L'absència del president

Com un nen petit, Jawai plorava al vestidor. El jugador australià, amb una greu lesió al peu, va donar-ho tot per intentar jugar aquesta semifinal. Dijous no es va entrenar i ahir va entrar a la pista durant el tercer quart per donar una mica de descans a un Tomic massa sol sota la cistella. Però no va servir de res i Jawai es va posar a plorar. Al vestidor les imatges eren colpidores, amb professionals amb el cor trencat. Mig equip va jugar amb lesions i molèsties i van acabar perdent just al final. I el president no hi era. Rosell havia decidit que aniria a Londres només per a la final. Ahir tenia una reunió. Una reunió que potser justificava la seva absència. Però si és així no es va comunicar amb claredat. Ara, si l'absència no estava justificada és una greu errada. El president havia de ser al costat d'aquests jugadors que ploraven. Calia estar a punt per si arribava la derrota dolorosa, no s'hi val estar a punt només per poder sortir a la fotografia en cas de triomf. Si Rosell estava tancant una renovació o un fitxatge, ja demano disculpes. Ara, si l'absència no està justificada, s'hauria de disculpar ell. I no als socis. S'hauria de disculpar a aquest equip de bàsquet.