Residències
Misc 16/02/2022

“Fins que no sàpiga la veritat no podré acabar de fer aquest dol tan estrany”

Les famílies denunciants per les morts de residències busquen justícia per tancar ferides i calmar el sentiment de culpa

Marta Rodríguez Carrera / Gerard Mira
4 min
La residència Fiella de Tremp en una imatge d’arxiu.

BarcelonaJustícia per fer el dol. És el que mou les desenes de famílies que intenten dur als tribunals les residències on van morir els pares o avis durant les primeres onades del covid, del 2020. “Fins que no sàpiga la veritat no podré acabar de fer aquest dol tan estrany”, confessa una de les afectades del geriàtric Residencial Palau, de la localitat vallesana Palau-solità i Plegamans, l’últim dels centres denunciats per la Fiscalia perquè un jutjat de Sabadell investigui si en les 40 defuncions d’aquells dramàtics mesos hi va haver negligència. La testimoni, que s’estima més no identificar-se, assegura que la cerca de justícia també respon al fet que li deu al seu pare mort “que es depurin responsabilitats i que s’aclareixin els fets ”.

De moment, el cas del geriàtric vallesà és un dels pocs que continuen vius als jutjats, que, segons els càlculs d'Amnistia Internacional , han arxivat el 90% de les causes sense ni tan sols, en moltes ocasions, fer declarar testimonis. Un altre és el de la residència Fiella de Tremp, on van morir 64 dels 142 usuaris entre novembre i desembre del 2020, en un brot que va obligar la Generalitat a intervenir el centre. Ara, un jutjat de la capital pallaresa ha imputat la directora i la responsable higienicosanitària del centre pels delictes d'homicidi imprudent, vexació i contra la seguretat dels treballadors, i en la denúncia es detalla com es registrava la febre de pacients que en realitat feia dies que eren morts, la falta de coordinació mèdica amb hospitals de la zona o com els residents van patir set, gana i fred.

Un descontrol que les famílies vivien sense informació o amb missatges dels metges al WhatsApp dient que tot anava bé. A Ester Bernadó la residència li va dir el 30 de novembre que podia visitar el seu pare l'endemà perquè, malgrat el covid, es trobava prou bé. "El vaig anar a veure en vida i ja estava mort", afirma per il·lustrar "el desbordament" i el caos d'un centre que no comptava ni amb prou personal ni espais per separar malalts de sans. Bernadó diu que la seva motivació en la justícia és "saber la veritat més que no pas que hi hagi sancions" i, en aquest sentit, assenyala "responsabilitats compartides" per "una mala gestió abans, durant i després" del brot. "Com pot ser que si no n'eren capaços, ni metges, ni el personal ni la direcció demanessin ajuda, ho veien normal tot allò?", es pregunta.

A Evaristo Saura encara li “remou” el cos i l’ànima pensar que el seu pare va morir a la seva habitació tot sol i que va ser ell mateix, com a director d’una funerària al Pont de Suert, l’encarregat de retirar el seu cadàver de l'habitació . El record dels éssers estimats morts en la solitud de les residències encara pesa molt i algunes famílies defugen voluntàriament l’atenció mediàtica per no estar en una revisió constant. En part, aquest neguit admeten que només arriba a poder atenuar-se amb les notícies que la justícia va fent via per investigar tantes morts i “conèixer la veritat”. És, com diu Saura, un “petit bàlsam en l’infern”. També la filla de la víctima vallesana troba cert consol en les actuacions judicials, però apunta que no només han de respondre les direccions dels geriàtrics, sinó també “polítics o jutges que d’una manera o una altra han volgut tapar aquest holocaust” i fer callar les famílies. 

En el seu cas va intentar “innumerables” vegades contactar amb la residència per tenir informació de l’estat del seu pare, però només en tres ocasions, assegura, li van agafar el telèfon. “Només sabia que el meu pare estava constipat, però ja feia tres setmanes que estava així. Estava fort de salut, en bon estat, i de sobte ja no hi era”, relata encara amb el dolor a flor de pell. Dolor i també culpa. "Saps que no va morir sota la teva responsabilitat, però ningú et treu el sentiment de culpa”, s'esplaia.

Famílies autoorganitzades

És el mateix sentiment que persegueix Dolors Gonzalo des que la seva mare va morir el desembre del 2020 en una residència de Sant Quirze del Vallès. "Sé que no em trauré mai aquest sentiment de culpa", constata i, tot i que no es planteja la denúncia perquè entén que no hi va haver negligència per part del centre, passa el dol mantenint-se activa en la lluita dins de l’entitat Els Estels Silenciats, nascuda precisament durant aquells dies com a instrument d'autoajuda i de denúncia del que consideren que és un "maltractament institucional" de la gent gran de les residències.

“La meva mare es va deixar morir, no es va morir de covid sinó de pena”, es queixa, i retreu que residències com la seva hagin optat per restringir visites i el contacte amb les famílies escudant-se en la seguretat i salut dels residents, quan en realitat respon a una falta de personal.

La gent gran de les residències han estat les "víctimes perfectes" perquè no es van poder "defensar ni escapar" i van morir "sense cap oportunitat", es queixa la filla de la víctima del centre Palau, que coincideix amb Bernadó que les investigacions judicials són l'oportunitat perquè des del coneixement dels fets es corregeixin errors per evitar que ningú hagi de tornar a passar per unes circumstàncies indignes al final de la vida.

El Parlament rebaixa a una comissió d'experts a porta tancada la investigació per les morts a les residències

El Parlament ha frenat la creació d'una comissió d'investigació per aclarir les morts de més de 4.000 residents dels geriàtrics catalans durant les primeres onades de covid i l'ha rebaixat al rang d'un grup d'experts, que es farà a porta tancada, i amb la proposta de compareixences dels grups polítics. La proposta ha tirat endavant amb el suport de Junts, ERC, socialistes i la ultradreta, mentre que els comuns, Cs i els cupaires s'han abstingut argumentant que la fórmula és una fugida endavant per evitar conèixer què va fallar en els protocols i prevenció per no evitar la mortalitat.

A diferència d'una comissió d'investigació, a l'estil de la gestió de bancs i caixes o de la dels Pujol, en els grups de treball no és obligatòria la compareixença dels experts proposats pels grups polítics sinó que són aquests els encarregats de decidir a qui criden perquè hi declarin. A més, les conclusions finals no es traslladen a la fiscalia, com sí que passa en la via de la comissió si percep indicis de delicte.

Les famílies dels residents reclamen des de les primeres onades que el Parlament obri una investigació i tot i que a finals del 2020 es va aconseguir posar en marxa una investigació amb aquest propòsit, es va tancar quan va acabar la legislatura de manera abrupta, el febrer de l'any següent, abans d'arribar a cap conclusió. Des de la Coordinadora 5+1, Maria Jesús Carcelén veu del tot insuficient aquest nou grup d'experts perquè consideren que és una "sortida en fals" i temen que la seva veu quedi sense ser escoltada. L'entitat ha fet una carta oberta als polítics perquè s'implementin les 58 resolucions aprovades al ple monogràfic sobre residències que preveien la construcció de més geriàtrics públics, millorar les condicions laborals de les plantilles i incorporar les famílies a les comissions internes de les residències.

En la seva compareixença per explicar l'impacte de la cinquena i sisena onada de covid, la consellera de Drets Socials, Violant Cervera, ha admès falta de personal mèdic a les residències i que hi ha marge perquè els sous s'equiparen amb els professionals de la xarxa sanitària, però ha advertit que això depèn dels convenis laborals.

stats