Andorra la Vella“Vaig rebre la primera vacuna al maig, i la segona al setembre. La primera setmana de gener, després de notar alguns dels símptomes associats, vaig donar positiu per covid: entre 10 i 15 dies amb dècimes de febre, maldecap i malestar general”, recorda el Toni, de 35 anys, resident al país i sense patologies prèvies detectades. Passades les dues setmanes, en quarantena juntament amb la seva parella i un familiar que també van contraure la malaltia, el Toni nota que no es recupera de la mateixa manera que els altres i que les activitats diàries que realitza el cansen. “Acabo les jornades amb molèsties i amb un maldecap que, sense ser molt dolorós, no m'acaba mai de marxar. Em comencen a sortir petites erupcions a la pell”. Amb el pas dels dies, tots aquests símptomes es mantenen i les erupcions de la pell, especialment les de les cames, s'estenen.
“Fa dos mesos que vaig arrossegant aquests símptomes, qualsevol activitat que no m'hauria de cansar, com anar de la feina a casa, em suposa un esforç i arribo com si hi hagués anat corrent”, explica. El metge, pràcticament només amb les explicacions que li va exposar el Toni durant la visita, li ha diagnosticat covid persistent i li ha receptat paracetamol pel maldecap i antihistamínic per les erupcions. Properament li faran proves per conèixer si hi ha “alguna cosa més”. La covid persistent és una patologia que, de moment, no té tractament i per això, juntament amb els medicaments, el metge li ha receptat “paciència” per veure si amb el temps va remetent.
La covid persistent és la condició per la qual una persona que ha passat el virus pot continuar tenint símptomes més enllà de tres mesos i que aquests no puguin ser deguts a cap altra malaltia o afecció. S'han descrit més de 200 símptomes que s'hi relacionen, sent els més freqüents aquells relacionats amb l'olfacte, el dèficit de memòria i els problemes respiratoris.
L'equip de Salut -Ministeri, Col·legi de Metges i Andorra Recerca Innovació- va registrar 35 casos de covid persistent durant la primera onada de la pandèmia, moment en el qual 15.162 persones havien contret la malaltia. Durant la presentació que van fer el passat 8 de febrer, la representant del Col·legi Oficial de Metges, Roser Bellmunt, explicava que s'ha detectat una incidència inferior al 10-20%, els percentatges que estima l'Organització Mundial de la Salut (OMS).
Els 93 nous casos positius de coronavirus registrats aquest dijous a Andorra eleven el nombre de persones contagiades al país des de l'inici de la pandèmia a 38.342. Més de la meitat de la població, un percentatge que, de ben segur, també haurà multiplicat les xifres de covid persistent que ha arrossegat aquesta darrera onada.
Tenint en compte els percentatges de l'OMS, Andorra hauria d'haver tingut uns 1.500 casos de covid persistent durant la primera onada, i no els 35 que es van registrar durant l'estudi. És probable que casos com el del Toni, o d'altres amb una simptomatologia menor o diferent, hagin passat desapercebuts. Però a aquestes alçades de la pandèmia, cinc onades després, i amb la incidència enorme de la variant òmicron, de ben segur que hi haurà molta més gent afectada per aquesta patologia. Aquests motius fan que les autoritats insisteixin que persones que pateixen símptomes compatibles amb la covid persistent demanin hora al metge referent o al CAP.
