Pedralbes, la porta d'entrada a les festes de Santa Eulàlia

Colau visita el monestir per inaugurar la festa major d'hivern

Barcelona juga amb les llums / PERE VIRGILI

Els paisatges secrets de Ciutat Vella s’il·luminen aquests dies amb motiu del Festival Llum BCN, que acompanya la festa major d’hivern de la capital catalana, Santa Eulàlia, els dies 10, 11 i 12 de febrer. A la imatge, la façana de l’Ajuntament va ser coberta ahir pel muntatge anomenat Colorama, un mapping en què els colors llampants s’imposen. En total, una desena de patis del Barri Gòtic s’il·luminen per celebrar les festes de la copatrona de la ciutat. La plaça dels Traginers, el Pati Llimona, el Palau Sessa-Larrard, el Museu Picasso o el Fossar de les Moreres són alguns dels espais escollits per al festival.

És Santa Eulàlia, l’anomenada “festa major d’hivern”. M’han citat al monestir de Pedralbes a dos quarts de dotze per assistir a la visita anual de les autoritats municipals que dona inici a les festes. La jornada de portes obertes atrau molta gent. Esperem l’alcaldessa i els regidors municipals, que arriben puntuals, tots junts, en autobús. Venen en aquest vehicle tan popular, potser contagiats per l’esperit naïf i espontani dels nens que els acaben de llegir el Pregó dels Infants a la plaça de Sant Jaume. Amb les autoritats al capdavant, la processó es posa en marxa.

Solemnement, ens obren les portes del convent. Tot just traspassar-les, deixem un matí fred i ennuvolat i ens endinsem en la càlida penombra de l’església, temperada amb l’ajut de les estufes. Ens dona la benvinguda la conservadora del museu del monestir, la doctora Anna Castellano, que ens parla de l’exposició dedicada a sor Eulàlia Anzizu, l’abadessa de Pedralbes entre el 1868 i el 1916, a qui devem una primera restauració i la catalogació de l’arxiu. Després sabem, per l’arquitecte Josep Maria Julià, que el 2016 ha sigut un any important. S’han restaurat les escales de fusta que duen a la Torre de la Presó i diversos espais s’han obert per primer cop al visitant, com la procura. Aquests treballs han de continuar amb la restauració de la façana nord, la gran rosassa o el claustre dels Gats, on les monges antigament rentaven la roba.

Enamorat d’Elisenda

Per tot arreu es veu l’escut dels Montcada, vuit besants d’or sobre fons vermell. El monestir va ser edificat gràcies a Elisenda de Montcada, la tercera dona de Jaume II. Ell n’estava tan enamorat que es va voler casar com més aviat millor per no caure en la temptació d’allitar-s’hi abans d’hora. Ell tenia 55 anys, ella n’acabava de complir 30. La mateixa pressa van imprimir tots dos a aixecar aquesta casa. El 1325, el Papa va donar el permís corresponent, i el 1327 hi van arribar les primeres monges. El monarca va expirar aquell mateix any, però la reina va morir anciana. Malgrat no prendre mai els hàbits, està enterrada aquí, en un sepulcre encastat en una paret de l’església que separa el món mundà de la clausura. En un costat apareix amb la corona, a l’altre vesteix modestament de vídua. Elisenda va situar el seu monestir prou a prop de Barcelona per posar-lo sota la protecció del Consell de Cent, que ha sigut el principal valedor de la comunitat. D’aquí el costum de la visita anual, que es va perdre i que l’alcalde Pasqual Maragall va recuperar poc abans dels Jocs Olímpics.

Acabem la visita al menjador, on, a les parets, destaquen unes inscripcions: “ Silentium ” (silenci) o “ Audi tacens ” (escolta amb atenció). Sobre unes taules espera l’esmorzar per als convidats. Hi destaca el mató de Pedralbes, fet amb ametlles en comptes de llet i tradicionalment elaborat al convent. El 1327, la primera comunitat eren 14 monges i 15 novícies. Ara són només 6 germanes i l’abadessa Montserrat Casas, que agraeix les obres de restauració a l’alcaldessa Colau i acaba el seu discurs desitjant que santa Eulàlia ens protegeixi.