La primera estàtua a una dona futbolista

Cap d'EsportsEn un dels despatxos del Museu del Futbol de Manchester, un grup d’historiadors treballen per recuperar les pàgines perdudes de la història d’aquest esport. Aquest grup de recerca, entre altres coses, té una base de dades amb les diferents estàtues que hi ha al Regne Unit dedicades a futbolistes, entrenadors i presidents. En total n’han documentat 110, algunes en honor de gent com Bill Shankly, Bobby Robson, Alex Ferguson i Thierry Henry. Però cap d’aquestes estàtues estava dedicada a una dona. Fins fa pocs dies.

Aprofitant el Mundial de França d’aquest estiu, el museu va inaugurar una estàtua dedicada a una de les pioneres del futbol femení britànic, Lily Parr. L’estàtua es pot veure al mateix museu, on s’han estudiat les arrels del futbol jugat per dones i s’ha recuperat una memòria històrica que havia quedat soterrada durant dècades. No és que el futbol femení es despertés tard, és que no havia interessat explicar que fa 100 anys ja s’omplien estadis per veure jugadores com Parr, que va morir el 1978.

Nascuda a la població de St Helens, Lily Parr va començar a jugar en un equip de la seva població fins que va fitxar pel Dick, Kerr Ladies, un equip fundat a Preston per l’empresa Dick, Kerr & Co. Amb els homes lluitant al front durant la Primera Guerra Mundial, les dones es van incorporar a les cadenes de muntatge de les fàbriques. I algunes jugaven a futbol en les estones lliures, per distreure’s. El Dick, Kerr Ladies va néixer quan els gerents de la fàbrica es van adonar del nivell futbolístic que tenien les seves treballadores, i van crear un equip que ompliria estadis i es guanyaria una fama que va durar fins i tot quan es va reprendre la lliga masculina.

Lily Parr era la seva estrella. Alta i forta, havia començat de defensa, però es va adaptar a un rol ofensiu i va marcar més de 100 gols en una sola temporada. En total va marcar 986 gols als diferents clubs pels quals va passar, en una època, els anys 20, en què els equips femenins van arribar a omplir estadis amb més de 40.000 espectadors. Fumadora empedreïda, d’ella es deia que cobrava un sou en forma de tabac. La seva imatge es va reproduir en revistes i cromos. A Preston, desenes de nenes van ser batejades amb el seu nom. Era la gran estrella d’un equip que es va convertir en un referent. Tant d’èxit tenia que la Federació Anglesa de Futbol, espantada per la possibilitat de perdre el monopoli del futbol, va dictar una norma que, si volien jugar a Primera Divisió, prohibia als clubs masculins cedir l’estadi al futbol femení. Les dones van ser expulsades dels grans estadis i la seva memòria silenciada. La prohibició de jugar als estadis d’equips masculins duraria gairebé 50 anys, fins al 1971.

Un cop va penjar les botes, Parr es va dedicar a cuidar malalts psiquiàtrics. La seva mateixa família va trigar anys a entendre qui havia sigut la gran Lily Parr. Però de mica en mica s’ha fet justícia en un estat, el Regne Unit, on han pogut veure un Escòcia-Anglaterra en un Mundial. I, tot plegat, gràcies en part a dones com la Lily.