El Govern convoca dues consultes sobre els Jocs d'Hivern per al 24 de juliol

La primera, a la vegueria de l'Alt Pirineu i Aran, serà vinculant, i en la segona s'escoltaran el Berguedà, el Solsonès i el Ripollès

5 min
Les conselleres de Presidència, Laura Vilagrà, i Exteriors, Victòria Alsina, en roda de premsa al Palau de la Generalitat

BarcelonaEl president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha signat aquest dilluns l'acord de Govern que inicia formalment el compte enrere per a la consulta sobre els Jocs Olímpics d'Hivern. Seran, de fet, dues consultes les que finalment s'han anunciat per al 24 de juliol -l'endemà que se celebrin trenta anys de la inauguració dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992-. La primera, que serà vinculant, tindrà lloc a les sis comarques que integren la vegueria de l'Alt Pirineu i Aran (Val d'Aran, Alta Ribagorça, Pallars Jussà, Pallars Sobirà, Alt Urgell i la Cerdanya), que són les que la Generalitat havia insistit que serien les úniques que serien consultades. "El Govern ha de presentar una candidatura per als Jocs Olímpics i Paralímpics del 2030?", serà la pregunta a respondre. La segona consulta, que es farà el mateix dia, interpel·larà els ciutadans del Ripollès, el Solsonès i el Berguedà: "La seva comarca s’ha d'involucrar al projecte de Jocs Olímpics i Paralímpics del 2030?". Aquesta segona consulta no serà vinculant a l'hora de decidir presentar o no la candidatura, però sí per establir en aquestes comarques centres de tecnificació i entrenament. El decret que donarà inici a l'organització de la consulta se signarà a finals de maig.

El president del Govern, Pere Aragonès, ha signat l'acord de Govern per impulsar les dues consultes sobre els jocs olímpics

"Sense l’Alt Pirineu i Aran no hi ha candidatura. Ells són l’epicentre", ha remarcat la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, que ha comparegut en roda de premsa al costat de la consellera d'Exteriors, Victòria Alsina, per anunciar les dues consultes i avançar-ne alguns detalls tècnics. Finalment s'afegeixen les comarques del Solsonès, el Ripollès i el Berguedà, tot i que la seva opinió no comptarà per decidir si Catalunya intenta acollir els jocs del 2030. Després de setmanes de converses amb els territoris implicats, però també entre socis de Govern, l'executiu ha decidit deixar-les a mig camí i permetre que decideixin només si volen involucrar-se d'alguna manera en la candidatura.

Les preguntes de la consulta
Les dues opcions i les comarques on se celebrarà el referèndum

“El Govern ha de presentar una candidatura per als Jocs Olímpics i Paralímpics del 2030?”

“La seva comarca s’ha d’involucrar al projecte de Jocs Olímpics i Paralímpics del 2030?”

“El Govern ha de presentar una candidatura per als Jocs Olímpics i Paralímpics del 2030?”

“La seva comarca s’ha d’involucrar al projecte de Jocs Olímpics i Paralímpics del 2030?”

“El Govern ha de presentar una candidatura per als Jocs Olímpics i Paralímpics del 2030?”

“La seva comarca s’ha d’involucrar al projecte de Jocs Olímpics i Paralímpics del 2030?”

Qui podrà votar?

Per esquivar les restriccions imposades pel Tribunal Constitucional sobre les consultes no referendàries, l'executiu planteja que votin les persones de més de 16 anys que acreditin almenys un any de residència continuada a la comarca. Serien unes 55.000 persones de l'Alt Pirineu i Aran les que tindran, doncs, l'última paraula sobre la presentació de la candidatura olímpica. Al Solsonès, el Berguedà i el Ripollès unes 63.000 persones podrien participar en la segona consulta. S'ha descartat Barcelona, tot i que hauria d'acollir l'hoquei gel, perquè, segons Vilagrà, els Jocs Olímpics no tindrien un impacte important en una ciutat acostumada a grans esdeveniments esportius.

L'Idescat elaborarà el registre de participants (no se'n dirà cens precisament pels problemes que pot comportar) i no es podrà votar telemàticament ni tampoc per correu. "No es podrà votar telemàticament per un tema de logística, terminis i més indirectament de l'increment dels costos associats. A Catalunya no tenim avui un bon marc jurídic per fer processos participatius", ha assenyalat Alsina, que ha avançat que es treballarà "en una llei de participació que ordeni el mapa per fer consultes de manera més confortable i fàcil". Segons ella, s'ha escollit "la fórmula amb menys risc d’impugnació".

