Societat 26/05/2021

La pandèmia fa créixer les temptatives de suïcidi juvenils a Catalunya

Els intents s'han quasi triplicat en la població general i les consultes han augmentat un 74%

4 min
El primer que cal fer per prevenir el suïcidi juvenil és parlar-ne

BarcelonaEls intents de suïcidi i les autolesions s'aguditzen entre els joves a causa dels efectes de la pandèmia. Les temptatives per llevar-se la vida fa temps que van a l'alça a tot Catalunya, però la pitjor època del covid –coincidint amb el confinament domiciliari i la retallada de llibertats– ha disparat el patiment emocional de la població i ha agreujat els símptomes i els pensaments suïcides d'una part del jovent. Les autoritats sanitàries fa mesos que alerten d'una "onada de problemes de salut mental" que derivarà de l'emergència causada pel coronavirus. Ara les xifres corroboren la preocupació.

Per exemple, el telèfon de prevenció del suïcidi que l'Ajuntament de Barcelona va activar l'agost passat ha rebut 1.800 trucades en menys de deu mesos, un 3% de les quals han estat per temptatives de suïcidi imminent o en curs. A més, els intents de suïcidi de menors han passat de 473 el 2019 a 601 l'any passat. Arran d'aquestes xifres preocupants, els professionals sanitaris exigeixen als governs que d'una vegada per totes posin fil a l'agulla per frenar "aquesta plaga".

El de Barcelona no és ni de bon tros un cas aïllat. L'increment de consultes sobre conductes autolesives i temptatives de suïcidi ha repuntat a tot Catalunya i el departament de Salut diu que la demanda d'ajuda s'ha disparat un 74,4% respecte a l'any anterior. A més, només el 2020 s'ha observat un 27% més de casos d'ansietat en comparació amb el 2019, un 33% més de casos de depressió i altres trastorns i els intents de suïcidi s'han gairebé triplicat (+195%), segons ha enumerat aquest dimarts el president de la Generalitat, Pere Aragonès.

Entre els motius, destaquen les fonts sanitàries, hi ha el canvi de rutines i la desvinculació de les activitats socials durant l'època de més transmissió (sobretot de març a juny del 2020) i les limitacions d'accés als centres de salut, que retarden els diagnòstics i els seguiments precoços. "El jovent ha vist que el seu futur es desdibuixava i cal tornar-lo a dibuixar", ha defensat el president.

Arran d'aquest nou repte, Aragonès ha anunciat la creació d'un pla integral de salut mental i emocional per reforçar els serveis bàsics i essencials en aquest àmbit. El president ha destacat que el pla serà transversal i integrarà diversos departaments del nou Govern per actuar de manera conjunta davant l'increment de casos vinculats a trastorns d'ansietat i intents de suïcidi.

Uns canvis que ha exigit aquest dimarts la regidora barcelonina de Salut, Envelliment i Cures, Gemma Tarafa, al nou executiu encapçalat per Aragonès per potenciar l’atenció de la salut mental com una prioritat de mandat: "Hem de fer una aposta important com a país. Demanem al nou Govern que impulsi un pla de xoc a Catalunya per poder acompanyar bé la salut mental".

En una visita a l'àrea de psiquiatria infantil de salut mental de l'Hospital Parc Taulí de Sabadell, Aragonès ha assegurat que ha volgut que el seu primer acte públic fos en un centre on s'atenen joves i infants en matèria de salut mental perquè és on s'aborda una de les conseqüències "més dures i molts cops invisible" de la pandèmia. "Posem en marxa un pla integral de salut mental i emocional més enllà de l'àmbit sanitari, involucrant-hi tota la comunitat, els serveis socials, les administracions locals i la comunitat educativa", ha destacat.

Barcelona hi destinarà 3 milions d'euros

Barcelona és la primera ciutat de l’Estat a disposar des de l’any 2016 d'un pla de salut mental específic. Des d'aleshores ha constituït unes quantes taules al voltant de la salut mental a tots els districtes de la ciutat, amb la participació d’unes 350 entitats i organitzacions que hi treballen. El desplegament del WhatsApp de prevenció del suïcidi forma part del Pla de Xoc en Salut Mental, que el consistori pretén reforçar i ampliar entre 2021 i 2022 amb noves mesures i una inversió de 3 milions d'euros. "El jovent és menys procliu a parlar per telèfon, per això es posarà en marxa un canal de missatgeria instantània via WhatsApp que doni un servei similar al del telèfon", ha indicat el consistori.

Aquest telèfon vol proporcionar noves eines als més joves per complementar l'atenció sanitària de la seva salut mental que ofereixen les trucades i l'atenció personal en l'atenció primària. Però abans la proposta s'haurà de sotmetre a votació al pròxim plenari del consell municipal. El pla també inclou un programa de primers auxilis en salut mental dirigit a persones que treballen amb gent jove, com voluntaris d'entitats, monitors esportius i de menjador, a qui s'oferirà formació perquè siguin capaces de detectar i reconèixer el malestar emocional.

Una part important de les consultes ateses a Barcelona –el 23%– són persones de menys de 29 anys, sobretot dones, i els intents de suïcidi s'han duplicat entre finals de l'any passat i el principi del 2021: si l'any 2019 hi havia 40 intents al mes, ha dit, ara s'arriba fins a 80.

Barcelona, a més, ha detectat que un 86% de les famílies han observat malestar o preocupació emocional en els fills petits o adolescents i que sis de cada deu persones presenten símptomes de depressió o ansietat per l'emergència sanitària. També s'han disparat els trastorns per conductes alimentàries (TCA) i s'han quadruplicat les atencions del Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM) per trastorns d'ansietat.

"No silenciar el suïcidi"

El director de l'Institut de Neuropsiquiatria i Addiccions (INAD), Víctor Pérez, ha advocat aquest dimarts per no silenciar el suïcidi, sobretot als mitjans de comunicació, sinó per abordar-lo "com una plaga": "És l'única manera d'aconseguir disminuir les xifres". "En el suïcidi, com passa amb els accidents de trànsit o la violència de gènere, el que cal és parlar bé. No cal visualitzar el suïcidi parlant de mètodes suïcides o de com es va matar algú, sinó com una plaga que és una de les primeres causes de mort dels nostres joves i que està molt unida a la salut mental", ha assenyalat.

També la directora de la Federació de Salut Mental Catalunya, Marta Poll, ha demanat "enfortir les capacitats de la ciutadania, dels agents, associacions i equipaments perquè siguin capaços d'acompanyar millor" els qui ho necessiten. "Hem de ser capaços de detectar aquestes situacions de manera més precoç". Poll ha urgit a "plantejar estratègies de tractaments terapèutics", a més de teixir "xarxes de suport", uns elements que ha considerat crucials per "construir comunitats i barris on s'acompanyi les persones des del vessant emocional".

stats