Prohibir les paraules

La societat catalana no parla de presos polítics perquè TV3 i Catalunya Ràdio els diguin que ho facin, sinó que a TV3 i a Catalunya Ràdio es parla de presos polítics perquè la societat catalana -o una part important de la societat catalana- considera que ho són. És just a l’inrevés d’aquesta idea absurda de l’adoctrinament, que pel que es veu també està instal·lada entre els membres de la Junta Electoral Central (JEC). Els mitjans públics reflecteixen, o haurien de reflectir, els debats que es produeixen a la societat a la qual serveixen. I animar-los, també, per descomptat. Existeix una altra part de la societat catalana que considera que les persones acusades al judici de l’1-O són colpistes, que varen donar un cop d’estat o un cop contra la democràcia. Per tant, pels mateixos motius que la JEC prohibeix a TV3 i Catalunya Ràdio l’ús de les paraules presos polítics i exili, hauria de prohibir també a aquests mitjans que parlin (perquè en parlen) de colpistes i de cops d’estat : d’acord amb el seu raonament, aquestes paraules són tan partidistes com les altres, perquè són usades sempre per uns mateixos partits polítics concrets. Per altra banda, l’escrupolositat que mostra la JEC perquè uns determinats símbols i unes determinades paraules no puguin condicionar el vot dels ciutadans (per això se suposa que en proscriuen l’ús durant la campanya electoral), resulta extemporània en una campanya en què sentim propostes clarament anticonstitucionals. Com ara que les mares immigrants donin els seus fills en adopció a canvi de més temps d’estada a Espanya. O que els ciutadans anem armats i siguem premiats quan matem un lladre “amb armes legítimes”. Es veu que sentir aquest tipus de propostes no pot pertorbar ni distorsionar el raonament d’alguns ciutadans. Sentir parlar a TV3 i a Catalunya Ràdio de presos polítics i exili, sí.

Prohibir símbols és una idea ridícula que només du a situacions ridícules, com s’ha vist en la polèmica dels llaços grocs. En cas de dubte, sempre es pot fer com la Junta Electoral de les Illes Balears, que els ha prohibit tots, els llaços, siguin del color que siguin (total, deuen pensar, tots són de coses de rojos). Ja que esmentem les Balears, convé recordar que va ser el president José Ramón Bauzá el primer a fer una llei de símbols per enviar inspectors als centres educatius, amb el propòsit d’arrencar-ne els llaços verds que simbolitzaven la protesta de la comunitat educativa contra les seves polítiques. Bauzá és conegut, amb tota justícia, com un dels polítics més indiscutiblement ridículs que pul·lulen per l’actualitat, ara com a assessor de Ciutadans.

Però si prohibir símbols és ridícul, prohibir paraules és molt més greu. Prohibir paraules, a qui sigui i en el context que sigui, és el principi fonamental de l’autoritarisme. I prohibir-les en nom del bon funcionament de la democràcia ja és d’un cinisme i una hipocresia superlatius, que tornen a posar una instància judicial espanyola (en aquest cas, la JEC) sota el nigul negre de les pitjors sospites.