Trump, l’últim populista de l’Amèrica irritada

El magnat novaiorquès ha aconseguit retallar les diferències amb Hillary Clinton en la recta final de la campanya

Si qui sembra vents cull tempestats, qui ha plantat globalització a ultrança durant dècades està collint ara la ira dels perjudicats que s’enrolen en les files del populisme. Una indignació quantificable: 25 milions de vots recollits pels dos candidats populistes a les eleccions primàries als Estats Units; els vots que han sumat Donald Trump i Bernie Sanders.

Dos candidats als antípodes ideològics, però amb un eix comú, es presenten com els representants autèntics del poble, els abanderats contra les elits, contra l’establishment. Pesquen en la ràbia d’uns nord-americans normals i corrents convençuts que, mentre ells pateixen, les elits cullen els abundants fruits d’un sistema que tenen dissenyat a mida.

L’analista polític John B. Judis, en el llibre The populist explosion, publicat aquest octubre, defineix el populisme com la resistència creixent a les polítiques orientades al mercat que han dominat tant als Estats Units com a Europa des dels governs de Ronald Reagan i Margaret Thatcher. Un neoliberalisme que ha estimulat, afirma Judis, polítiques monetàries i comercials que han traslladat les manufactures a països de baix cost productiu, han incrementat el pes del sector financer en l’economia i han retallat el paper de les institucions públiques fins al punt que molts ciutadans han arribat a la conclusió que els governs no representen els seus interessos.

La irritació dels perjudicats

Aquests efectes han provocat la irritació dels ciutadans que n’han sortit perjudicats, molts dels quals han buscat refugi en moviments populistes, siguin Trump o Sanders als Estats Units, Marine Le Pen a França, Syriza a Grècia o Podem a Espanya. Són les mateixes forces que han precipitat l’impensable triomf del Brexit al referèndum del juny.

Jodis diferencia el populisme d’esquerres, que tendeix a enfrontar el poble amb les classes dirigents, del de dretes, que ataca tant les elits com els desposseïts, siguin les minories ètniques, els pobres o els immigrants.

Si perd les eleccions, Trump passarà probablement a ocupar una nota a peu de pàgina al costat de Sanders en els llibres d’història, però encara que els personatges quedin desactivats, el missatge penetra en el present i el futur nord-americà. Ho ha fet Sanders de manera immediata, tot i la derrota a les primàries, influenciant i fent girar Hillary Clinton cap a l’esquerra i portant-la a denunciar els acords de lliure canvi. I ho farà Trump, encara que perdi, i molt més si guanya, perquè està desballestant un Partit Republicà encara dominat per les elits però amb les bases revoltades.

El campió del Rust Belt

Trump s’ha convertit en l’heroi de la classe treballadora blanca dels Estats Units, en el campió de milions de ciutadans de l’anomenat Rust Belt, els estats del nord-est on es concentrava la indústria, i que ara, en ple declivi, moltes fàbriques han abandonat cap a destins estrangers amb costos de producció més baixos. Per a ells, Trump pot ser l’heroi, i Clinton, amb la seva defensa inicial dels tractats de comerç i la seva pertinença de sempre a les elits, pot ser l’enemiga.

En aquest territori, Trump se sent còmode parlant de “Nosaltres, el poble”, denunciant l’establishment i prometent mesures tan radicals com sovint impossibles.

El Trump populista entronca perfectament amb altres moviments europeus, com el FN de Marine Le Pen, el UKIP britànic o el Partit de la Llibertat de l’holandès Geert Wilders. Als Estats Units Trump s’ha convertit en el populista de dretes que ha posat cara i veu al corrent de fons d’irritació que els efectes negatius de la globalització estan provocant. Fins a la crisi del 2008, aquest impacte negatiu es dissolia dins del creixement econòmic; des de l’inici de la crisi, la xarxa ha desaparegut, les desigualtats s’han disparat més que mai i una part important de la població en paga les conseqüències. Amb tants ciutadans amb les perspectives defraudades, el consens polític s’ha esberlat i el populisme cotitza a l’alça en una Amèrica irritada.

Una enquesta d’ABC diu que guanyarà Trump

La cadena ABC News va difondre ahir una enquesta que dóna guanyador Trump, amb un 46% de suports, un punt per davant de Clinton. El sondeig, elaborat amb una mostra de 1.128 votants, és el primer d’aquest mitjà que augura la victòria del candidat republicà des del maig. Els enquestats van ser consultats entre el 27 i el 30 d’octubre, el dia que el director de l’FBI va reobrir el cas dels mails de Clinton. Segons la web RealClearPolitics, que fa una mitjana de tots els sondejos, la demòcrata avantatja Trump per 2,2 punts. Fa una setmana tenia un marge de 12 punts.