Desescalada VS soca britànica

Andorra la VellaAndorra camina avui -ni el més expert dels experts sap si demà també- amb pas relativament ferm cap a una desescalada que ha de tot just començar a fer-nos somiar amb temps passats. Fa tres setmanes que el reguitzell de xifres que cada dia rebem els periodistes apunten en aquesta direcció. Disminueixen els ingressos hospitalaris i els contagis entre majors de 50 anys, també el nombre de positius detectats, la taxa de contagis fa gairebé un mes que decreix (a 0,83 aquest divendres)... amb l'única alerta taronja a l'UCI, amb 11 pacients ventilats mecànicament, d'una unitat amb capacitat per a 37 ingressos. Aquesta tendència a la baixa ja s'ha traduït aquest dimecres en una lleugera relaxació de les mesures restrictives que pateix la societat, però que afronta amb resignació i més o menys disciplina per contribuir a l'objectiu de reduir interaccions i, per tant, contagis.

Més coses positives. Andorra ja deu tenir a aquestes alçades aproximadament un 30% de la població immunitzada de manera natural. Entre 25.000 i 30.000 residents al país ja deuen haver passat la malaltia, sempre segons càlculs del Govern. D'aquí dues setmanes s'hi sumaran 1.300 persones més, pertinents a col·lectius de risc alt de contagi, que són els primers que hauran rebut les dues dosis de la primera tanda de vacunacions. Això hauria de voler dir que és bastant improbable que es tornin a repetir els episodis tràgics que han patit a Salita, al Cedre o a Sant Vicenç d'Enclar.

Com que el ritme de vacunacions andorrà és i serà el mateix que l'europeu, les declaracions de les autoritats sanitàries catalanes serveixen també per al Principat. I segons ha dit aquest divendres el secretari general del departament de Salut de la Generalitat, Marc Ramentol, l'arribada massiva de vaccins, i per tant de vacunacions –en aquest cas la logística andorrana serà més pràctica que la catalana– s'hauria d'iniciar “cap a finals del segon trimestre” d'enguany. És a dir, al juny. Per contextualitzar una mica més les declaracions de Ramentol, el dirigent també ha dit que si es compleix l'aprovació de la vacuna de Janssen a mitjans de març i l'inici d'entregues es fa a l'abril, l'afluència de dosis serà "molt més àmplia", perquè ja es podria vacunar amb quatre vacunes diferents (Pfizer, Moderna, AstraZeneca i Janssen). 'Wow yeah'!

Si es conjuguen aquests factors: contagis a la baixa, Covid superada i vacunes massivament injectades en poques setmanes, res fa pensar que no es pugui encarar l'estiu amb certa il·lusió. Però falta una xifra en aquesta equació. Una pedra en aquest camí, que té dues denominacions 20I/501Y.V1 i B.1.1.7, però que és coneguda com a soca britànica o variant de Kent.

Un apunt sobre aquesta denominació que s'ha popularitzat: se l'anomena britànica perquè el primer contagi d'aquesta soca del SARS-CoV-2 es va detectar a la regió de Kent, al sud del Regne Unit. I es va detectar en aquest país, probablement, perquè el Consorci de Genòmica Covid-19 del Regne Unit (una xarxa d'entitats de salut pública i de laboratoris) analitza gairebé 30.000 proves positives al dia. Tornant a les nostres contrades, Andorra envia a seqüenciar les proves a Madrid i Barcelona. Catalunya en seqüencia 150 a la setmana. Darrerament han creat un consorci format per quatre hospitals (Vall d’Hebron, Bellvitge, Germans Trias i Pujol i Clínic), que calculen que realitzarà entre 200 i 400 seqüenciacions setmanals. Dit d'una altra manera, si Catalunya (o França, o Itàlia o qualsevol altre país europeu) tingués un consorci com el del Regne Unit, segurament la soca britànica no seria britànica.

Tornem a la pedra del camí cap a la felicitat d'un passat recent per parlar de la seva dimensió. La majoria d'experts que surten als mitjans de comunicació coincideixen que aquesta soca serà dominant a Europa. El secretari de Salut Pública de la Generalitat, Josep Maria Agrimon, s'ha aventurat a concretar que ho serà a partir de la tercera setmana de març. No hi ha evidències que sigui més mortífera que la que vam patir durant la primera i segona onada de la pandèmia però sí que sembla que hi ha evidències que és més contagiosa (hi ha estudis amb resultats contradictoris, però n'hi ha més que apunten que sí, que és més contagiosa).

És més contagiosa i ja fa dies que pastura pel Pirineu. Preguntat ara fa una setmana per la situació a la Vall d'Aran, un dels territoris més afectats per la gran quantitat de contagis que s'han produït des del final de les vacances de Nadal, Ramentol va explicar que s'han seqüenciat dotze mostres de coronavirus provinents de l'Aran, i que cinc d'elles corresponen a la B.1.1.7, sí, la soca britànica. El departament de Salut de la Generalitat estima que la variant britànica de la Covid-19 se situa al voltant del 17% dels casos registrats actualment a Catalunya (però aquesta dada s'ha d'agafar entre cotonets vistes les poques seqüenciacions que es realitzen).

Per acabar ja amb l'article, i amb la metàfora. Ara que en aquest camí ple de foscors es comença a veure una escletxa de llum, i a l'espera que no sorgeixin entrebancs rellevants, cal salvar l'obstacle que té una denominació científica que recorda a algun dels androides del doctor Gero (el de Bola de Drac). De moment –però això també pot canviar– les dues vacunes desenvolupades per Pfizer/BioNTech i AstraZeneca, immunitzen contra aquesta mutació. O sigui que en aquesta 'desescalada vs B.1.1.7', i com a primers interessats, el millor que podem fer es seguir caminant sempre amb la mascareta ben posada.