ENTREVISTA
Suplement 24/10/2014

Francesc Badia: “Comencem a tenir una justícia moderna, més que la d’alguns països veïns”

L'ARA Andorra entrevista el degà del Col·legi d’Advocats d’Andorra, Francesc Badia, que repassa la situació de l'advocacia al país

Nerea Moreno
6 min

Andorra La VellaEl Col·legi d’Advocats d’Andorra va néixer l’any 1982, quan al país hi havia 22 advocats en exercici. Des d’aleshores hi ha hagut deu degans i el volum d’advocats al país s’ha multiplicat. Actualment Andorra compta amb prop de 170 lletrats en exercici, cada cop més joves i amb més representació femenina. Des del 2012 Francesc Badia està al capdavant d’aquesta institució i ha liderat les demandes del col·lectiu per modernitzar la justícia.

Durant el seu deganat han entrat a tràmit parlamentari nombroses lleis importants relacionades amb la justícia, moltes de les quals s’havien reivindicat reiteradament des del Col·legi. Lleis de la justícia, de l’advocacia, de l’arbitratge... ¿Diria que la justícia andorrana estava antiquada i s’està modernitzant?

D’entrada jo diria que no hi ha cap sistema judicial que sigui perfecte. Cap. El nostre, evidentment, tenia moltes mancances, com en molts altres països. Sovint l’administració de la justícia està molt oblidada en els pressupostos de l’estat, no tan sols a Andorra, sinó també en molts altres llocs, i això comporta que moltes vegades la justícia, que és un servei importantíssim per a una societat democràtica, estigui mig abandonada. En el cas d’Andorra, no és que estigués abandonada, però sí que veníem d’un sistema molt antic, arcaic i fins i tot anacrònic, però en els últims anys s’han invertit més diners que mai en l’administració de la justícia i en les seves normes i s’ha avançat moltíssim, de manera que comencem a tenir un embrió d’una administració de justícia molt moderna i molt avançada. I és evident que algú em dirà que avui no és així, i és veritat, però comencem a tenir les eines perquè ho pugui ser, perquè sigui no tan sols homologable amb tots els països, que crec que ja ho és, sinó molt més moderna fins i tot que la d’alguns dels països veïns.

Quines lleis o avenços destacaria d’entre els que s’estan fent per arribar a aquesta modernitat?

Jo em referiria al Codi de Procediment Civil, perquè és el que afecta la major part de les persones, ja que fa referència a situacions molt més ordinàries, com poden ser petits impagaments, contractes d’arrendament, divorcis, separacions, etc. En aquest àmbit nosaltres ens movíem amb unes normes antigues, i avui hi ha un projecte de Codi de Procediment Civil que farà que la justícia sigui molt més àgil i que fem servir les eines que tenim al segle XXI i no les que s’utilitzaven fins ara, que eren del segle XIX.

¿És comparable el sistema judicial andorrà al d’altres països?

No és gaire diferent dels sistemes del nostre entorn. Tots hem begut una mica del codi de Napoleó i formem part d’una mateixa cultura jurídica, que fa que els sistemes judicials pròxims siguin més o menys semblants. Nosaltres tenim una primera instància amb una secció civil, penal i administrativa, i una secció d’instrucció penal. I després hi ha el Tribunal Superior, que és una segona instància amb tres sales: civil, administrativa i penal. Aquest és el sistema pròpiament d’administració de justícia. Després tenim el Tribunal Constitucional, que no forma part del sistema jurisdiccional normal. En el que afecta el justiciable només intervé quan es produeix la vulneració d’un dels drets de l’article 10 de la Constitució. En aquest cas hi ha la possibilitat d’anar al Tribunal Constitucional amb un recurs d’empara, i aquest sistema és semblant a l’espanyol. La gran diferència és que el nostre Tribunal Constitucional en pocs mesos resol els recursos d’empara. Potser és per la mida del país, però, encara que té molta feina, té la capacitat de fer-la ràpidament.

La manera com està constituït és curiosa. Dos magistrats espanyols i dos de francesos. Per què és així?

La formació del Tribunal Constitucional és fruit d’un gran equilibri, com tot a Andorra. Si anem analitzant les administracions ens adonem que totes tenen un equilibri que ens ha fet viure independents durant més de set segles, i això vol dir que funciona. El Tribunal Constitucional té quatre magistrats: un el nomena el copríncep francès, un el copríncep episcopal, un el Consell General i un el Govern, i sempre hi ha un equilibri de dos magistrats amb formació catalana o espanyola i dos amb formació francesa. Gràcies a aquesta composició tenim la sort d’haver tingut grans magistrats al Tribunal Constitucional, i encara en tenim, i això ens ha donat molt prestigi per la jurisprudència que han creat.

Pel que fa a l’exercici de l’advocacia, en un país petit com Andorra tots els advocats es coneixen i també coneixen els batlles. ¿Això genera situacions perjudicials?

