LondresDels tres Parlaments descentralitzats dins del Regne Unit, Escòcia és el que té més autonomia. L’Assemblea d’Irlanda del Nord és un cas a part, perquè el seu poder té a veure amb el balanç de forces entre unionistes probritànics i nacionalistes irlandesos i va formar part dels acords de pau. Al País de Gal·les els nacionalistes no tenen gaire força.
A les eleccions britàniques els nacionalistes del Plaid Cymru van treure el 12% dels vots -amb 3 diputats de 40-, mentre que, entre els partits britànics, els laboristes van aconseguir el 37% dels vots, els conservadors el 27% i el UKIP el 14% -sense cap diputat.
Hi hauria dos trets diferencials del nacionalisme gal·lès, segons Roger Scully, professor de la universitat gal·lesa de Cardiff: “A nivell sociològic el sentiment d’identitat gal·lès és més petit que l’escocès perquè porten més temps dins de la unió britànica i un 20% dels gal·lesos han nascut a Anglaterra, en relació amb un 10% dels escocesos. A més, a Gal·les el Partit Laborista ha defensat la devolució de poders, a diferència dels laboristes a Escòcia, més prounionistes”. Segons Scully, si hi hagués un referèndum d’independència hi votarien a favor entre el 8% i el 10% dels gal·lesos. “A Catalunya en una manifestació per la independència surten un milió i mig de persones al carrer. Aquí només en sortirien mil cinc-centes”, assegura l’analista.