Desestimada la petició de la societat Augé de recusació a la batlle Solanes
El Constitucional considera que no hi ha cap motiu per donar peu a una recusació
Andorra la VellaEn el procediment laboral instat per un treballador contra Augé Accountants, la societat defenent va sol·licitar la recusació de la batlle Laura Solanes Colell per una eventual aparença de manca d’imparcialitat. La batlle no va admetre a tràmit la petició de recusació, atès que una eventual aparença de manca d’imparcialitat no constituïa una de les causes legals de recusació.
La reclamació de la societat Augé es basava en decisions que consideren injustes. Acusen la batlle Solanes d'acceptar "una prova proposada per la part adversa una vegada exhaurit el termini legal (...) que la part adversa modifiqués la causa petendi després que el termini per presentar al·legacions i proposicions de proves s’hagués extingit, va acceptar com a prova unes gravacions amb terceres persones que van tenir lloc 6 mesos després de l’acomiadament en litigi retallades i descontextualitzades, i va desestimar les seves protestes contra l’admissió d’aquesta darrera prova manipulada".
Els tribunals van determinar que la societat Augé no té cap motiu per recusar la batlle ja que simplement no està d'acord amb les decisions que ha pres. Si cada vegada que la part en un judici recusés al batlle perquè no està d'acord en les decisions, en gairebé tots els judicis hi hauria recusacions.
La Sala Civil del Tribunal Superior va remarcar que no només la societat recurrent no fonamentava la seva recusació en cap dels motius que estan fixats perquè una recusació sigui acceptada, sinó que, a més, justificava la recusació en una manca de motivació o en errors de motivació de les decisions adoptades per la batlle.
El Tribunal Constitucional ha rebutjat la petició de la societat Augé perquè "aquest tipus d’impugnació no es realitzen mitjançant la recusació dels jutges i dels magistrats, sinó mitjançant les vies de recurs a l’abast dels justiciables, els recursos d’apel·lació, els incidents de nul·litat, i, fins i tot, el recurs d’empara, si s’escau, en darrer terme".
