ENTREVISTA
Societat 19/12/2021

Jordi Farré: "Per ser bomber es necessita vocació de servei, la condició física és secundària"

L. G.
8 min
El director del cos de Bombers, Jordi Farré, al seu despatx.

Andorra la VellaEl director del cos de Bombers, Jordi Farré, encara la nova etapa amb la voluntat de seguir la línia marcada per l'antiga direcció, en mans de Joan Carles Recasens, i avança que en els darrers dotze mesos s'han incrementat en un 15% les actuacions del cos de salvament i extinció d'incendis respecte al 2020, tot remarcant que estan assolint el volum d'operacions prepandèmia. I posa en relleu el rol del bomber infermer, el qual en la gestió de la pandèmia ha tingut un paper molt important.

Com encara la nova etapa al capdavant de la direcció del cos de Bombers?

L'encaro de diverses maneres. En l'àmbit personal, com un repte molt rellevant, del qual, evidentment, espero estar a l'altura, i amb la voluntat de no defraudar a cap de les autoritats que m'han nomenat ni a tots els companys que han confiat en mi. I molt il·lusionat perquè de la mateixa manera que la majoria de la gent, volem sortir d'aquesta pandèmia, i espero que aquesta nova posició serveixi com una oportunitat per fer millor les coses, reflexionant per poder millorar allò que s'hagi de millorar, sempre seguint la línia continuista dels últims anys amb Joan Carles Recansens.

Es tracta d'un relleu natural, de director adjunt a director. Canviaria alguna cosa?

És una direcció continuista, però som conscients que ens trobem en una situació totalment diferent de la que teníem quan vam iniciar el relleu, per la qual cosa serà continuista amb el que pugui ser continuista, però evidentment, com tothom, ens haurem d'adaptar a aquells aspectes que la pandèmia ens vagi deixant, no només en l'àmbit econòmic, sinó també en actuacions del cos. Tot i això, continuarem en la mateixa línia, ja que les bases són molt sòlides, i ens adaptarem contínuament a aquelles necessitats que puguin sorgir.

El cos de bombers ha tingut una gran presència en la gestió de la pandèmia al país.

És cert que a l'inici, el xoc que va significar l'arribada del coronavirus, va suposar una reestructuració rapidíssima del parc per instal·lar-hi els primers 'stop lab' per poder donar resposta a la situació. A banda, també ens hem posat a disposició del ministeri de Salut pel que necessitin i hem reforçat el servei sanitari, el transport que practiquem els bombers des de la seva creació el 1961.

La crisi sanitària ha ressaltat la figura del bomber infermer

La pandèmia ha posat en relleu la figura del bomber infermer, els quals van estar a primera línia durant l'inici jugant diferents rols a l'hora de dur a terme TMA, tests d'antígens i donant suport a altres departaments. El paper del bomber infermer està regulada des del 2015 a través del reglament d'especialitats, però amb el SAAS i Salut els hem anat dotant de més protagonisme habilitant-los de protocols operatius que puguin aplicar als serveis que cobreixen, sigui el transport sanitari o el rescat de muntanya.

Disposen d'un balanç previ al tancament de l'exercici 2021?

Fins a la celebració de Sant Joan de Déu, a principis de març, no donem a conèixer l'estadística anual, però puc avançar que estem incrementant en un 15% tots els àmbits d'actuació del cos respecte a l'any passat, tot i que s'ha de tenir en compte que el 2020 va ser un exercici molt atípic. Nosaltres diríem que estem al voltant del que vam efectuar el 2019, potser amb una mica d'augment, però recuperant la normalitat prepandèmia, de la mateixa manera que la resta de sectors del país.

Té algun projecte que vulgui tirar endavant?

Tenim molts reptes i projectes, però el principal, que compartim amb el director adjunt, en Jaume Sánchez, és mantenir la qualitat de servei que ve aportant el cos de Bombers a la ciutadania en qualsevol dels àmbits d'actuació. Volem que la gent que viu a Andorra i la que ens visita notin la qualitat, la professionalitat i el servei proper del nostre cos si en algun moment ens necessita. Aquest objectiu, per molt tòpic que sigui, és el més difícil de complir, ja que a vegades podem caure en la relaxació o en la deshumanització de la nostra feina, per aquest motiu el nostre major repte és mantenir aquest aspecte humà i de servei a la població, i que tothom senti que els bombers som pròxims i que estem sempre que se'ns necessita.

