Misc 09/04/2021

"És més freqüent el risc de trombosi amb anticonceptius que amb la vacuna"

Els metges recorden que tots els fàrmacs tenen efectes secundaris que no en frenen l’ús quan els beneficis són superiors

1 min
Un vial de la vacuna d'Oxford i AstraZeneca
Disponible en:

BarcelonaL'Agència Europea de Medicaments (EMA) ha conclòs que els trombes poden ser un efecte secundari de la vacuna d'AstraZeneca en casos "molt rars" i recomana continuar amb la vacunació, ja que defensa que els beneficis superen els riscos. No obstant, hi ha països que han modificat la pauta de vacunació, entre els quals Espanya, que ara vacunarà amb AstraZeneca només els més grans de 60 anys. Aquest estrany trastorn de coagulació es dona en un cas per cada 300.000 habitants "i a Europa hi ha 25 milions de persones que han rebut la vacuna", diu Carlos Molina, cap de la unitat d'ictus de l'Hospital de la Vall d'Hebron, que considera que això no justifica l'aturada de la campanya de vacunació. "És una decisió que no s'ajusta a arguments científics que avalin la no vacunació a un determinat grup de població. Fa unes setmanes no es podia vacunar els més grans de 55 anys i ara només els de més de 60 anys, no hi ha una justificació científica robusta. El benefici de la vacuna està molt per sobre del potencial risc", assegura. José Manuel Soria, director del grup de recerca de malalties genòmiques de l'Hospital de Sant Pau, opina que el servei de farmacovigilànica ha funcionat i el que recomana és identificar els grups de risc. Hem parlat amb ells per aclarir els dubtes i temors que ha generat la vacuna d'AstraZeneca.

Quin és el risc de patir una trombosi induïda per la vacuna?

Els casos de trombosi reportats després de la vacunació amb AstraZeneca són d'un per cada 300.000. "És més freqüent el risc de trombosi venosa cerebral amb anticonceptius, que és del 2%, i no es deixa de prendre anticonceptius", assenyala el cap de la unitat d'ictus de l'Hospital de la Vall d'Hebron, que explica, a més, que darrere de les dones que han patit trombosi després de prendre anticonceptius hi ha "un problema de coagulació de base". La "trombocitopènia protrombòtica immune induïda per vacuna (VIPIT)", que és com s'anomena, s'assembla a la trombosi induïda per heparina, tot i que es tracta, com passa amb la vacuna "d'una complicació estranya". "Es posa a la fitxa tècnica del fàrmac, però no és motiu per no fer servir el fàrmac o la vacuna", indica Molina. "És molt més freqüent amb l'heparina –un de cada 80.000 casos, aproximadament– que amb la vacuna, i es tracta. No es retira el fàrmac perquè els beneficis sobrepassen, de llarg, el problema", afegeix.

Són habituals els efectes secundaris en fàrmacs i vacunes?

"Si mires el prospecte de qualsevol fàrmac t'espantes, però s'han de posar i ha de quedar documentat per a la informació dels pacients", diu Carlos Molina, que insisteix que el benefici de la vacuna contra el coronavirus està "molt per sobre d'aquest petit percentatge que pot patir processos trombòtics". "La gent està preocupada per la informació contradictòria, i amb raó, però el missatge ha de ser de tranquil·litat perquè això és part de la pràctica clínica normal: tots els fàrmacs i vacunes tenen efectes secundaris, s'avaluen i se segueix endavant", explica. Els experts recorden que la trombosi és un dels efectes secundaris del covid i són més freqüents. "És més gran el risc de fer un trombe en un malalt hospitalitzat o a l'UCI amb covid que en un de vacunat", apunta José Manuel Soria, director del grup de recerca de malalties genòmiques de l'Hospital de Sant Pau, que explica que fa un any que estan estudiant quins factors genètics augmenten el risc de trombosi en pacients amb covid.

Hi ha factors de risc que predisposin a patir una trombosi induïda per la vacuna?