Segur que hi ha elements negatius, però si ho posem en una balança crec que el resultat és positiu. Els advocats poden accedir fàcilment als batlles i a l’inrevés, però tothom es manté al seu lloc i la relació majoritàriament ajuda que l’administració de la justícia sigui millor. És cert que, en alguns casos, pel fet de tractar-se d’una societat reduïda es pot donar el cas que un batlle s’hagi d’inhibir en alguna causa, i pot ser que passi més sovint que en un lloc més gran. D’altra banda, el que sí que ens podem trobar és que el fet de conèixer les altres parts ens faci pressuposar, per exemple, en una sentència, segones intencions o motivacions que no existeixen i que no imaginaríem si provinguessin de persones desconegudes. Això, però, passa relativament poc.

Juntament amb els avenços que hi ha hagut en la justícia, el país també ha evolucionat amb l’obertura econòmica, que en el cas dels advocats afecta perquè al Principat poden exercir professionals del dret d’altres països. ¿Considera que això és positiu o negatiu?

Jo diria que això és normal. Andorra és un país que s’ha modernitzat i que no pot viure al marge de la realitat europea. Per tant, obrir el país a les inversions estrangeres és absolutament normal, i que els professionals d’altres països puguin venir aquí també és inevitable. El que des del Col·legi ens preocupa és que nosaltres no tenim a tot arreu les mateixes facilitats. És cert que la llei permet exercir a Andorra a tots els advocats de països que deixin exercir als advocats andorrans, però a la pràctica ens trobem amb problemes per exercir a Espanya. A França se’ns tracta exactament igual que als advocats francesos, però, en canvi, a Espanya tenim el mateix tracte que els estrangers amb menys facilitats.

Quines dificultats es troben per exercir a Espanya?

Als advocats andorrans ens demanen un expedient de dispensa de la nacionalitat, que s’atorga si es compleixen uns requisits, que són raonables, però amb la resolució del Govern, sense estar fonamentada en cap norma. El problema és que es tracta d’un procés llarg i dificultós, i que, tot i que confiem en la paraula del Govern d’aprovar-les, els governs canvien i són les normes les que es mantenen fins que de manera ordenada es canvien. El nostre objectiu, tot i que no és a nosaltres a qui correspon negociar aquesta qüestió, és que als advocats andorrans se’ns demanin els mateixos requisits que als europeus, i col·laborarem en el que calgui, perquè el futur és poder circular i exercir on sigui.

¿Aquests tràmits provoquen que hi hagi pocs advocats andorrans exercint a Espanya?

Aquest és un problema inexistent perquè nosaltres no podem suposar cap problema per a cap país europeu. Encara que sortíssim tots els advocats andorrans, els 170 de cop, a Espanya o a França, no ho notarien, no passaria absolutament res. En canvi, sí que notaríem si els 50.000 o 100.000 advocats de França i Espanya vinguessin de cop. Per això sembla raonable que es trobi una solució a aquesta qüestió.

Recentment Andorra ha protagonitzat molts titulars pel cas Pujol. ¿Com afecten la justícia del país, aquestes informacions?

Aquest no és un cas aïllat. Andorra no està aïllada del seu entorn i, per això, constantment la nostra administració de justícia té relació amb les administracions d’altres països. El que fa més mediàtic aquest cas és el fet que ens posa a l’aparador. Hi ha molta gent a l’exterior que descobreix avui que Andorra existeix o que té una administració de justícia. Per a mi, això és una gran oportunitat, perquè tenim un bon sistema, i ens ha de servir per demostrar-ho i per demostrar que som un país seriós i que respectem els convenis internacionals. Per això estic segur que d’aquí en sortirà un reforçament de la imatge del país a l’exterior.

Però les lleis dels dos països en aquesta qüestió són diferents. El secret bancari està protegit a Andorra i el delicte fiscal que existeix a Espanya no existeix a Andorra.

Per això hi ha convenis internacionals que s’han de complir. Si resulta que per donar informació cal que en la base hi hagi un delicte, i a Andorra això no ho és, no es podrà donar, i si resulta que el delicte hi és, s’haurà de donar. El que hi ha d’haver és el respecte als convenis, més enllà del que agradaria a Andorra com a receptor de la demanda d’informació o a Espanya com a demandant. Evidentment, hi ha diferències entre les legislacions, però no passa només amb Andorra, sinó també entre els diferents països de la Unió Europea, i per això hi ha els convenis internacionals.

Pel fet que la querella presentada per la família Pujol es tracti a Andorra, ¿creu que la sentència es podria infravalorar des de Catalunya?

Estic segur que no, perquè nosaltres som un estat independent, i tenim el nostre sistema jurisdiccional, i, per tant, aquest sistema ha de ser respectat a l’exterior entre països civilitzats, i, com que no tinc cap dubte que els nostres veïns són un país civilitzat, no tinc cap dubte que respectaran la resolució dels nostres tribunals.

stats