WashingtonLes filtracions d’Edward Snowden el juny del 2013 sobre els programes de vigilància massiva de la NSA van provocar un debat profund sobre el balanç entre la seguretat i el dret a la privacitat. A més, van causar una crisi diplomàtica, ja que van destapar les escoltes de l’espionatge nord-americà a mandataris estrangers, entre els quals hi havia aliats seus.
La revelació més coneguda és la recollida de dades de milions de trucades de nord-americans per part de la NSA. Però també es van descobrir programes com PRISM o Tempora. El primer permet a l’agència d’intel·ligència americana accedir a les dades dels usuaris de les principals empreses d’internet, com Microsoft, Google, Facebook i Apple. El segon és dels serveis d’espionatge britànics, acusats de recollir informació de companyies d’internet a través de l’Oficina Central de Comunicació del govern amb l’ajuda del sistema PRISM.
Altres programes de la NSA són EvilOlive, que recull i emmagatzema grans quantitats de metadades d’internet de nord-americans, i el Fairview, que fa el mateix amb les dades de ciutadans brasilers.
Les filtracions de Snowden també van mostrar col·laboracions de l’espionatge americà amb altres països europeus, com Alemanya.