El Superior anul·la la inhabilitació per vida i la multa als Cierco

Andorra la VellaAl juliol del 2020, l’Autoritat Financera va suspendre de per vida els germans Higini i Ramon Cierco Noguer i a Joan Pau Miquel Prats per haver comès una infracció "molt greu" degut a les "irregularitats" comeses en la gestió Banca Privada d’Andorra. Els dos expropietaris de l’entitat i l’antic director general han estat sancionats a un “suspensió definitiva per exercir càrrecs d’administració o de direcció general, de dret o de fet, en el sistema financer andorrà”. A banda, cadascú d’ells ha estat multat amb quatre sancions diferents d’un total de 225.000 euros per diferents accions greus contra el sistema financer.

Els germans Cierco van recórrer contra aquesta sanció en entendre que l'AFA havia obert un expedient a BPA, però no s'havia comunicat la incoació de cap a persones en concret. El Tribunal Superior ha considerat que l'error formal de no comunicar la incoació de l'expedient és suficient com per anul·lar la sanció i la inhabilitació.

La sentència recull que l'INAF (l'antic AFA) tenia l'obligació de "dictar i notificar l’acord d’incoació a totes aquelles persones contra les que el procediment es dirigeix, i que considera presumptes autors de la infracció, que han de ser correctament identificats. Doncs bé, no hi ha dubte que en el cas que ens ocupa l’acord d’inici s’adreçava a l’entitat BPA i “contra els presumptes subjectes responsables de la possible infracció comesa per la referida societat”, persones que no s’identificaven. De fet, la pròpia AFA reconeix que és així. Es tracta d’un vici inicial que no pot entendre’s corregit per les notificacions als agents d’altres tràmits, ni pel fet que aquests hagin tingut

vista de l’expedient, compte tingut que el defecte de procediment no està en la manca de notificació d’un suposat acord d’incoació contra els afectats , sinó en el fet que aquest acord no existeix (l’únic que es va dictar afectava a BPA i a persones no identificades)".

Afegeix que "tot i que és cert que els agents no han acreditat que això els hi hagi causat indefensió, i que la interpretació que defensen pot qualificar-se com a rigorista, no es pot oblidar que s’està davant d’un procediment sancionador en el qual es podien imposar sancions importants -com així ha estat-, la qual cosa obligava l’Administració a ser especialment curosa amb el compliment dels tràmits legalment previstos. Com sigui que la providència d’incoació adreçada a les persones responsables és requisit sine qua non per tal que s’interrompi el termini de prescripció, i aquest tràmit no s’ha complert en relació als agents, en aquest moment no procedeix fer cap pronunciament sobre si les infraccions han prescrit o no".