En aquest sentit, el cos de bombers és l'organisme més ben valorat segons l'última enquesta de Panel Andorrà de Recerca Sociològica.

Correcte, i amb tot el respecte, però el preocupant seria que no fóssim, és a dir, un cos que no és repressiu i que la seva vocació principal és ajudar a la gent, si no estiguéssim ben valorats significaria que estem fent algunes coses malament. Agraïm les valoracions, però entenem que ha de ser així.

Quins són els àmbits d'actuació del cos?

Com a funcions principals tenim des d'extingir incendis, els rescats, la formació, les inspeccions, l'assistència sanitària, els salvaments, la prevenció, socorre, recerca de persones, etcètera, però dintre de l'àmbit més estadístic identifiquem quatre grans blocs: Extinció d'incendis, Salvament, Assistències tècniques i Serveis sanitaris. És cert que malgrat haver-hi 4 grans àmbits, el volum més important de serveis que fa el cos de bombers, aproximadament un 75%, és de transport sanitari, el qual també dona molt sentit als bombers, ja que històricament sempre ho havíem fet. Quan li preguntes a un nen petit que fan els bombers i et diu, apaguen focs, és el que menys fem, suposa un 4% de la nostra feina el darrer any. Quant a les assistències tècniques, ens suposa un 17% de la nostra feina.

En quin estadi es troba la reestructuració?

Estem fent una revisió de tots els àmbits d'actuació perquè el 100% dels bombers són generalistes, estan formats i equipats per fer front, en un primer moment, a qualsevol emergència o actuació que s'hagi de fer. D'aquest 100%, hi ha un 80% que a raó de la seva formació acadèmica, de la seva carrera professional o del seu currículum, han pogut especialitzar-se, sigui en rescat de muntanya, caní, bombers infermers, formadors, entre altres. Llavors estem realitzant una reestructuració per determinar quin volum horari han de destinar a cadascuna de les especialitats perquè no vagin en detriment de la funció principal del cos, que és la generalista. A més, també ens estem anticipants a les jubilacions dels pròxims anys per preveure el seu relleu i estem a punt d'enllestir la dotació de més sotsoficials, caps de sortida, per cobrir totes les actuacions.

Considera que el nombre d'efectius actual és suficient?

Crec que amb els efectius que som es pot prestar una resposta eficient a qualsevol emergència a Andorra. Les casuístiques i les estadístiques del país ens demostren que amb la plantilla que tenim, gairebé cada dia a Andorra hi ha gairebé vint efectius de guàrdia distribuïts pels quatre parcs, es pot fer front en un primer moment a qualsevol sinistre. Tanmateix, cal tenir en compte que si fos necessari requerir més personal en una actuació, amb un enviament massiu tindríem gairebé el 80% de la plantilla al lloc en quinze minuts, com ja va succeir en la malaurada tragèdia del col·lapse de l'estructura del túnel dels Dos Valires.

La professió de bomber és fonamentalment masculina? Quantes dones hi ha al cos?

Històricament, no només aquí sinó a tots els cossos de bombers del món, és veritat que ha estat un cos amb tradició o feines tradicionalment fetes per homes, però tot canvia, potser no a la velocitat que voldríem i ens agradaria molt que cada vegada hi hagués més dones al cos. Cada vegada les feines deixen de ser tant de força bruta, gràcies a l'arribada de la mecanització de moltes tasques no cal tanta força, tanmateix, és una evidència que dintre del cos que es necessita certa força, per la qual cosa considero que amb unes proves adients per copsar que la dona té la força mínima requerida per poder fer de bombera, tant de bo n'hi hagués més. Actualment, dels 120 efectius del cos, hi ha un total de tres dones i 117 homes.

Què es necessita per ser bomber?

Hi ha molts requisits, però el més important per mi, no és tangible: La vocació de servei, tenir-ho molt clar. Nosaltres no som herois sense capa, ens formem, ens equipem i treballem per donar resposta a la societat en aquelles qüestions i àmbits que ho necessiti amb el màxim de seguretat possible, però per molta formació, estudis o pràctiques que tinguin, si no tens vocació de servei, no ho faràs bé. Per aquest motiu, crec que el que es necessita per ser bomber és vocació de servei i d'ajudar als altres, la condició física és secundària.