José Manuel Soria, que fa vint-i-cinc anys que es dedica a l’estudi de les trombosis, apunta que una combinació de factors genètics i clínics és el que predisposa a fer un esdeveniment trombòtic. “Ho sabem perquè tenim projectes de recerca on podem identificar pacients de càncer amb més risc de trombosi segons el seu perfil genètic. En el cas de la vacuna no ho sabem, però ho hem d’estudiar per veure si és extrapolable”, argumenta. “Si identifiquem els pacients d’alt risc no hi hauria d’haver problema en posar la vacuna perquè és segura, la qüestió és identificar-los”, diu.

En què consisteix aquesta trombosi?

La VIPIT és una reacció immunològica deguda a un efecte secundari d’un fàrmac o una vacuna. Quan s’administra la vacuna es genera una resposta autoimmunitària de protecció contra el covid, però hi ha casos rars en què també pot fer una resposta creuada i generar-se anticossos, que actuen també contra l’estructura de les plaquetes. “Les plaquetes s’aglutinen i disminueixen en nombre, i fan un fenomen trombòtic en localitzacions inhabituals”. Aquests trombes es localitzen a les venes abdominals i cerebrals, localitzacions poc freqüents. La trombosi venosa cerebral és una forma molt infreqüent d’ictus, de la qual se’n veuen tres o quatre casos a l’any.

Es pot tractar la VIPIT?

Detectada a a temps, la trombocitopènia autoimmune induïda per la vacuna es pot tractar amb immunoglobulines i aturar així el procés trombòtic.

Quins són els senyals d'alarma?

Després de la vacunació és normal tenir un mal de cap lleu, a les 24 o 48 hores, que passa amb analgèsics, però si aquest mal de cap és molt intens, no deixa dormir, no passa amb analgèsics, va acompanyat de vòmits i visió borrosa, empitjora estirat al llit, és més intens al matí que a la tarda i va acompanyat d'altres senyals neurològics, com ara pèrdua de visió, pèrdua de força al braç o a la cama i crisis epilèptiques, llavors s'ha de consultar amb el metge i fer una valoració. Aquests símptomes apareixen en les primeres dues setmanes després de la vacunació.

Afecta més les dones joves?

El cap de la unitat d'ictus de la Vall d'Hebron assegura que "no és exclusiu" de les dones. "Però les dones tenen un percentatge superior de respostes autoimmunitàries, i la vacuna genera una resposta dels anticossos que van en contra de l'estructura de les plaquetes, cosa que és més freqüent en les malalties autoimmunes, que són més freqüents en dones que en homes". No obstant, també hi ha un biaix de selecció ja que en els últims mesos la gent gran ha rebut majoritàriament la vacuna de Pfizer i la més jove la d'AstraZeneca, el que també explica que s'hagin registrat més casos en dones joves.

Les persones amb malalties autoimmunes o amb risc de trombosi tenen més risc de patir aquest efecte secundari?

La vacunació de les persones amb malalties autoimmunes, com el lupus o l'esclerosi múltiple, no està contraindicada i no han de tenir més risc de patir una trombosi induïda, assegura Molina. Les persones amb trastorn de coagulació sanguínia tampoc han de tenir un risc superior de trombocitopènia trombòtica induïda per vacuna (VIPIT), "com tampoc tenen més risc de trombocitopènia induïda per heparina".

Què passa si ja has patit una trombosi abans per un altre motiu?

Han d'anar "amb precaució" les persones que ja hagin patit abans una trombosi induïda per heparina, ja que el mecanisme desencadenant és molt semblant al de la trombosi induïda per la vacuna, segons explica Carlos Molina. "És l'únic cas a tenir en compte, però està molt agafat amb pinces, ja que són casos extraordinàriament infreqüents". Soria, per la seva banda, demana ser "prudents" i creu que seria "recomanable", a l'espera de tenir més dades, vacunar amb una altra vacuna les persones que han patit un episodi trombòtic previ. "Evidentment que hem de vacunar, perquè el risc trombòtic de no vacunar és més alt, però com que tenim altres vacunes en recomanaria unes altres".

Les persones que han rebut la primera dosi amb AstraZeneca poden posar-se la segona?

Molina assegura que no hi ha prou dades de casos de trombosis amb la segona dosi i ell és partidari d'administrar-les. "Les persones que ja han rebut la primera dosi haurien d’estar tranquil·les". Soria també recomana administrar-la, ja que assegura que les probabilitats de fer una trombosi amb la segona dosi quan no s'ha fet amb la primera "són pràcticament nul·les".

stats