Fèlix Zapatero centra la polèmica de la reclamació de 15 milions contra la CASS

La parapública decideix, després de veure l’actitud, que l’antic director d’inversions no declari a Madrid per la demanda de José Manuel Rodríguez

La CASS havia d’enviar quatre exdirectius a Madrid perquè declaressin davant dels tribunals espanyols per la demanda de 15 milions d’euros que l’empresari espanyol José Manuel Rodríguez ha presentat contra la parapública. Rodríguez, el segon acusat juntament amb l’exdirector Antoni Ubach, d’haver espoliat el fons de pensions de la CASS, demana precisament els diners en relació a unes comissions que Ubach li hauria promès. Reclama comissions promeses equivalents a 15 milions d’euros que assegura que fa 25 anys que li deuen i que es repartirien entre sis milions que reclama a nivell de persones (a l’època mil milions de pessetes) i nou milions (1.500 milions de pessetes) més a la seva societat Collins SA. Rodríguez sempre ha mantingut que era un fiduciari que es limitava a complir les ordres que li donava Ubach i el llavors director d’inversions de la CASS, Fèlix Zapatero, i que era a ell i a Collins a qui se li devien diners: els 15 milions que ara reclama.

La CASS tenia previst que declaressin a Madrid per defensar l’entitat l’expresident Cristian Pérez, l’ex-director general Enric Bartumeu i l’ex-director d’auditoria Gerard Martínez i Félix Zapatero. La trobada de la parapública amb els quatre va posar de manifest, segons fonts properes a l’entitat, les poques ganes de col·laborar que la majoria dels presents van notar a Zapatero. Entre "no sé" i "no recordo" la parapública ha decidit que el que va ser l’home de confiança d’Ubach en l’època de la pèrdua de 48 milions d’euros del fons de pensions encara podria ser contraproduent. Finalment aquest dijous declaren a Madrid Pérez, Bartumeu i Martínez.

L’empresari espanyol José Manuel Rodríguez va ser el principal acusat de l’espoli del fons de pensions de la CASS als anys 90 juntament amb l’exdirector Antoni Ubach. Rodríguez no es va presentar al judici que es va fer a Andorra i on Ubach va ser condemnat a nou anys de presó per un delicte d’apropiació continuada de cabdals públics. Rodríguez, que sempre va acusar Antoni Ubach de ser el responsable, va saquejar els fons de pensions i, com no van poder jutjar-lo al Principat, la CASS va actuar contar ell a Espanya amb una acusació d’estafa a l’Audiència Nacional espanyola. I aquí entra una boira en què s’ha d’aclarir què va passar a causa d'una sèrie de sentències condemnatòries i recursos en què l’absolien fins que sembla, segons les fonts consultades, que la parapública va deixar de pleitejar. Sempre s’ha donat per fet des dels antics gestors de la CASS que la culpabilitat de Rodríguez era manifesta fins al punt que el mateix empresari abans de l’inici del judici contra ell el 2004 va oferir 300.000 euros a la parapública si retirava l’acusació.

Dels 48 milions perduts del fons de pensions 8 són directament imputables a Rodríguez. L’exemple més escandalós correspon a l’espoli de l’empresa Bodegas Luis Megía. La CASS va adquirir l’empresa  de Valdepeñas) i la distribuïdora de begudes Dicabesa i es va donar la gestió a Rodríguez i la seva empresa Collins SA. L’espoli era senzill de portar a terme. Rodríguez va posar a la junta de Bodegas Luis Megía les mateixes persones que al consell d’administració de la seva empresa (Collins). Només es van intercanviar els càrrecs. Els actius de la bodega, comprats amb al CASS, es passaven directament a Collins a preus ridículs. La compra i la venda la signaven els mateixos i la CASS anava perdent tot el que seguia injectant per anar tapant els forats. L’empresa va anar a la fallida i la CASS va perdre tota la inversió.

Rodríguez va utilitzar diferents mètodes d’espoli. Per exemple, un préstec d’1,3 milions d’euros a Ibercaja per retornar un deute personal i el crèdit es fa a nom de Bodegas Luis Megía. Quan es va executar el va acabar pagant el fons de pensions i, per tant, es va retornar amb el fons de jubilació. La sublimació possiblement sigui quan Rodríguez va exigir a la CASS que enviés 1,1 milions per pagar un deute que Bodegas Luis Megía tenia amb Collins. En aquella època, Collins podia comprar una finca amb avançament dels diners i avals de Bodegas Luis Megía, o sigui del fons de pensions, i al final pagava el fons de pensions. La documentació de l’epoca ha deixat perles. Un comptable va declarar un dels sistemes més originals. Collins va comprar quatre marques per un total de 3.000 euros (molt bones no devien ser) i l’endemà les venia a Bodegas Luis Megía, pagant el fons de pensions, per 300.000. Com qui comprava era el mateix que el que venia no calia ni ser original a l’hora d’espoliar la bodega. Es podien fer transferències de capital directa d’una a l’altre o demanar a Crèdit Comercial de France un préstec de 3,6 milions d’euros, fer-lo avalar a Bodegas Luís Megía i fer-lo pagar al fons de pensions. O comprar un magetzem a Getafe amb garanties hipotecàries i esperar que s’executessin els avals pagats pel fons de vellesa. Quan va tenir lloc el judici a l’Audiència Nacional espanyola contra Rodríguez, els mateixos directius d’Ibercaja van confirmar el model de saqueig.

Rodríguez sempre ha mantingut que ell simplement seguia les ordres que li donaven Ubach i el llavors director d’inversions de la CASS, Fèlix Zapatero. Ara, 25 anys després i quan ha estat absolt a Espanya de les acusacions de la CASS, diu que la Seguretat Social andorrana li deu 15 milions per les comissions que Ubach s’havia compromès a pagar pels seus serveis i que mai va cobrar. El cas està en mans de la justícia espanyola. La CASS ha aprofitat l’acció de Rodríguez per fer una contrademanda en la qual es demana que sigui condemnat a pagar uns set milions d’euros per l’espoli del fons de pensions.