THE NEW YORK TIMES / TEHERANJa fa gairebé un any que a Teheran s'ha abandonat el missatge que la Primavera Àrab era un regal de Déu. Alguns fins i tot comencen a preguntar-se què és el que està realment en joc si el govern del president sirià Baixar al-Assad, un històric client de l'Iran, s'ensorra. Després de sis dies d'intensos combats als carrers de Damasc, aquesta teoria ja no sembla inconcebible.
La caiguda del règim d'Al-Assad deixaria l'elit xiïta de l'Iran sense el seu pilar més important al món àrab, com també la seva porta d'entrada al Mediterrani. A banda de donar a l'Aràbia Saudita i a altres estats àrabs sunnites el seu somni anhelat de contrarestar la influència de l'Iran a la regió, un cop trencada finalment l'aliança entre Teheran i Damasc, forjada durant dècades, també desgastaria el rol del règim dels aiatol·làs com a patró dels revolucionaris del Pròxim Orient, un objectiu que tant els estats àrabs moderats com els Estats Units han perseguit durant molt temps.
De fet, la facció palestina Hamàs -molt dependent de Síria i l'Iran- ja ha retirat el seu port al govern de Damasc i els seus compatriotes a la capital siriana demanen la caiguda del règim d'Al-Assad.
Però el pitjor encara ha d'arribar, segons el punt de vista de Teheran. L'últim aliat revolucionari de l'Iran i Síria, la milícia també xiïta de Hezbol·lah que domina al Líban, perdria una dels seus punts més forts d'armament i de suport. I el difícil i fràgil equilibri confessional del Líban podria trencar-se i amenaçaria amb una nova guerra civil.
El polvorí del Líban
Dimecres Hezbol·lah va respondre ràpidament al dia negre del règim sirià i es va pronunciar clarament a favor d'Al-Assad. En una declaració televisada a la nit, el líder de Hezbol·lah, Hassan Nasrallah, va oferir condolences eloqüents per la mort dels tres alts oficials d'Al-Assad en l'atemptat. "Aquests màrtirs eren camarades d'armes en el conflicte amb l'enemic Israel i confiem que l'exèrcit sirià, que sempre ha vençut tot allò insuperable, sigui capaç de persistir i destruir tota aspiració dels enemics", va dir.
"Les millors armes que hem tingut han estat de Síria [...]; els míssils que vam fer servir a la segona guerra del Líban van fabricar-se a Síria; i no només al Líban, també a Gaza; d'on venien aquests míssils? [...] Aquests míssils són de Síria".
Segons Fawaz A. Gerges, director del Middle East Center a la London School of Economics, van ser una declaracions molt contundents. "Per a Hezbol·lah es tracta d'un punt de no retorn", considera Gerges. Amb el seu discurs, "Hezbol·lah va dir molt clarament que existeix un cordó umbilical entre el règim sirià i Hezbol·lah, i aquest cordó umbilical és existencial".
L'Iran també ha estat un incondicional del règim sirià, on la minoria alauita que ocupa el poder pertany a la branca de l'islam xiïta, predominant a l'Iran. Però hi ha qui comença a discrepar. "Donem suport a alguns aixecaments i n'ignorem d'altres", deia Mashallah Shamsolvaezin, un analista del Pròxim Orient a Teheran. "El poble àrab ja no ens creu; de cop ens hem convertit en antagonistes, en perseguir la nostra agenda política".