Ambaixadors de Lusitània

Andorra La VellaLa comunitat portuguesa és una de les més nombroses i antigues del Principat. La seva presència al país es constata des de fa almenys 50 anys. Alguns van venir de joves amb la família i uns altres ja són nascuts aquí però mantenen les arrels portugueses. També destaquen per ser dels més actius. A través de les seves associacions fan conèixer les seves tradicions culturals i socials. La Casa de Portugal, l’associació Alto Minho i la Peña Encarnada representen els residents portuguesos amb els grups de balls folklòrics, el futbol o les activitats per celebrar les dates rellevants del país veí.

Segons les dades del consolat de Portugal, fa 30 anys es podien comptar uns 5.000 o 6.000 portuguesos registrats i es va arribar fins als 16.000. Amb la crisi econòmica i, sobretot, la davallada de l’activitat de la construcció -un sector que ocupava molts residents d’aquesta comunitat-, la xifra s’ha reduït considerablement. La majoria dels que han marxat ho han fet a França, Luxemburg o Suïssa, no de tornada a Portugal, segons explica el president de la Casa de Portugal, David Borges.

En els últims dos anys la població es manté estable al voltant dels 11.000 ciutadans. “Els mesos de juny i juliol, després de l’escola, es produïen més baixes”, admet el cònsol honorari de Portugal, Jose Manuel da Silva. Ara aquesta davallada a final de curs ja no és tan acusada. “La recuperació econòmica a Andorra s’està començant a notar i això també és bo per al nostre país”, assenyala.

Feina, seguretat i educació

“Portugal sempre ha sigut un país d’emigrants”, admet el cònsol portuguès. A l’inici potser venien d’Espanya o anaven a França, però molts s’han quedat perquè han trobat feina estable, un bon nivell de seguretat al país i valoren el sistema sanitari i l’educatiu.

Els motius laborals i econòmics són una de les principals motivacions. Molts tenen “contractes estables amb empreses que funcionen, es guanyen bé la vida i gaudeixen d’una qualitat de vida millor que a Portugal”, exposa Borges. “El sistema sanitari per a mi és millor i el sistema educatiu d’aquí és una plataforma en què els nens poden parlar portuguès, francès, català i castellà i suposa un bagatge molt important”, afegeix el president de la Casa de Portugal.

Un exemple és la Maria Helena Machado, que s’ha convertit en emprenedora i regenta la seva pròpia pastisseria. Va arribar a Andorra el 1991. Poc abans s’hi havia traslladat la seva germana. “Ens explicava coses bones d’un país modern”, recorda. “Ens va il·lusionar”, admet, i va decidir deixar el seu poble a Portugal per endinsar-se en un país ple de botigues i d’oportunitats. “He trobat feina, tinc treball per compte propi i considero que estic integrada”, manifesta després de més de 20 anys.

A més dels motius econòmics, la majoria acaben fent arrels. “Jo porto aquí 30 anys i tinc la meva vida feta aquí”, indica Da Silva. “Els meus fills han nascut aquí, hi tinc el meu negoci i Andorra també fa part meva, és la meva segona pàtria”, assenyala.

També ha tornat a Andorra per la família el president de la Peña Encarnada, Jose Manuel da Costa, que explica que el seu pare va arribar al Principat quan tenia 30 anys i ell i el seu germà van venir amb ell. Més tard van marxar a Portugal per fer els estudis, però quan van acabar va optar per establir-se a Andorra. “Tenia tota la família aquí i vam tornar per quedar-nos”, recorda. Així mateix, reconeix que hi ha molts portuguesos al país i “la llengua tampoc és un inconvenient”.

Ambaixadors de la cultura

Els portuguesos que viuen a Andorra es reconeixen integrats, però alhora es consideren ambaixadors i portadors de la seva cultura i les seves tradicions allà on van. D’una banda, mantenen costums com la celebració del Dia de Portugal, la Mare de Déu de Fàtima o la sardinada. “Sempre que hi ha una data important a Portugal se celebra aquí”, destaca el president de la Peña Encarnada. De l’altra banda, adopten festivitats locals com les calçotades o el camí cap al Santuari de Meritxell per la diada nacional. “Els fills van a l’escola aquí i a mesura que creixen van involucrant-se en les activitats del país”, indica Borges.

Però aquest procés d’adaptació també s’ha viscut en la direcció oposada. “El 10 de juny [el Dia de Portugal] va mostrar el destí. Si volem ensenyar Portugal no és a nosaltres que ho hem de fer, sinó a la comunitat on vivim”, remarca el president de la Casa de Portugal. “Cada cop més gent no portuguesa ve a les nostres festes, a beure, a menjar, etc.”, afegeix Da Costa. Gaudeixen del fado, dels balls folklòrics i les cantades de janeiras, i van a veure el FC Lusitans com qualsevol aficionat.

Mirant al futur

En els últims anys la comunitat portuguesa ha viscut la pèrdua de l’ambaixada, que finalment s’ha substituït pel consolat honorari que presideix Da Silva. Amb tot, el cònsol ha volgut aclarir que poden fer “tota la documentació, només hi ha una gestió que no, els casaments civils”.

En l’àmbit polític s’espera poder signar el conveni per evitar la doble imposició amb Portugal, que facilitaria les relacions entre els dos països. S’espera que igual que s’ha fet amb Espanya i França, un representant del govern lusità es desplaci al Principat per rubricar l’acord. “Si pot venir el primer ministre a signar el CDI seria ideal”, desitja Jose Manuel da Silva. Però han d’esperar el desenllaç del procés electoral.

Estrènyer els contactes entre empresaris portuguesos i residents a Andorra és una de les propostes del col·lectiu. També demanen més suport a les entitats culturals i en l’àmbit educatiu i social al govern del seu país.