L'ONU, l'era Trump i el govern del caos

Cristina Gallach, subsecretària general del departament d'Informació de les Nacions Unides, explica que la voluntat és el diàleg i l'entesa amb la nova administració nord-americana

Voluntat de diàleg i de buscar punts d'entesa. Aquest és l'esperit positiu amb el qual afronta el nou secretari general de l'ONU, António Guterres, la relació amb la nova administració nord-americana liderada per Donald Trump. I s'albira que no serà feina fàcil.

Els primers moviments del nou president nord-americà en el marc de les Nacions Unides són alarmants. Ja no només la promesa electoral d' abandonar l'Acord de París per combatre el canvi climàtic, sinó també les crítiques ferotges al Consell de Drets Humans de l'ONU.

Aquest mateix dimecres, en una intervenció davant d'aquest organisme a Ginebra, un alt càrrec del departament d'Estat ha demanat que per tenir "credibilitat", el Consell de Drets Humans havia d'abandonar les posicions "desequilibrades i improductives" i acabar amb "l'obsessió amb Israel".

"L'ONU i el secretari general tenen clar que han de treballar amb tots els governs de tots els països de l'organització, amb alguns és més fàcil i amb altres menys, però la nostra voluntat és buscar punts d'acord per fer avançar l'agenda", ha explicat la subsecretària general del departament d'Informació de les Nacions Unides, Cristina Gallach, aquest dimecres a Barcelona.

En un acte del Cidob, Gallach ha assegurat que el nou secretari general, en particular, té una "profundíssima voluntat de diàleg" amb la nova administració nord-americana per evitar que en els "grans temes de principi no hi hagi marxa enrere".

La portaveu de l'ONU ha revelat que el mateix Guterres va estar en contacte amb l'entorn del president nord-americà quan es va promulgar l'ordre migratòria  –que prohibia l'entrada de ciutadans de 7 països– per expressar les seves reserves sobre aquest veto.

Però qualsevol moviment en aquest sentit és "complex", segons ha reconegut la mateixa Cristina Gallach. Els EUA aporten el 28% del pressupost que l'ONU destina a operacions de manteniment de la pau al món i el 22% del que necessita l'organització per al seu funcionament ordinari. I en aportacions voluntàries, el 40% del pressupost del programa per combatre la fam al món té segell nord-americà.

La via per anar endavant

Quina és la fórmula? La mateixa portaveu de l'ONU ho veu tot plegat com una oportunitat per a la resta de països de món, especialment els europeus, de fer un pas endavant.

Quan els EUA van anunciar la suspensió de les ajudes a les ONG que treballen en el camp de la planificació familiar a l'estranger, Gallach ha explicat que el govern holandès es va comprometre a aportar els diners que es deixaven d'ingressar. I aquesta hauria de ser la via, "veure on és cadascú i corresponsabilitzar-se", no deixar-ho tot en mans dels EUA.

"El moment de transició cap a la multipolaritat és el caos. És quan la governança global és més difícil que mai. Però també és quan cal més diplomàcia que mai, marcs de gestió global amplis i consensuats", ha alertat Gallach.

La portaveu de l'ONU també ha fet autocrítica sobre el funcionament de la mateixa organització i ha assegurat que hi ha un "absolut compromís amb la transparència" i una condemna de les conductes que han estat una "vergonya" per a l'organització: el contagi del còlera a Haití i els abusos sexuals comesos per soldats o funcionaris en algunes missions de l'ONU.

Etiquetes