Un excandidat a Cap de Govern lluita per obtenir el permís de residència a Andorra malgrat els antecedents penals

Andorra la VellaUn excandidat a Cap de Govern va presentar a Immigració una sol·licitud d’autorització de residència i treball, però li va ser rebutjada perquè tenia antecedents penals. Aquesta resolució va ser notificada al sol·licitant el 17 de març del 2021, atorgant-li un termini de 8 dies per abandonar el territori andorrà. L’afectat va recórrer a Govern la decisió, però es va mantenir la decisió. L’expulsió no es va fer efectiva perquè com era segur que l’afer acabaria a la Justícia, l’executiu va optar per esperar fins que hi hagués una sentència ferma.

L’home havia perdut la nacionalitat en constatar la policia que també tenia l’espanyola. Des del 2010 vivia al país sense permís de residència, però finalment el va demanar i se li va rebutjar per tenir antecedents penals.

L’excandidat va iniciar la via judicial contra la decisió de Govern de no concedir-li el permís. Va perdre en primera instància ja que es va avalar la decisió d’Immigració. El Tribunal Superior també va tombar el recurs. I finalment, l’afer va arribar el passat desembre al Tribunal Constitucional que ha rebutjat el recurs d’empara. L’home haurà d’abandonar un Principat d’Andorra al qual fa uns anys aspirava a governar.

Arguments de l’excandidat a Cap de Govern

L’excandidat instava a que se li concedís la residència en base a tots els elements que “demostren el seu arrelament al Principat: va arribar a Andorra amb 10 anys i hi ha residit de manera ininterrompuda durant 43 anys; va obtenir la nacionalitat andorrana l’any 2005, però la va perdre l’any 2010 per raó de la conservació de la seva nacionalitat d’origen (la policia el va enxampar tenint la doble nacionalitat i l’andorrana li va ser retirada); i, precisa igualment que treballa i que cotitza a la seguretat social”.

També destaca “molt particularment que és pare d’un menor de nacionalitat andorrana, que té un germà andorrà que també resideix i treballa a Andorra, una germana que resideix a Andorra i de la qual és tutor legal, que viu en parella amb una persona de nacionalitat andorrana des de l’any 2013 i que ja no conserva cap lligam amb Espanya”.

Recordava que “paga les seves cotitzacions socials, així com els impostos a Andorra, que el seu permís de conduir va ser renovat l’any 2014 i que resideix a Andorra sense cap autorització de residència des de l’any 2010 amb ple coneixement de l’Administració andorrana. Manifesta igualment que ha participat en nombroses activitats socials i culturals al Principat al llarg de la seva residència en territori andorrà”.

Addueix que “els seus antecedents penals no són greus i que estan espaiats en el temps, i que tot i que està imputat per una presumpta agressió sexual encara no ha estat jutjat”.

Arguments dels Tribunals, fiscalia i Govern

Els tribunals incideixen en què la llei és clara respecte que no es pot concedir un permís de residència amb antecedents penals. I l’excandidat té “diverses condemnes penals recaigudes a Andorra respecte del recurrent -precisant que no s’han tingut evidentment en compte altres antecedents cancel·lats- la més recent en data de novembre del 2019. I constata igualment que el recurrent està processat en dues causes d’entre les quals una per un presumpte delicte major d’acte sexual sense consentiment amb una persona menor de 14 anys, sent la víctima especialment vulnerable per raó de la seva situació i que en el marc d’aquesta causa es va acordar la seva presó provisional fins al 7 de gener del 2020”.

Incideix en què tot i reconèixer “els lligams del recurrent amb el Principat, els contraposa al fet que no ha intentat regularitzar la seva situació com a resident des del 30 d’agost del 2010, data en la qual va perdre la seva nacionalitat andorrana i que ha tardat, doncs, 10 anys en presentar la seva sol·licitud de residència i treball”.

Segons la fiscalia, que també defensa la posició dels tribunals, en cap cas és una expulsió sinó un rebuig de la petició del permís de residència basat en l’existència d’antecedents penals.

Govern “posa èmfasi en la conducta delictiva i reiterada del recurrent, el qual manté antecedents penals vigents al Principat per diversos il·lícits penals”. I incideix en què “la decisió impugnada no ignora l’arrelament personal i familiar del recurrent al país, així com l’afectació que suposa la desestimació de l’autorització de residència, però aquesta desestimació no porta aparellats els efectes d’una expulsió i el recurrent podrà entrar i sortir del país lliurement”.

I afegeix que “la presència del recurrent al Principat ha sigut irregular des del 30 d’agost del 2010 quan mitjançant sentència judicial es va acordar la pèrdua de la seva nacionalitat andorrana, i des d’aquella data no va intentar mai regularitzar la seva situació, la qual només a ell corresponia”.

Arguments del Tribunal Constitucional

El Tribunal Constitucional considera que “el fet que el recurrent hagi estat objecte de condemnes penals reiterades mentre es trobava en situació irregular per decisió pròpia (des del 2010 no tenia la nacionalitat i no va demanar el permís de residència), no demostra per part seva ni una vertadera voluntat de regularització eventual de la seva residència a Andorra, ni, per consegüent, una vertadera preocupació de la continuïtat dels seus lligams familiars, els quals ell mateix ha fragilitzat deliberadament”.

La sentència recull que “el fet que el recurrent intenti minimitzar la gravetat de les condemnes que l’han afectat demostra que no n’és conscient, la qual cosa acredita l’apreciació del risc que representa per a les persones i per a la seguretat del Principat. A la pràctica, l’extensió del Principat, la proximitat amb el Regne d’Espanya, país veí, del qual el recurrent és nacional, les disposicions que permeten la lliure circulació entre Andorra, Espanya i França, així com aquelles referents a la residència dels andorrans en els dos països veïns, permeten evitar que la decisió impugnada causi la ruptura total dels lligams familiars al·legada”.