Andorra la VellaLa secretària d'Estat de Salut, Helena Mas, ha comparegut aquest dilluns per exposar els principals resultats de l'impacte de la pandèmia en la salut mental. A grans trets, Mas ha destacat que les mesures aplicades durant la crisi sanitària, com ara el confinament, l'aïllament i la soledat, han estat els principals factors que han afectat l'estat emocional de les persones. "L'aïllament és un dels factors que es considera més rellevant de l'estat psicoemocional", malgrat que "l'autopercepció de suport social és un dels elements que contrasten amb aquest impacte".
Segons un estudi de l'OMS al qual ha fet referència, 9 de cada 10 països del món han interromput els serveis crítics de salut mental, per la qual cosa les persones que ja tenien aquesta malaltia "s'han vist afectades per aquesta alteració en els serveis". La secretària d'Estat ha posat en relleu que, en els països veïns, el 80% dels trastorns mentals durant la pandèmia fan referència a l'ansietat i la depressió, sumat a l'estrès, el trastorn del son i la fatiga en els adults, mentre que en 1 de cada 4 infants s'han vist símptomes d'ansietat, depressió i increment de casos de trastorns alimentaris o autolesions.
En el cas d'Andorra, segons l'informe del CRES del primer semestre, els enquestats van assenyalar que sentien ansietat, estrès, desesperança i aïllament. En concret, Mas ha detallat que al voltant d'un 28% de la població té simptomatologia de depressió i el 21% d'ansietat. Els majors casos es concentren en dones (10%) i no tant en homes (4%). Així mateix, quant a les dades presentades pel SAAS pel que fa a hospitalitzacions per aquesta casuística, es veu un increment en el nombre d'adolescents atesos, malgrat que també es registra un decreixement de l'atenció a Urgències que s'ha suplit amb la incorporació d'altres dispositius.
Quant als detalls del Pla de salut mental, Mas ha recordat que incorpora 14 línies estratègiques i 62 accions concretes. "Ha estat un pla molt participatiu. Hem fet més de 80 reunions bidireccionals i es va entregar un primer esborrany fa dos mesos el qual ha rebut fins a 24 aportacions de 20 entitats" que s'han valorat i s'ha fet el retorn. Ara, el document està en fase de finalització per tal que pugui ser entregat properament. La secretària d'Estat també ha fet referència a la Taula nacional de salut i addicions, que va dur a terme la primera reunió el 8 d'octubre, i que ha d'esdevenir l'òrgan consultiu que permeti facilitar el diàleg amb les entitats.
Durant el seu discurs, també ha assenyalat que es treballa amb el Copsia per integrar dins la cartera de serveis de la CASS totes aquelles patologies que deriven de la Covid, malgrat que encara queda saber en quina mesura es farà i com s'activarà.
Finalment, s'han fet públiques les darreres dades del programa d'atenció psicològica en el marc de la Covid, un servei que es va posar en marxa finals de la primavera de l'any passat i que ha anat augmentat les prestacions durant aquesta tardor. Així, actualment hi ha 18 psicòlegs adherits que atenen un total de 37 persones, 5 de les quals menors d'edat. En aquest sentit, cal recordar que es van ampliar el nombre de sessions, de 8 a 12, per tal de donar una major cobertura als usuaris. El servei és finançat en un 65% pel Govern, i recentment s'han modificat les derivacions per tal de fer el procés més àgil.
