Miquel assegura que sempre van protegir tots els empleats de BPA afectats per causes judicials o investigacions

Andorra la VellaL'exconseller delegat de BPA, Joan Pau Miquel, ha assegurat aquest dimecres, en el tercer dia de declaració del judici del cas BPA, que sempre van protegir tots els empleats del banc que es podien haver vist afectats en alguna causa judicial, en alguna investigació o que havien estat imputats, sobretot quan era per causes vinculades al fet de ser empleats del banc i que treballaven per a clients que cometien delictes fiscals al seu país d'origen. De fet, ha indicat que la principal funció del banc era que els clients tinguessin la confidencialitat que desitjaven, emmarcada en el marc normatiu andorrà. Així, ha reiterat que defensaven la presumpció d'innocència dels seus treballadors, ja que no es podien deixar desemparats perquè desenvolupaven una tasca sensible. Miquel ha exposat aquesta posició de l'entitat, en resposta a la defensa de l'honorabilitat de l'exdirector de BPA, Santiago Rosselló, en el moment que va sorgir la seva vinculació en la causa Petrov.

L'any 2013, quan Rosselló es va veure vinculat en la causa i com a interlocutor que era de l'entitat amb l'Institut Nacional Andorrà de Finances (INAF), des de l'entitat bancària es van encarregar dos informes per sol·licitar si la situació processal de l'exdirectiu podia afectar a la seva honorabilitat, i per tant, si hi havia algun impediment normatiu pel qual no pogués desenvolupar la seva funció, ha explicat Miquel. Un d'aquests informes es va demanar a un advocat andorrà i un altre a un espanyol i es van passar a l'INAF. Els informes concloïen que en ser només investigat, les qüestions d'honorabilitat no s'haurien de dubtar, i a posterior, l'INAF no va posar cap objecció en el fet que Rosselló seguís sent l'interlocutor. Per aquest motiu, Miquel ha manifestat que aquest exercici de l'entitat es va fer amb la voluntat d'esclarir els fets, afegint que després, Rosselló va ser processat a Espanya i va acabar absolt. A més, ha afirmat que en cas que hagués estat processat, hauria seguit sent treballador del banc "perquè sempre defensem la presumpció d'innocència".

Durant la seva intervenció, l'exconseller delegat ha continuat amb l'explicació de l'informe complementari de l'entitat de l'any 2009. Pel que fa al comitè de prevenció de blanqueig, ha indicat que sempre treballaven amb els estàndards de prevenció de capital més alts en totes les places en les quals treballaven. Així, el 2013, el banc va presentar un nou pla per evitar l'obertura de comptes 'tax compliance', i ja el 2014 van tenir un salt d'operacions rebutjades, ha comentat Miquel, reiterant que només van prohibir noves obertures de comptes d'aquest tipus. Quant als clients que ja feia anys que operaven a l'entitat, se'ls va demanar que ho regulessin al seu país d'origen, però "això ja era una qüestió personal" de cadascú, ha declarat.

En la mateixa línia, Miquel ha defensat que des del banc no podien qüestionar les declaracions dels clients i posar en dubte cada cop que algú obria un compte si realment era el titular i el beneficiari. "Suposo que no s'ha de pressuposar que la gent està delinquint" sempre, ha indicat, afegint que el normal és que el banc estigui ple de clients que no són delinqüents. Aquestes explicacions han vingut arran de l'advocat Rafael Pallardó vinculat a l'operació 'Emperador'. Miquel ha defensat que en tot moment ell va pensar que Pallardó era l'últim beneficiari del compte, i que després que esclatés la trama l'octubre del 2012, ja podia tenir alguns dubtes. De fet, ha manifestat que no podia tenir cap indici perquè mai va demanar un pagament a un tercer i la pauta de comportament que donava l'extracte bancari era nítida. "Es feien ingressos i pagament de mercaderies" i el diferencial es quedava al compte d'estalvi i d'inversió, ha exposat, refermant que no tenia cap indici de pensar el contrari.

En relació amb aquest comitè de prevenció, ha explicat que només s'hi enviaven operacions de clients que podien ser potencials de blanqueig de capitals, i que quan es dissenyen les polítiques de prevenció es fan perquè això no succeeixi. Tot i així, ha manifestat que tothom sap que algun client blanquejarà, ja que les polítiques estan dissenyades per minimitzar el risc, però no perquè aquest sigui zero. Així, aquest comitè s'encarregava de veure objectivament si la pauta d'un client havia donat problemes en el passat, si tot el que fa el client està justificat o si per exemple, hi ha una traçabilitat documental.

D'altra banda, durant la sessió d'aquest dimecres, el fiscal també li ha demanat per les oficines. En aquest sentit, Miquel ha exposat que des de l'any 2009 tots els comptes estaven associats o vinculats a una oficina, i que cada compte estava associat a un gestor. A més, ha defensat que no hi havia comptes anònims i que a cada compte se li assigna un número vinculat a una persona. De fet, ha comentat que des del 1993 van començar a arreglar la situació històrica de la plaça andorrana respecte als comptes anònims, assegurant que l'any 2000 ja no quedava cap compte anònim a l'entitat.

Finalment, Miquel també ha parlat sobre el fet que els bancs estiguessin oberts el dissabte al matí, un fet que permetia que molts clients de fora poguessin fer els seus ingressos. Quan l'Associació de Bancs Andorrans va decidir tancar els dissabtes, des de la BPA van habilitar un procés perquè els clients poguessin ingressar els diners en un búnquer de seguretat a les oficines centrals que estava obert les 24 hores del dia, i també unes caixes fortes al Pas de la Casa. Miquel considera que aquests sistemes van deixar de ser operatius quan es va decidir restringir l'obertura de comptes als clients que cometien delictes fiscals als seus països d'origen.