Un 2% d'augment màxim anual a tots els lloguers indefinidament, la proposta de Pla abans de dimitir
La proposta va ser rebutjada en entendre que significaria que una bona part dels propietaris traurien del mercat els pisos per posar-los a la venda i se'n deixarien de construir
Andorra la VellaL'Institut de l'Habitatge va proposar una mesura d'impacte com a una de les solucions als problemes del lloguer. Fonts properes al cas van indicar que qui va trametre la proposta va ser l'exdirector, posteriorment dimitit, Josep Maria Pla. Consistia a establir de forma indefinida que tots els lloguers d'Andorra només es poguessin apujar un 2%. Aquest mínim increment faria que no fos possible una escalada de preus, especialment en el moment en què s'acabin les renovacions automàtiques.
La proposta va ser rebutjada, tant per Conxita Marsol com per altres representants de l'executiu, perquè es va avaluar com molt arriscada i potencialment molt perjudicial. Aquesta estratègia es va contemplar, segons les fonts consultades, com gairebé suïcida per dos motius. D'entrada, no s'estan construint habitatges de lloguer a Andorra perquè és molt més rendible destinar els pisos a vendre. Si aquest és l'escenari actual, fixar un 2% d'increment màxim anual de forma indefinida comporta que la rendibilitat passaria a ser gairebé negativa en molts casos. La construcció se pisos de lloguer, segons aquesta previsió, literalment desapareixeria.
El segon motiu arriba amb els pisos actuals. Si amb gairebé una dècada de renovacions automàtiques de lloguers sense gairebé variació de preu els propietaris ja no estan posant habitatges al mercat d'arrendament, fixar un 2% d'increment en tots els casos, rendes antigues incloses, significaria una catàstrofe amb una retirada massiva d'habitatges del mercat.
L'avaluació de les conseqüències de la proposta de Pla va ser negativa per part de l'executiu. També ho va ser la proposta perquè s'habilités els edificis d'Andorra perquè siguin aixecats tots dues plantes i multiplicar el nombre d'habitatges. Els enfrontaments amb -Marsol per temes com aquests van provocar que Pla digués a la ministra si volia que continués o que plegués. Marsol va respondre que el millor era no continuar per la falta de confiança i Pla el director de l'Institut de l'Habitatge va presentar la dimissió.