Hi haurà 121 meses habilitades a l'Alt Pirineu i Aran i 137 a les altres tres comarques. El recompte de vots es farà conjunt per a l'Alt Pirineu i Aran (per tant, no per comarques ni per municipis) i separat en el cas del Solsonès, el Ripollès i el Berguedà, i el Govern ha decidit no imposar cap mínim de participació.

L'organització de les consultes costarà 1,1 milions d'euros sense comptar la campanya de promoció i difusió que en farà la Generalitat, que també impulsarà una comissió de control sobre les consultes i tindrà els serveis jurídics preparats davant de qualsevol possible impugnació.

Problemes amb l'Aragó

El nom de la candidatura encara no està tancat. Per tant, falta per saber si s'hi afegirà Barcelona i si Catalunya compartirà protagonisme amb l'Aragó. El president aragonès, Javier Lambán, es va negar a signar la proposta tècnica que va validar el Comitè Olímpic Espanyol (COE) la setmana passada i encara està en l'aire l'acord definitiu entre governs. Vilagrà ha explicat que no han tornat a tenir contacte amb Lambán, però sí amb el president del COE, Alejandro Blanco, a qui aquest dilluns al matí ha telefonat per explicar-li que faria públic els termes de la consulta. El COE era partidari que la consulta no fos binària sobre la candidatura dels Jocs, com finalment acabarà sent. Vilagrà també ha trucat a la CUP i des del Govern s'ha informat els comuns i també els alcaldes dels municipis afectats per la consulta. Abans de la roda de premsa han estat els presidents dels consells comarcals els que han estat informats en una reunió amb la consellera de la Presidència.

Pel que fa a la proposta tècnica amb l'Aragó, el Govern entén que està "tancada". "No ens obrim a negociar res més", ha subratllat Vilagrà, malgrat la negativa de Lambán de sumar-se a l'acord. La consellera també ha explicat que no estaven disposats a plantejar una pregunta que no fos clara i que en cap cas el resultat modificarà l'estratègia de la Generalitat per al Pirineu: "Aquesta estratègia no està vinculada directament als Jocs. Encara que no hi hagi Jocs, el Pirineu és un territori que necessita posar al dia serveis i infraestructures".

Les reaccions

Per complir amb la llei de consultes, el Govern, que ja ha signat l'acord tècnic, mantindrà la neutralitat durant la campanya electoral, que es preveu que duri quinze dies. Sí que en podran fer els partits polítics. ERC ja ha anunciat aquest dilluns que en farà pel sí. "És una oportunitat per enfortit i revitalitzar el Pirineu", ha dit Marta Vilalta. L'anunci no ha tingut tan bona acollida als comuns ni a la CUP. El portaveu de Catalunya en Comú, Joan Mena, ha considerat "un menyspreu per al Berguedà, el Solsonès i el Ripollès" el fet que la seva opinió no sigui vinculant i la diputada cupaire Eulàlia Reguant ha criticat que no s'hagi presentat "un projecte olímpic tancat, ni informes ambientals, ni pressupost". Pel que fa al PSC, manté l'oposició a la consulta perquè considera que "els jocs s'han de fer, no hi ha alternativa", en paraules de Lluïsa Moret. Els socialistes descarten, ara per ara, fer campanya pel sí.

Frontalment en contra dels jocs se situa la plataforma Stop Jocs. "Situen la consulta al mig de les vacances, quan el Pirineu estarà buit dels seus habitants, que són els que hem de decidir sobre el projecte". El portaveu de la plataforma, Bernat Lavaquiol, ha criticat que no es pugui votar telemàticament, que encara no es tinguin tots els detalls del projecte i que hi hagi comarques que no puguin decidir "en igualtat". L'alcalde de Berga també ha criticat la consulta, mentre que els presidents dels consells comarcals del Solsonès, el Ripollès i el Berguedà l'han donada per bona.

En aquest sentit, els presidents dels consells de l'Alt Pirineu i l'Aran ja van avisar Aragonès la setmana passada que amb el projecte tècnic enllestit no veien necessària la consulta, i també van advertir dels riscos d'una pregunta binària. Un cop anunciat que serà de sí o no, alguns d'ells ho veuen com un "perill" per a la continuïtat de la candidatura. "Estem fora de temps, aquesta pregunta hagués tingut sentit ben explicada en el seu moment", afirma Martí Riera, president del consell comarcal de l'Alt Urgell. "Falta encara molta informació perquè aquesta consulta tingui un resultat que s’adapti a la realitat", referma Carlos Isús, president del consell del Pallars Sobirà.

stats