatura sobre ètica i transparència. Hem de seguir exemples com el dels nòrdics, on sí que hi ha vocació de servei públic. Però a Espanya tenim una supèrbia a les venes que és tremenda i no n’aprenem.

Mentrestant, Podem s’enfila a les enquestes. Fan populisme?

Alguns dels que ho diuen són experts a incomplir promeses.

Ara acusen Juan Carlos Monedero, un dels ideòlegs de Podem, d’haver cobrat del govern de Veneçuela.

No tinc cap vinculació especial amb Podem, però em fa gràcia que els grans partits li demanin explicacions. Ell diu que va assessorar Veneçuela. I què? ¿No hi manté Espanya relacions diplomàtiques? ¿No en manté amb l’Aràbia Saudita, que no és un exemple de democràcia? Els dobles discursos em fan fàstic.

¿Creu que Podem representa una oportunitat real de canvi?

Sens dubte. A mi no em fan cap por, al contrari. A les opcions que promoguin la participació ciutadana en les institucions els dono suport.

Es veu tornant a fer política?

Estic centrat en la meva tasca com a advocat. No és una prioritat incorporar-me a cap opció electoral.

Fixem-nos en Catalunya. Els catalans tenen dret, com els escocesos, a pronunciar-se en referèndum?

El principi d’autodeterminació dels pobles és un dret humà fonamental. L’únic límit que hi poso és la violència. Però si un poble vol exercir aquest dret, ha de poder-ho fer. En lloc de rebutjar-ho i obrir procediments penals absurds, caldria dissenyar mecanismes per exercir-lo.

¿Tenen sentit les querelles contra Artur Mas pel 9-N?

Discrepo de la decisió d’admetre-les a tràmit. Estic convençut que no tindran cap recorregut.

Què li sembla que el jutge Santiago Vidal pugui ser apartat per l’esborrany de Constitució catalana?

És absurd. La llibertat d’expressió no pot ser combatuda a mastegots.

Cas 4-F. Ha vist Ciutat morta ?

Hi ha nous elements. Cal reobrir almenys una investigació prèvia.