El TC desestima la demanda contra Espot en el cas BPA per prevaricació
Higini Cierco va interposar la querella set anys després de la intervenció
Andorra la VellaEl Tribunal Constitucional ha confirmat que no es jutjarà Xavier Espot per prevaricació en l'afer BPA, tal com informa RTVA. Malgrat la demanda interposada per Higini Cierco, set anys després de la intervenció del banc, que assenyalava l'actual president perquè exercia com a ministre de Justícia.
La justícia ja va rebutjar la querella, i després d'un recurs a l'Alt Tribunal, li ha estat novament denegada. En aquests termes ha expressat el TC les motivacions que l'han portat a aquesta absolució:
Pel que fa al delicte de prevaricació, la Sala Penal cita els termes de l’article 372 del Codi penal que disposa que aquesta infracció suposa un acte positiu, no obstant això, el recurrent retreu la inacció global del Govern de no haver donat la informació exculpatòria de la BPA i no precisa quines serien les decisions arbitràries en l’adopció de les quals hauria participat el querellat.
- Manifesta que la decisió del FinCEN de declarar la BPA institució estrangera sotmesa a preocupació de primer ordre en matèria de blanqueig de capitals era aliena a la competència del Govern; el Govern no podia fer altra cosa que comunicar la nota del FinCEN a les autoritats nacionals en matèria penal i no li corresponia intervenir, com a Estat andorrà, garant de l’interès general, per exculpar l’entitat BPA en relació amb unes conductes presumptament delictives.
- Així mateix, sobre la documentació exculpatòria al·legada que resideix principalment en un informe aportat davant la Sala Administrativa, cal observar que aquella Sala el va considerar com a no realista, ni susceptible de desvirtuar les conclusions de l’informe de l’INAF.
- Pel que fa al tràfic d’influències, la Sala Penal també recorda les disposicions dels apartats 1 i 3 de l’article 386 del Codi penal i conclou que l’adopció d’una llei aprovada pel Consell General, encara que sigui a proposta del Govern, no pot ser considerada com la “resolució” derivant d’una influència, i, per tant no comprèn la qualificació penal invocada pel recurrent.
- Seguidament, reprenent la jurisprudència de la Sala Administrativa, justifica que l’establiment d’un llindar del 10% de participació social es fonamenta en un criteri d’igualtat real i efectiu, segons el qual aquell que controla una societat ha d’assumir les conseqüències d’una mala gestió de manera més onerosa que aquells que no en tenen el poder.
- Afegeix que el fet que l’AREB, una autoritat administrativa independent, en la seva qualitat d’administradora única de la BPA, hagi interposat una demanda civil en reclamació de 479 milions d’euros, no permet considerar que ho hagi fet sota la influència del cap de Govern, aquesta hipòtesi és una conjectura que no disposa de cap element objectiu que l’avali.
