OBERTURA ECONÒMICA
Suplement 26/10/2014

Biotecnologia: un desenvolupament exponencial

Professionals d’aquest sector s’organitzen per treballar plegats

Jordi Domingo
4 min

Andorra La VellaCongelació de cèl·lules mare de cordó umbilical, bancs de sang i teixits, laboratoris i sales blanques de recerca, infiltració de plasma ric en plaquetes, lents intraoculars i làsers de correcció refractiva... Són termes que encara no s’associen a Andorra: queden lluny de la imatge turística i cultural que se’n té des de fora i, també, des de dins del Principat. Però això pot començar a canviar aviat.

El sector biotecnològic està vivint un auge a Andorra per diferents raons, des de l’obertura econòmica fins a la legislació sanitària, passant per la inversió estrangera i la tornada al país de professionals científics. No vol dir que aviat aquest petit país dels Pirineus es converteixi en un centre de referència mundial pel que fa a la recerca biosanitària, tant de bo, però el territori està veient un desenvolupament d’empreses associades al sector que mereix ser observat.

El dia 7 d’octubre es va celebrar a l’Hotel Roc Blanc d’Andorra la Vella un congrés organitzat per l’Associació de Biotecnologia d’Andorra. Es tracta d’una agrupació de creació recent, nascuda de la voluntat de diversos professionals de les biociències del país per “divulgar la biotecnologia en la societat andorrana i promoure activitats que puguin aportar beneficis presents i futurs en l’àmbit socioeconòmic”. Traducció: fomentar la indústria biotecnològica per millorar la nostra qualitat de vida i perquè comporta bones oportunitats de negoci.

Professionals d’aquí i d’arreu

En el congrés hi van participar andorrans de renom en aquest camp, com Magda Marquet, que ha desenvolupat una important carrera en el sector als Estats Units, però també especialistes instal·lats al Principat, com el doctor Ludger Hanneken, que va obrir un centre oftalmològic a la capital i ja ha rebut clients d’Alemanya, Escòcia, Espanya i Albània, turistes mèdics que han vingut a operar-se els ulls a Andorra; com David Vilanova i Lin Zeng, de Bio Valira, i Miquel Álvarez Marfany, de Cimera, que fan emmagatzematge privat de sang de cordó i cordó umbilical i treballen perquè els seus centres esdevinguin també llocs de recerca i desenvolupament a mitjà termini; i altres vells coneguts al país, com el traumatòleg Ignacio Torrero, que desenvolupa la seva activitat al centre mèdic Kynos d’Encamp i a l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell, però que estudia les possibilitats de la infiltració de plasma ric en plaquetes per regenerar els cartílags de les articulacions.

La celebració del congrés no és una casualitat. És un pas natural i lògic per “posar en comú idees” i “conèixer els companys”, com suggeria el doctor Torrero. Es tracta d’un grup de professionals molt heterogeni amb un nexe en comú que s’ajunten per organitzar una indústria que comença a fer els primers passos però que, com assegura David Vilanova, el bioinformàtic emprenedor que ha muntat Bio Valira, està predestinada a enlairar-se en uns cinc anys.

El de Bio Valira és un exemple reeixit del que pot suposar per al país fomentar l’emprenedoria i la inversió estrangera. Vilanova és andorrà però feia vint anys que era fora, desenvolupant la seva carrera a França després d’haver-se format en llocs importants, com Boston, als EUA. Fa uns anys es va presentar amb un company francès, Lin Zeng, al premi Innovadors, i el van guanyar. El projecte s’ha materialitzat en un laboratori a la Margineda, amb capacitat per a milers de mostres, que començarà a oferir serveis d’emmagatzematge privat de cèl·lules mare, amb “milers de potencials clients de tot arreu”. Vilanova creu que geogràficament ser aquí pot ser un avantatge, però principalment destaca “la gran proximitat amb l’administració”. No obstant, tant ell com altres empreses del sector volen que la seva activitat vagi “molt més enllà”, després d’un camí llarg fins a Andorra, on han arribat “per quedar-se”. Vilanova és realista i reconeix que el camí d’aquest tipus d’empreses és lent i que necessita inversió de capital risc, una cultura poc habitual al Principat però que “s’està posant en marxa”. Només una dada: el 80% de les start-ups biotecnològiques fracassen i són empreses que necessiten inversions molt fortes. Ara, “quan una triomfa, triomfa”, afirma Vilanova.

Falta de normativa

Aquests nous protagonistes del sector se sumen a professionals que fa temps que treballen en solucions tecnològiques relacionades amb la biologia i el cos humà, com Carles Iriarte, que fa tretze anys va muntar un centre auditiu pioner a Andorra i que és un altre andorrà retornat, però d’una època en què no hi havia una política de foment de l’emprenedoria i tot s’ho havia de fer sol. Iriarte recorda com va haver de lluitar contra “set intrusistes” del seu sector per tirar endavant la seva clínica, sense cap ajuda a l’empresa i amb l’únic suport de familiars i amics que li van aconseguir préstecs amb els bancs, per exemple, per emprendre el projecte.

Eren èpoques en què l’entrada d’empreses estrangeres com la de l’alemany Hanneken era impensable. Avui un oftalmòleg reconegut en l’àmbit europeu ofereix tractaments de correcció de problemes de visió amb cirurgia refractiva d’última tecnologia -asseguren que “el millor làser d’Europa”- a Andorra la Vella. Des de la clínica Vallmedic Vision opinen que “encara falta molta legislació perquè és una cosa nova” però que iniciatives com Actua “han ajudat”. Ells no només volen desenvolupar el sector biotecnològic al país, a més volen potenciar-ne un altre més relacionat amb l’activitat tradicional del Principat, el turisme mèdic. Segons el departament de màrqueting del centre oftalmològic, “aquest sector és estratègic” i estan segurs que es podran arribar a recuperar els 11 milions de turistes anuals que va arribar a tenir el país abans de la davallada associada a la crisi econòmica europea.

La falta de normativa, precisament, és un dels temes que creu que és millorable Ignacio Torrero. El traumatòleg del centre encampadà Kynos va publicar un estudi conjunt al Journal of Biological Regulators & Homeostatic Agents, sobre els resultats preliminars després de sis mesos de tractament amb plasma ric en plaquetes en una sola infiltració per a la condropatia del genoll. És un camp potencialment molt interessant per al país, farcit d’esportistes i esquiadors, que pateixen dels cartílags de les articulacions. El seu objectiu és obrir un centre especialitzat de referència al territori i assegura que ja ha tractat més de mil pacients.

stats