Societat 22/05/2021

Les illes que la Covid-19 no ha trepitjat mai

Les Cook, al Pacífic, obren la frontera després de més d'un any blindades per protegir-se del virus

Anna Jover
4 min
Les Illes Cook, a l'Oceà Pacífic prop de Nova Zelanda.

AucklandPlatges paradisíaques, temperatures càlides tot l’any, aigües cristal·lines i zero casos de covid: les illes Cook són un dels arxipèlags de l’oceà Pacífic que reuneixen unes condicions ideals per al visitant. Juntament amb illes veïnes com Tonga, Samoa, Niue i Kiribati, són dels últims racons del planeta que el coronavirus no ha trepitjat. Això sí, han aconseguit aquesta fita perquè fa més d’un any que les fronteres estan tancades amb pany i forrellat: quan el març del 2020 la pandèmia va començar a sacsejar el continent europeu, els països als seus antípodes van decidir aïllar-se del món per protegir-se del virus.

Les illes Cook són el primer d’aquests territoris afortunats que han decidit començar a reobrir la frontera. Dilluns passat van reiniciar el trànsit sense quarantena amb Nova Zelanda, el país del qual depèn aquest arxipèlag autònom i que continua aplicant amb èxit l’estratègia Covid Zero. A la capital de les Cook, Rarotonga, el sector turístic ha celebrat amb eufòria aquesta notícia després de quinze mesos sobrevivint gràcies a les ajudes governamentals. Thomas Wynne és un habitant de les illes Cook que ara treballa a Nova Zelanda com a assessor dels ministeris dedicats al Pacífic: “Tenim una economia amb una única font: el turisme, que representa el 70% del PIB. Quan les fronteres van tancar a finals de març, el turisme va deixar d’existir d’un dia per l’altre, amb turistes atrapats aquí o als aeroports de Nova Zelanda”. Segons Wynne, la mesura era necessària per protegir vides però no s’ha fet sense un important sacrifici: “El país va entrar en una espiral descendent perquè de cop i volta els diners van desaparèixer”. 

Illes Cook

Recuperació lenta

Les illes Cook surten així, doncs, d’un període d’hibernació durant el qual els seus habitants han retornat a formes de vida més tradicionals, com l’agricultura. El seu tarannà alegre i positiu els ha fet afrontar aquest repte amb la mateixa empenta amb què planten cara a desastres naturals a què estan més acostumats, com els ciclons. I ara donen la benvinguda als primers visitants neozelandesos amb un esperit optimista, tal com explica Liana Scott, presidenta del Consell de Turisme de les Illes Cook: “No esperem que arribin de cop i volta un gran nombre de visitants, estem contents amb la meitat de la xifra a què estàvem acostumats. Serà suficient per aconseguir que el país tingui ingressos addicionals i no hàgim de dependre d’altres països o augmentar el nostre deute. Volem tornar a tenir ingressos per pagar impostos i que es recuperin les reserves del govern”.

En el primer vol cap a Rarotonga hi viatjava també el primer carregament de vacunes Pfizer per engegar de forma immediata el programa d’immunització a les illes Cook. Sense la protecció de la vacuna, l’arxipèlag obre les portes als turistes i també al risc de patir un brot de covid que podria ser molt perjudicial, ja que tenen un sistema sanitari dèbil, la mitjana d’edat de la poblacio és avançada i hi ha un alt nivell de comorbiditat. A més, Nova Zelanda, d'on arriben la majoria de turistes ara mateix, de moment només ha vacunat un 2% de la població.

Ciutadans de les illes Cook arribant a l’aeroport d’Auckland, a Nova Zelanda, en el primer vol lliure de quarantena entre aquests dos països després del tancament de fronteres a causa de la pandèmia de covid-19

És per això que s’han implementat totes les mesures de protecció possibles per evitar que el coronavirus s’esmunyi a través de la frontera. Representants governamentals com Thomas Wynne tenen molt presents els exemples d’altres territoris de la zona, com la Polinèsia Francesa, que no van tancar les fronteres a principis del 2020: “Tahití és possiblement el nostre veí més pròxim i ha registrat més de 18.000 casos de covid. Aquesta xifra és equivalent a la població total de les illes Cook”.

L'exemple de Samoa

Un altre dels països que té molt present el govern neozelandès, com a conte premonitori, és Samoa. El covid tampoc ha penetrat en aquesta illa paradisíaca de la Polinèsia (només se n’han registrat dos casos a les instal·lacions de quarantena) gràcies a la rapidesa amb què van tancar les fronteres. Samoa ja tenia apreses les lliçons d’una epidèmia descontrolada: l’any 2019 el xarampió va infectar quasi el 3% de la població i va causar la mort de 83 persones, la majoria nens i nenes menors de 5 anys. El virus es va propagar sense dificultats a causa dels baixos nivells d’immunització. Sheldon Yett, representant d’Unicef al Pacífic, va visitar Samoa durant el punt àlgid de l’epidèmia: “No hi havia cap racó del país que no estigués afectat pel xarampió. Totes les famílies coneixien algú, ja fos un nen de la seva família o del seu veïnat, que tenia la malaltia”. La tragèdia va sotragar el país però també el va preparar per a l’arribada del covid: “Vam ser testimonis de l’impacte de les campanyes antivacunes, les notícies falses sobre els perills de la immunització, i vam veure com les dones canviaven d’opinió. Cap al final parlàvem amb la gent i el missatge era clar, ningú volia ser l’últim a vacunar el seu fill", diu.

Samoa ha optat pel màxim de prudència possible i de moment no preveu reobrir les fronteres fins que el 98% de la població estigui vacunada. Nova Zelanda, que té lligams molt estrets amb els seus veïns del Pacífic, ha aprovat un paquet de més de 44 milions d’euros per garantir la distribució de vacunes en aquests països més vulnerables. Com arreu del món, el turisme hi juga un paper clau.

stats