El servei d'atenció a les víctimes de violència masclista rep 12 casos nous cada mes

Andorra la VellaEl servei d'atenció a les víctimes de violència de gènere ha rebut des del gener fins a l'octubre un total de 117 casos nous. Ho han indicat aquest dijous amb motiu de la celebració del 25N, el dia internacional per a l'eliminació de la violència envers les dones, la ministra d'Afers Socials, Joventut i Igualtat, Judith Pallarés, i la cap de l'àrea de Polítiques d'Igualtat, Mireia Porras, les quals han manifestat que el servei està gestionant 289 casos, dels quals la majoria, 172, són de prevalença, expedients que es van iniciar anys anteriors i encara es mantenen actius.

Porras ha explicat que, malgrat que d'ençà que va començar l'exercici s'han iniciat menys casos nous que durant el 2020, aquest any la xifra de casos de prevalença és "superior" a la de l'anterior, un fet que ha comentat que es deu al fet que com durant els mesos d'abril, maig i juny del 2020 hi va haver un creixement exponencial de dones que van acudir al servei a causa del confinament per la irrupció de la pandèmia del coronavirus, "ara considerem que seguim gestionant els casos nous que van entrar l'any passat", tot apuntant que el període mitjà que requereixen les víctimes de violència de gènere per recuperar-se es troba entre els tres i els quatre anys. A més, la cap de l'àrea ha posat en relleu que amb molta probabilitat el servei finalitzarà el 2021 amb "més o menys" el mateix nombre de casos que l'exercici anterior "perquè encara falten les dades de novembre i desembre".

Quant a les característiques de les dones que han patit violència de gènere i acudeixen al servei, Porras ha exposat que tenint en compte la franja d'edat, les més afectades són les que tenen entre 28 i 39 anys, amb un 34% del total, seguides de qui tenen entre 40 i 51 anys. Tanmateix, ha destacat que les víctimes joves, d'entre 18 i 27 anys, suposen un 15% del total de dones que arriben al servei, un percentatge que valoren amb preocupació, ja que, encara que la xifra de casos es mantingui més o menys estable al llarg dels anys, la violència envers les dones joves "és preocupant", motiu pel qual des del ministeri es treballa per incrementar la pedagogia i les formacions en centres escolars de segona ensenyança "per revertir aquestes dades".

En relació amb l'estat civil, la majoria de les persones ateses al servei estan casades, seguides de ben a prop de les dones separades i solteres, amb un 30%. En referència a la situació laboral d'aquestes, un 65% tenen un contracte de treball actiu, mentre que un 9% es troben de baixa laboral a causa de la situació de violència que han patit o pateixen. "Moltes vegades les dones que pateixen violència de gènere tenen efectes psicològics, moltes presenten depressió, ansietat, trastorns que provoquen que s'hagin d'agafar la baixa", ha matisat. Respecte a les parròquies d'on provenen les víctimes, la majoria resideixen a Andorra la Vella, Escaldes i Encamp. I, pel que fa al canal d'entrada al servei, la cap de l'àrea ha assenyalat que, de la mateixa manera que en anys anteriors, la via d'accés ha estat "la iniciativa pròpia", un fet que "demostra que el servei és conegut per la població". Tanmateix, ha apuntat que les derivacions de casos per part del departament de Policia i del SAAS "han augmentat gràcies a la implementació de la guia de col·laboració i el protocol que es van aprovar el 2018 per aquesta tipologia de situacions".

En aquest sentit, Pallarés ha puntualitzat que des de l'administració de justícia s'està començant a treballar "d'una manera més diligent", tot indicant que si hi ha algun cas que la policia no traspassa al servei, el batlle responsable d'aquest té la potestat de cridar a les parts per investigar els fets si així ho desitja. Tot i això, Porras ha asseverat que el cos d'ordre està traspassant totes les situacions susceptibles d'esdevenir casos de violència envers les dones. A més, la ministra ha incidit en el fet que la voluntat de la cartera d'Afers Socials, Joventut i Igualtat és incrementar l'encreuament de dades amb tots els agents implicats en el traçat dels casos.

La cap de l'àrea de Polítiques d'Igualtat ha posat de manifest que totes les dones que han acudit al llarg del 2021 al servei d'atenció a les víctimes de violència de gènere "presenten maltractament psicològic". Una fase "d'inici" de la violència masclista, ja que suposa una manera de debilitar a la víctima i fer "baixar l'autoestima" per arribar a més tipologies, com són les agressions físiques, les socials, les econòmiques i les sexuals. En aquest últim tipus de violència, Porras ha indicat que un total de 58 dones han patit aquesta mena de maltractament, però ha puntualitzat que probablement la dada sigui superior al a comptabilitzada. "Potser és una dada que no és del tot certa perquè a les dones els hi costa identificar si estan patint maltractament sexual i també senten molta vergonya dient que han estat víctimes d'aquest", ha dit.

