Fre a l’endeutament i estabilitat fiscal

Andorra la VellaDes del 2007, l’any en què va començar la crisi econòmica, Andorra ha perdut gairebé un 20% del producte interior brut, i l’endeutament del Govern i dels comuns ha anat creixent progressivament: ha passat de 600 milions a gairebé 1.100 milions d’euros. La ràtio d’endeutament se situa actualment en el 44% respecte al PIB, una xifra que no és crítica si es compara amb els nivells dels països europeus i amb les recomanacions internacionals, que estableixen un topall del 60%. Tot i això, el grup parlamentari de la majoria considera que aquesta ràtio s’està atansant a uns límits preocupants, tenint en compte que el país no té moneda pròpia ni banc nacional i que, per tant, no té els recursos per finançar l’endeutament que tenen els altres països europeus. “Estem una mica aïllats dins d’Europa, només podem comptar amb els nostres propis recursos”, assegura el conseller general demòcrata Martí Salvans.

Per aquest motiu, el grup parlamentari demòcrata, en coordinació amb el Govern, ha impulsat la proposició de llei de sostenibilitat de les finances públiques i d’estabilitat pressupostària i fiscal. La llei pretén, en paraules del president del grup, Ladislau Baró, emmarcar el nou sistema fiscal andorrà -que està pràcticament dibuixat a l’espera d’aprovar la llei de bases de l’ordenament tributari- dins d’unes línies de disciplina pel que fa a dèficit públic, endeutament i estabilitat fiscal.

La llei presentada, també anomenada regla d’or, mira de donar unes pautes que permetin assegurar que hi haurà un esforç sostingut en el temps per reduir la despesa pública i, al mateix temps, una estabilitat en matèria fiscal. Així, un cop s’hagin introduït una fiscalitat directa sobre l’activitat econòmica, un impost sobre la renda de les persones físiques i un impost general indirecte, equivalent a l’IVA espanyol o al TVA francès, es vol garantir que aquest nou marc fiscal, homologat amb els països de l’entorn però amb uns tipus molt més competitius, mantingui una estabilitat i una continuïtat en el temps.

Limitació d’endeutament

Els límits fixats per assolir una estabilitat financera afectaran per primera vegada tant els comuns com el Govern i els organismes públics. La primera mesura té com a finalitat limitar l’endeutament públic global a un màxim del 55% del PIB, cinc punts per sota del que fixa el Pacte Fiscal Europeu. A més, cada administració pública haurà de respectar el seu propi límit, que per a l’administració general s’ha fixat en el 40% del PIB i per als organismes públics en el 50% dels seus fons propis consolidats. En el cas dels comuns, es manté la limitació actual, que permet un endeutament de fins al 200% de la mitjana dels ingressos dels últims tres anys.

En segon lloc, la llei vol establir un marc pressupostari perquè l’administració s’hagi de basar en una regla de despesa permesa a l’hora de confeccionar els pressupostos. Segons Martí Salvans, això representa “un gir de 180 graus en la manera d’elaborar els pressupostos”, ja que, si fins ara cada administració feia una despesa en funció dels ingressos que preveia, ara s’haurà de fer en funció de la despesa permesa, que vindrà determinada per un percentatge dels ingressos, que serà superior o inferior en funció de l’evolució de l’economia. Així, en èpoques de bonança econòmica la llei obligarà a crear un fons de reserva per no gastar tot el que s’ingressi i, en canvi, en recessió econòmica, que és quan els ingressos baixen, estarà permès fer més despesa per poder fer front a les necessitats. Aquest principi està inspirat en la legislació de Suïssa, que es regeix per aquesta regla des del 2001, i que des de llavors ha demostrat la seva eficàcia situant el país en els nivells més baixos d’endeutament del continent.

D’altra banda, la proposició de llei també limita la pressió fiscal, però només en el cas dels impostos directes, els ingressos dels quals no podran superar el 40% del total. En aquest total, però, no es tindran en compte els impostos especials del tabac, l’alcohol i els carburants, ja que la seva variació no depèn només del govern andorrà, sinó que es regula en funció del que fan els països de l’entorn perquè el diferencial de preus no sigui desmesurat. Actualment, quan entri en vigor l’IRPF, la pressió fiscal en impostos directes ja assolirà un 39% del total. Per tant, l’objectiu és deixar clara la voluntat de posar fre a la pressió directa, per donar una seguretat jurídica tant als ciutadans d’Andorra com als estrangers que vulguin invertir-hi. Ladislau Baró afirma que s’ha buscat un equilibri entre l’estabilitat fiscal i la garantia d’una política fiscal eficaç, ja que el Govern podrà continuar disposant dels instruments per modular la pressió fiscal a través de les diferents figures impositives.

A quatre anys vista

Per garantir el compliment de la llei, les administracions hauran de presentar un pressupost a quatre anys vista que compleixi amb totes les limitacions de la llei i que, a més de ser revisat pels interventors, haurà de ser aprovat pel Tribunal de Comptes. A més, s’estableix un règim sancionador, amb multes d’entre 1.000 i 50.000 euros i que preveu destitucions i prohibicions d’ocupar càrrecs públics per als interventors i responsables polítics.

El conseller general demòcrata Martí Salvans assegura que la finalitat d’aquesta llei, que ara haurà de ser presa en consideració i iniciar el tràmit parlamentari, és que sigui acceptada i tingui una continuïtat en el temps, perquè pugui donar els seus fruits. De fet, els càlculs que s’han fet demostren que, si s’haguessin aplicat aquestes regles des de l’any 2001, actualment l’endeutament no sobrepassaria els 500 milions d’euros.