03/01/2020

¿Pot ser aquesta la Junta Electoral d'un estat de dret?

3 min

La Junta Electoral Central (JEC) és la màxima instància de l'administració electoral dissenyada en la llei de règim electoral general (LOREG). Tot i que el pes de l'administració electoral recau en les juntes provincials, és la JEC la que estableix la doctrina jurídica aplicable en els moments decisius i més rellevants. Qualitativament és l'òrgan més important de garantia del procés electoral, en el qual descansa la credibilitat del nostre sistema democràtic.

En general, des que es van constituir les primeres Juntes Electorals –per a les eleccions del 15 de juny de 1977– fins a avui, la seva executòria ha sigut raonablement satisfactòria. L'única ocasió que recordo d'un comportament en clau política i no jurídica de la JEC va ser la decisió de no admetre la inclusió de Carles Puigdemont i Toni Comín en la candidatura per a les eleccions al Parlament Europeu del 26 de maig de l'any passat. Aquesta decisió va ser recorreguda davant la sala contenciosa administrativa del Tribunal Suprem i va ser anul·lada. Però no hi ha hagut més casos. El conjunt de les Juntes Electorals han donat credibilitat amb la seva actuació a l'administració electoral i, per tant, fiabilitat als resultats electorals.

Per això, crida poderosament l'atenció la decisió que va prendre la JEC ahir a la tarda i sobre la qual estic escrivint aquest comentari d'urgència basant-me en la nota emesa per la mateixa JEC i sense conèixer a fons, en conseqüència, la seva fonamentació jurídica.

La JEC ha decidit aplicar al president de la Generalitat l'article 6.2 b) de la LOREG, que diu textualment el següent: "Són inelegibles: els condemnats per sentència, encara que no sigui ferma, per delictes de rebel·lió, de terrorisme, contra l'administració pública o contra les institucions de l'Estat... "

Com es desprèn del tenor literal del precepte, es tracta d'una norma "d'excepció", de protecció excepcional o extraordinària de l'Estat, pensada per fer front a amenaces de tanta entitat que exigeixen suspendre a càrrecs públics electes l'exercici de drets tan fonamentals com el de participació política reconegut a l'article 23 de la Constitució i d'un element tan essencial del dret a la tutela judicial efectiva de l'article 24 de la carta magna, com és la segona instància en el procés penal.

¿Es pot considerar objectivament raonable que la no obediència a una ordre de retirada d'uns llaços grocs d'un balcó sigui una amenaça per a l'Estat que exigeixi que s'activi una norma de protecció excepcional que comporta la suspensió de l'exercici de drets fonamentals?

L'interrogant es respon tot sol. La manca de raonabilitat i de proporcionalitat de la decisió de la JEC salta a la vista. Aquesta no pot ser l'actuació del màxim òrgan de garantia de l'administració electoral d'un estat de dret digne d'aquest nom.

Fa uns dies Ignacio Escolar va pronosticar que les dretes espanyoles pensaven iniciar una estratègia de guerra jurídica contra el nou Govern. L'acte de la JEC posa de manifest que no s'equivocava en el seu pronòstic. Encara que, al meu entendre, l'estratègia de guerra jurídica la va posar en pràctica el govern presidit per Mariano Rajoy a Catalunya des de la tardor del 2017, si no abans.

L'acte de la JEC és un acte administratiu i és, en conseqüència, objecte de recurs davant la sala tercera del Suprem. Cal esperar que el recurs sigui estimat i que l'acte sigui anul·lat. Però el fet que la JEC estigui disposada a posar en qüestió la seva credibilitat com a òrgan neutral que garanteix la fiabilitat del procés electoral és un indicador insuperable de la degradació en què està caient el sistema democràtic de país.