Sobre la possibilitat de les víctimes de violència d'acollir-se a la justícia gratuïta que ofereix el servei, les dades mostren que la gran majoria, 204, no l'han sol·licitada. Es tracta d'una xifra que s'alinea amb la de dones que han decidit interposar denúncia a l'agressor, ja que només un 35% d'aquestes ho ha fet, en contra del 61% que ha optat per no iniciar un procediment penal. "Elles decideixen si volen denunciar o no, però és molt important que, vulguin denunciar o no, acudeixin al servei d'atenció perquè allí trobaran molts serveis de suport que, a vegades, són més rellevants que el fet d'interposar una denúncia o no", ha exposat. Cal destacar quede les xifres facilitades aquest dijous pel ministeri se'n desprèn que el 69% de les víctimes han trencat la relació amb el maltractador.

El servei d'atenció a les víctimes de violència de gènere també proporciona atenció psicològica a les dones i als seus fills. Així, un total de 124 víctimes han utilitzat les intervencions psicològiques i 49 infants i adolescents han estat atesos per la psicòloga maternoinfantil del servei. En relació amb les prestacions econòmiques que s'atorguen a les famílies que ho requereixen, s'han concedit un total de 131 ajudes a 77 nuclis familiars per un import de 161.828 euros. Porras ha manifestat que per rebre l'import de suport, "es valora la situació econòmica de la família".

En referència als pisos que disposa el ministeri d'Afers Socials per acollir dones víctimes de violència masclista, la cap de l'àrea ha comentat que pels cinc immobles del servei hi han residit divuit famílies al llarg d'aquest exercici, les quals han passat diferents períodes als habitatges, els quals poden acollir fins a dos nuclis familiars al mateix temps. Porras ha exposat que es tracta d'un recurs "pont" on les víctimes poden viure-hi durant un màxim de sis mesos, temps en el qual es treballa la independència i autonomia perquè trobin el seu allotjament i es puguin mantenir. A més, a banda dels pisos socials, Afers Socials té signats diferents convenis amb pensions del país per aquelles dones que acaben d'iniciar el procés de separació. "La majoria de les víctimes no volen quedar-se a casa seva perquè el maltractador coneix on es i podrien patir alguna agressió, i és per aquest motiu que des del servei oferim alternatives i espais segurs perquè comencin la seva vida", ha manifestat.

Per cloure, Pallarés i Porras han detallat les accions de conscienciació que es durà a terme en motiu del 25N. D'aquesta manera han explicat que enguany la campanya comptarà amb cinc iniciatives que s'aniran desenvolupant fins a finals d'any. La primera és el seguiment de la campanya amb el BC MoraBanc 'Maipor25N', per la qual s'ha dissenyat una equipació de color lila i els beneficis de la venda d'aquestes aniran destinats a associacions de dones per impulsar projectes. La segona és l'adopció de la senyal de socors universal per alertar que una dona està patint violència. La tercera, més tecnològica, és la introducció de missatges en contra de la violència de gènere als panells digitals de circulació situats arreu del país. Com a quarta acció, des del Govern s'han repartit mascaretes al personal de l'administració pública i 600 llaços blancs als treballadors de l'executiu i als membres de consell general. Finalment, la última gran acció que es farà des del ministeri és la retransmissió de deu curtmetratge de deu segons els dilluns i els dijous que mostren violències sexuals emmascarades darrere la normalitat, amb la voluntat de visibilitzar que "no són normals".

L'Associació de Dones atén 79 víctimes

Des de l'Associació de Dones d'Andorra (ADA) han informat que al llarg del 2021 el Punt d’Informació a la Dona ha atès a 79 dones i ha donat resposta a un total de 101 atencions. Des de l'entitat exposen que onze corresponen a víctimes de la violència vers la dona i que la majoria dels casos motivats per dones que han hagut de conviure amb el seu agressor durant el confinament provocat per la Covid-19 o bé per dones que es troben en tràmits de separació i acaben patint amenaces i agressió verbal pel fet d’haver iniciat un procés que no agrada a l’agressor.

Tanmateix, destaquen que s’ha detectat també altres tipus d’exercir la violència vers la dona i un dels casos més flagrants passa dins l’àmbit laboral. Des del Punt d’Informació a la Dona s’ha evidenciat que algunes dones ho pateixen per part dels seus superiors, però la dificultat de demostrar-ho i en ser l’agressor una persona reconeguda la víctima acaba descartant interposar denúncia. En aquest sentit, la cap de l'àrea de Polítiques d'Igualtat ha assenyalat, qüestionada pels mitjans, que des del gener han acudit al servei tres casos de dones que manifestaven haver sofert assetjament en l'àmbit laboral, concretament dues de manera sexual i la restant per una qüestió de gènere.