DRET A DECIDIR L’HORA DE VOTAR

Estratègies dissonants cap a la consulta definitiva

Debats sobiranistes sobre el pròxim pas: units o separats en unes eleccions, imminents o el 2016

D’ençà que el 22 d’octubre Artur Mas i Oriol Junqueras van conjurar-se per fer pinya perquè el 9-N fos un èxit de participació, les seves divergències sobre l’estratègia a seguir en els pròxims mesos havien quedat aparcades. La treva va mantenir-se fins a la votació. Ara la rotunda resposta ciutadana a les urnes deixa pas a un reguitzell d’incògnites que s’hauran d’anar resolent en les pròximes setmanes. La principal: ¿quin ha de ser el següent pas en el procés català? Des del 12 de desembre de l’any passat, el món sobiranista tenia marcada a l’agenda l’horitzó tangible del 9-N. La pròxima fase encara està per definir.

D’entrada, Mas té previst fer un primer moviment: enviarà una carta a Mariano Rajoy per renovar l’oferiment de diàleg amb la intenció de pactar -com Londres va fer amb Escòcia- un “referèndum definitiu”. Però el mateix Mas ha reconegut que no n’espera “gaire cosa” d’aquesta gestió. Vista l’hostilitat amb què a Madrid s’observen els esdeveniments a Catalunya, és improbable que la nova demostració de força d’ahir empenyi Rajoy a moure peça. Debilitat a les enquestes i amb el seu partit en estat de xoc per la cadena d’escàndols de corrupció que l’esquitxen, fer un gest conciliador cap a Catalunya podria costar-li car en les eleccions autonòmiques del maig que es preparen en 13 comunitats i en les generals de la tardor.

De fet, els socis sobiranistes de Mas -especialment Junqueras- tampoc veuen gens clar l’intent de reactivar les converses amb la Moncloa. El president d’ERC és partidari de tirar pel dret, convocar eleccions immediatament i enfilar el camí de la independència via declaració unilateral. Aquest és, precisament, el gran debat que s’aproxima Catalunya endins. ¿Cal avançar les eleccions perquè esdevinguin un plebiscit sobre la independència? I, si és així, ¿cal que les forces del sí-sí -o com a mínim Convergència i ERC- s’agrupin en una candidatura unitària?

Així l’hi va plantejar Mas a Junqueras en la trobada que van mantenir el 7 d’agost: anticipades per al primer trimestre del 2015, amb una llista de país sense sigles però suportada per convergents i republicans. El cap de files d’ERC rebutja de moment la fórmula perquè no se’n refia -des que el Govern va descartar tirar endavant la consulta original per no topar amb el Tribunal Constitucional, Junqueras ha endurit el to- i només negociarà si té garanties que el programa conjunt inclouria la declaració unilateral.

ICV-EUiA també exigeix anticipades, però no les vol llegir com un plebiscit definitiu sobre la independència, sinó com l’oportunitat perquè les esquerres alternatives en bloc aprofitin el moment per aconseguir un cop d’efecte electoral. La CUP, per la seva banda, en cap cas acceptaria unir-se a una llista unitària al costat de CiU, però sí que aposta per la declaració unilateral després de les eleccions. Uns comicis que també des del sobiranisme civil es veuen imprescindibles per continuar fent camí, com va deixar clar la presidenta de l’ANC, Carme Forcadell, quan va instar fa uns dies el president de la Generalitat a convocar eleccions per al cap de tres mesos.

Mas insinua que només les avançarà si s’accepta la seva fórmula d’àmplia coalició pel sí-sí. Però, després de la massiva participació d’ahir, creix la sensació que s’acosta el moment de celebrar la consulta definitiva. A Mas se li escurça el marge per aguantar fins al 2016 si Junqueras es resisteix a acceptar les seves condicions per a les plebiscitàries. ERC dóna per trencat el pacte d’estabilitat firmat el 2012. Podria buscar l’aval del PSC per aprovar els pressupostos per al 2015, però si Mas pacta ara amb els de Miquel Iceta haurà de prémer el fre a un procés que, des d’ahir, sembla abocat a una nova acceleració.