30/06/2016

FernándezGate: Jutges fora!

2 min
El ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, durant la compareixença a la comissió d'Interior del Congrés / EFE

MadridNou dies després que esclatés l'escàndol de les gravacions del ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, ni aquest ni el defenestrat director de l'Oficina Antifrau, Daniel de Alfonso, han presentat una denúncia davant un jutjat. Per la seva obra, doncs, els coneixem: no volen que la justícia investigui aquesta història.

Per què?

Si denuncien davant un jutjat, saben que seran cridats a ratificar la seva denúncia. El jutge els preguntarà si reconeixen les seves veus i hauran d'assumir el contingut de les cintes. I, a partir d'aquesta declaració, començarà la investigació. ¡'Vade retro'! ¡'Virgencita, virgencita, que me quede como estoy'!.

El diari 'Público' ha aportat a la Fiscalia General de l'Estat un conjunt de cintes amb les gravacions. Què pot fer la responsable, Consuelo Madrigal?

Pot enviar les cintes a alguna de les fiscalies perquè investiguin. ¿Al Tribunal Suprem, per ser Fernández Díaz aforat? ¿A la Fiscalia de l'Audiència Nacional, per tractar-se de fets que ocorren no només a Madrid -gravació, filtracions de notícies falses-, sinó en altres territoris -origen i objectiu de les accions de intoxicació-, com Catalunya? ¿A la Fiscalia Anticorrupció, per tractar-se de la corrupció de certes institucions com l'Oficina Antifrau que es posen al servei del ministre de l'Interior per perseguir adversaris polítics?

La conducta de la fiscal general de l'Estat aportarà una pista. Madrigal i el ministre de Justícia, Rafael Catalá, no estan en el seu millor moment, perquè ella i el Consell Fiscal han denunciat que seria impossible complir amb l'exigència de la reforma processal (revisar abans del passat 6 de juny totes les causes penals, i arxivar aquelles que no fossin declarades causes complexes). Madrigal no seria, si continua Catalá, la fiscal general de l'Estat.

Però, a més del comportament de Fernández Díaz, de De Alfonso i de la fiscal general de l'Estat, hi ha la querella criminal que elabora Xavier Melero, advocat de l'exalcalde de Barcelona Xavier Trias, contra el ministre de l'Interior i l'exdirector de l'Oficina Antifrau per la filtració del compte bancari fals de Suïssa que li va ser atribuït.

Aquesta querella, per revelació de secrets, calúmnies i injúries, per força, ha de ser dirigida a la Sala Segona del Tribunal Suprem per l'aforament del ministre de l'Interior. I aquí cal apuntar que, en les converses gravades, De Alfonso esmenta la seva amistat amb el president de la Sala Segona del Tribunal Suprem, Manuel Marchena.

Mentre s'obre la via judicial, la personalitat de Daniel de Alfonso és objecte d'interpretacions. Com va arribar a l'Oficina Antifrau el juliol de 2011? El seu valedor davant Artur Mas, segons han confiat a ARA fonts de CDC, es diu Manuel Silva. Aquest advocat de l'Estat, membre del cercle íntim de Josep Antoni Duran i Lleida a Unió Democràtica, exportaveu de Convergència i Unió al Congrés dels Diputats, i actualment membre del Consell d'Estat, és qui aporta a Mas el nom de de Alfonso.

De Alfonso, per a qui treballava? Per si mateix. "He assistit a Santander al sarau anual a què convidava De Alfonso. Era impressionant veure els cotxes que aparcaven allí. Era com un esdeveniment de les revistes de cor", diu a ARA el president de Cantàbria, Miguel Ángel Revilla.

Menjava, sopava, anotava i gravava. Era un addicte del 'name-dropping', com s'anomena als Estats Units la pràctica d'esmentar persones o institucions importants en una conversa. No era inofensiu.

stats