BarcelonaAprofundir en el diagnòstic de la desigualtat és un dels propòsits de l’estudi sobre la programació cultural 2016-2017 de l’Ajuntament de Barcelona des d’una perspectiva de gènere. L’estudi, impulsat pel Consell de la Cultura, posa dades a allò que semblava evident: encara som lluny de la paritat. S’han analitzat 19.088 activitats de 117 equipaments municipals o en conveni (el 71% del total), i el 2017 el rol de les dones en la programació pública era del 32,38%, vuit punts més que al 2016. Els espais estudiats són arxius, biblioteques, centres cívics, centres d’exposicions, fàbriques de creació, festivals, grans auditoris, museus i col·leccions i sales d’arts escèniques.
“Hem de seguir treballant amb un compromís cap a la paritat”, diu la regidora de Feminisme i LGTBI, Laura Pérez, que assegura que l’informe explica on són les dones en el món de la cultura. L’estudi reflecteix també una realitat amb moltes diferències segons l’àmbit cultural. Per exemple, als grans auditoris les dones autores representen un insignificant 1,25%, mentre que als centres d’arts escèniques l’autoria femenina és del 32%, i als centres d’exposicions s’arriba al 54,55%. “Hi ha dèficits històrics acumulats que no poden trobar resposta en dos anys”, admet el comissionat de Cultura, Joan Subirats, en referència a la poca presència de dones compositores al llarg de la història de la música clàssica.
Propostes de futur
L’informe ha de servir per esmenar la desigualtat. En aquest sentit, Subirats assumeix que cal “incorporar la perspectiva de gènere” a la base de dades de l’Ajuntament. També se seleccionaran quatre àmbits de treball específics a la Biblioteca Jaume Fuster, el Centre Cívic Barceloneta, el festival Grec i La Virreina Centre de la Imatge, que serviran de model per a la resta. Igualment, es potenciaran les xarxes culturals que promoguin i visibilitzin la creació en femení, i es proposaran “criteris de gènere” a les subvencions municipals.
“L’esforç ha d’anar més enllà de l’Ajuntament -diu Subirats-. La ciutat ha d’avançar en processos d’equitat, però no podem demanar a la ciutadania que faci el que nosaltres no fem. Per tant, hem d’autoexigir-nos”.