Diàriament, els sorgeixen noves línies de foc i reptes.

Som especialistes de no especialització, tenim un ventall tan ampli de situacions en les quals ens podríem trobar, que som com una navalla Suïssa, que et dona mil funcions i has de saber quina utilitzar o quin aspecte gestionar en cada moment. Nosaltres intentem reforçar la gamma de serveis en els quals ens podem trobar amb pràctiques diàries i formació continuada. D'aquesta manera, els bombers cada tres mesos passen un dia sencer fent formació, reciclatge i nous operatius i materials i, diàriament, i durant la guàrdia fan dues pràctiques per mantenir i actualitzar els coneixements necessaris en actuacions poc freqüents. A més, els comandaments passen una setmana a l'any a l'escola nacional d'oficials francesos resolent i practicant grans actuacions, a banda de les formacions que duen a terme els bombers especialistes per mantenir la seva condició.

El director del cos de Bombers, Jordi Farré, mostrant els cascs que ha dut durant els trenta anys de carrera dintre del cos.

Com encaren la temporada d'hivern?

Malgrat que podríem tenir una visió més o menys feta tres setmanes enrere, amb la irrupció de nou de la Covid volem creure que si més no l'encararem com el 2019, amb el mateix volum de feina, sigui com a bomber generalista o rescats a la muntanya. Assolir les xifres prepandèmia seria un gran èxit, tot i que per nosaltres augmentar serveis mai és una bona notícia.

Es mostren a favor de fer pagar els rescats que es produeixen per una imprudència?

Considero que es tracta d'un factor més que en cap cas serà amb afany recaptatori ni per cobrir les despeses del rescat, sinó amb la voluntat que faci un efecte dissuasiu per aquelles pràctiques al medi que puguin repercutir en un rescat, ja sigui per negligència, imprudència, etcètera. Tanmateix, la dificultat rau a definir o concretar què és una negligència perquè l'experiència del territori veí del sud ha fet que sigui gairebé impossible imputar una negligència a la muntanya. Per aquest motiu, nosaltres dediquem esforços a la prevenció, conscienciació i divulgació de consells per a la seguretat a la muntanya. Quan legalment s'estableixi el mecanisme de pagament, ho farem, com no pot ser d'una altra manera, però mai es durà a terme amb un afany recaptatori.

Considera que la població està prou conscienciada dels riscos de les activitats a l'entorn natural?

Una part sí, evidentment, ja que l'augment de la gent que practica activitats a la muntanya no és proporcional a l'increment d'actuacions. Són sensacions que recollim, hi ha molta més gent a la muntanya, però no hi ha moltes més actuacions, n'hi ha més, però no proporcional a la gent que va a la muntanya. Aquí cal fer esment del factor de les xarxes socials, per les quals gent poc habitual de l'entorn practica una activitat per publicitar-la a les xarxes i no per gaudir de la muntanya, motiu pel qual augmenten els accidents. A més, també ha incrementat la pràctica de molts esports al medi natural que abans no existien, alguns dels quals, per la seva espectacularitat o extrem poden comportar que hi hagi més accidents.

El cos disposa de convenis de col·laboració amb França i Espanya.

Tenim alguns documents i convenis de col·laboració, però considero que el millor document que tenim en aquest àmbit entre Espanya i França és el que no està signat ni se signarà mai: El bon veïnatge. Actualment, i gràcies a les relacions que manté el nostre Estat amb ambdós països veïns, no hi hauria cap mena de problema perquè nosaltres prestem auxili a Espanya o França, i que ells es desplacessin al Principat en el cas que necessitéssim la seva presència.

Es mostren a favor de la creació d'un Centre Nacional d'Emergències?

Evidentment, nosaltres reforcem aquesta voluntat i estem allà per ajudar a implantar-la. De fet, el 112 es gestiona des del centre de control de bombers, i cobreix aquesta funció a l'espera que arribi el moment, que no serà gaire llunyà perquè és la voluntat del Govern. En el moment que esdevingui una realitat, nosaltres traslladarem aquesta competència al departament d'emergències que l'ha de gestionar, però mentrestant, tenim la tranquil·litat que el control central de bombers està fent de 112 i, a la perfecció. El centre aportaria una coordinació més fluida i àgil entre tots els actors implicats.

stats