Propòsits de Cap d’Any

D’aquí pocs dies comença el curs escolar, polític i cada cop més vital, després de l’aturada de l’estiu. Aquest Cap d’Any de setembre que hem batejat com la represa, i que fins i tot hem encomanat a Sant Tornem-hi, m’agrada pel que té de continuïtat respecte del curs anterior i de nova oportunitat per fer les coses bé, o si més no per intentar millorar. Sé molt bé que pocs indicadors conviden a l’optimisme, i maldo com tothom per no caure en el desànim o perquè la indignació no em porti a engegar-ho tot a rodar.

Als editors catalans no ens queda gaire temps per fer l’adaptació al nou ritme que imposarà la tardor. La Setmana del Llibre en Català comença el dia 6 i els diaris ja han publicat aquest cap de setmana els seus resums de les novetats literàries. Què en podem esperar, de tot plegat, si volem posar la cultura al centre de les nostres vides, perquè és el que ens fa plenament humans, i volem que sigui l’element articulador de la vida de les nostres comunitats?

Cada un dels nostres actes com a ciutadans té repercussions: si comprem un llibre o no, quin comprem, on el comprem. Que sigui precisament la manipulació de les obres de George Orwell en alguns llibres publicats i comercialitzats a Amazon el que ha denunciat el periodista David Streitfeld al New York Times és de justícia poètica. Per riure si no plorar és la confusió entre Homepage of Catalonia i Homage to Catalonia detectada en una edició d’ Animal farm: A fair (per fairy ) story.

Mentre espero distretament l’inici de les notícies a la televisió sento amb astorament el periodista que pregunta a una noia “a quantes” plataformes de continguts audiovisuals està subscrita i amb més astorament encara sento la resposta “a tres” (!) i moro per saber com han arribat aquestes plataformes a fer creure a la gent que són imprescindibles. Perquè és això. Aconseguir que la gent percebi que si no llegeixen s’estan perdent uns finals de temporada molt més excitants que els de l’última superproducció nord-americana, que, a més, no deixa un euro a les nostres terres ni contribueix en res a la nostra cultura.

Són coses que grinyolen, que fan pensar que no donem als llibres la importància que mereixen, crec, com la segurament benintencionada campanya de Càritas i l’Ajuntament de l’Escala que posa al carrer contenidors de reciclatge de roba, complements i llibres. Potser perquè ens movem entre el desig de normalitat i la realitat de l’excepcionalitat. Quan una llibreria s’anuncia dient que té “un fons especialitzat en català” l’entenc, i tant, però desitjaria que no ho fes. De la mateixa manera que em reca que encara sentim la necessitat d’anunciar la Setmana amb referències a la llengua i no com una crida cultural en majúscules, o senzillament lúdica per a tothom.

Però els ciutadans no podem ni podrem amb tot. La reivindicació d’unes polítiques culturals valentes, amb dotació pressupostària, plans a llarg termini que es compleixin, la cooperació entre totes les administracions i la implicació de l’educació i la comunicació és un ritornello que no penso deixar d’entonar. No només (he dit només) necessitem subvencions finalistes a la producció com tants altres sectors, necessitem que les polítiques públiques siguin molt més conscients que quan es retallen els pressupostos es produeix una reacció en cadena en tot el sector cultural. Després de la gran crisi econòmica va arribar la política i el resultat és que ningú no treballa amb línies estratègiques ni a llarg termini mentre les empreses culturals ens anem escolant a poc a poc per l’aigüera. Per no parlar dels creadors. Com diu un editor amic meu: “La feblesa dels nostres negocis fa que dediquem més energies inútils a no fer-los caure que a moure’ls”.

Finalment, també des del sector del llibre, considero que tenim unes obligacions respecte de la comunitat. He pogut llegir ja Desencadenats. Un nou mercat per al llibre independent, de Bernat Ruiz Domènech (Saldonar), un exercici de síntesi sobre el funcionament del sector actualment, des de la perspectiva dels lectors/consumidors i de tots els agents que intervenen en el procés de producció i comercialització (autors, editors, distribuïdors, llibreters). És una anàlisi severa, però també propositiva, que convida a constituir un clúster d’empreses que emprengui una transformació profunda del sector, per adaptar-lo als canvis tecnològics i de consums culturals i fer-lo més eficient com a indústria. Es presenta a la Setmana, un espai que, precisament, es fa amb la concurrència de tots els agents. I torno al principi, comença el curs i tenim llibretes noves per omplir.