Una filla desheretada perd la batalla judicial per accedir a la informació sobre l'herència del seu pare
La dona havia demanat a la Justícia saber quin és el valor de l'herència per poder reclamat la legítima, però en estar desheretada no té dret
Andorra la VellaUn home que va morir va deixar en el testament ficat que declarava hereva universal a la seva dona, al seu fill li deixava la part legítima i la seva filla quedava desheretada per les raons personals que el difunt recollia en el testament.
La filla va reclamar poder saber quin era el total de l'herència que havia deixat el seu pare per poder reclamar la legítima, igual que el seu germà, en entendre que no pot ser desheretada de forma absoluta.
Demanava que es fes un requisit a la seva mare per poder saber quin és el volum de què ha rebut com a hereva universal. Aquest element la filla el considerava imprescindible per poder reclamar la legítima. La Batllia li va donar la raó, però no així el Tribunal Superior. La sentència recull que mentre consti com a desheretada no té cap dret a saber quins són els béns i imports de l'herència.
El Superior fixa que el fet d'estar desheretada fa que no es "trobi legitimada per a obtenir informació respecte d’una herència sobre la qual no té a hores d’ara cap dret. Tampoc podem compartir el plantejament de la Batlle quan considera que ens trobàvem enfront d'una acumulació de dues pretensions accessòries. En realitat ens trobem davant de dues accions successives, la segona de les quals només resulta viable en cas de prosperar la primera".
Si vol saber quina és l'herència del seu pare abans haurà d'aconseguir dels Tribunals la nul·litat de la decisió de desheretar-la (només es permet legalment amb causa justificada com maltractaments, amenaces, intents d'homicidi...) i si ho aconsegueix ja podrà demanar la informació dels llegats i instar la petició de la seva part legítima.
