Publicitat
Publicitat

ESPÈCIE PROTEGIDA

La força d’una Il·lusió

Hi ha pericos optimistes i pericos pessimistes. Fins ara, els optimistes es lamentaven de la condemna de viure en l’etern dia de la marmota i els pessimistes agraíem amb resignació l’etern retorn d’una vida mediocre. Ho agraíem perquè qualsevol canvi de guió imaginable convertia la tragicomèdia del tornar a començar en la tragèdia del descens i la desaparició.

Però Mister Chen ha arribat per fer amb el guió de la nostra vida perica un inversemblant salt argumental. La resignació i la por han cedit el seu lloc a la il·lusió. Tant els optimistes com els pessimistes esperem l’inici de temporada amb una il·lusió amb fonament. Perquè, per primer cop en molt temps, no ha calgut buscar a Google informació sobre els fitxatges. Perquè l’equip ha fet una pretemporada amb bons resultats contra equips potents (amb l’empat contra la Juve com a argument definitiu). Perquè el joc de l’equip fa molt bona pinta. I, sobretot, perquè hem fet un gran fitxatge: Quique Sánchez Flores és l’entrenador que necessitàvem. Amb caràcter, amb coneixements, amb capacitat de lideratge, bon comunicador i amb moltes ganes. Estem en bones mans. No és que ens hagi seduït, ens ha convençut.

La il·lusió no ens ha de fer perdre el món de vista. Venim d’on venim. I la prioritat lògica de Mister Chen ha estat garantir la sostenibilitat econòmica del club. Per tant, tot i que els -de moment- set fitxatges apugen clarament el nivell, no s’ha fet una gran inversió. Som un equip de classe mitjana que si tots els astres fossin favorables podria arribar a lluitar per Europa. És el primer any de l’era Chen i no ho podem tenir tot de cop. Alguns pericos benintencionats han multiplicat el seu grau d’exigència i fent un exercici d’amnèsia es queixen perquè no ha vingut cap gran figura (no la podem pagar) o perquè els jugadors fitxats són massa veterans (cert, però no és el moment d’inversions de risc: calen jugadors amb garanties per un parell de temporades).

L’únic regust amarg d’aquest inici de temporada -digueu-me romàntic-és la marxa de dos bons jugadors amb valor afegit: Clerc i Pau, dos nois del planter, pericos de sentiment i amb nivell per estar entre els 25. No podem perdre els nostres trets identitaris (tractar bé la gent de casa) i no anem sobrats de referents que sàpiguen des de ben jovenets com és de difícil això d’exercir de perico. Per compensar tenim la confirmació d’Aaron i la gran sorpresa de Marc Roca, que, per començar, ja han viatjat a Sevilla aquesta primera jornada. Un motiu més d’il·lusió.

Històries de superació esportiva