L’empremta de les petites revolucions ciutadanes

Andorra La VellaUna iniciativa legislativa popular (ILP), segons estableix la Constitució andorrana (en vigor des de fa només 25 anys), es pot tirar endavant si tres comuns es posen d’acord o si ho demana un 10% del cens electoral. Així, la ILP és la via legal que té la població andorrana per canviar, des de baix, aspectes sobre la manera de funcionar de les institucions amb els quals no estan d’acord. La legalització de l’avortament, la legalització del matrimoni gai, l’allargament de la baixa de maternitat, els canvis en el sistema electoral i fins i tot la prohibició de fumar en locals públics (aquesta va ser la primera ILP de la història que va prosperar) han sigut algunes de les mobilitzacions, petites revolucions ciutadanes, que s’han impulsat a través d’aquesta fórmula. Totes amb una sort i un destí diferents.

“Hi ha una part petita de la població que té ganes de canviar les coses”, però a la vegada la societat andorrana, en general, “és passiva”, li costa mobilitzar-se, opina la periodista Noemí Rodríguez. Ella va ser la instigadora de la primera ILP amb final exitós. Era l’any 2010 quan començava una recollida de firmes per prohibir fumar en espais tancats.

Aquesta passivitat té diversos orígens, apunta Rodríguez. Per una banda, el fet que la societat andorrana, que es nodreix de la immigració en bona part, és molt homogènia pel que fa a cada nacionalitat. “Hi ha gent que fa molts anys que és aquí però que no se sent del teixit social, s’automargina o no s’hi implica”. Seria una causa, però a aquesta s’hi afegeix el desconeixement sobre les eines ciutadanes per canviar les coses. La ILP és força desconeguda, comenta la periodista, i també Ariadna Noria, que té en marxa una recollida de signatures per demanar que s’allargui la baixa de maternitat fins als sis mesos (ja ha aconseguit una “petita victòria”, com defineix, amb l’aprovació de l’allargament de la baixa fins als cinc mesos). “La ciutadania té un gran desconeixement de les possibilitats que tenim amb les ILP”, opina.

Però, per damunt de tot, el que coincideixen a subratllar els agitadors socials és la por de donar la cara per causes polèmiques. Andorra és un país petit i una bona part de la població es coneix entre si, encara que sigui de vista. La mateixa Rodríguez reconeix que va rebre pressions de les indústries tabaqueres mentre tirava endavant la recollida de firmes.

“La gent té por de ser acomiadada, sents que la feina et perilla” quan ets la cara visible d’una reivindicació social, afegeix Vanessa Mendoza Cortés, presidenta de l’associació Stop Violències, que ja fa temps que recull signatures per aconseguir que a Andorra es legalitzi l’avortament. De moment no se’n surt i topa una vegada i una altra amb les institucions polítiques.

Cortés, andorrana i amb ganes de canviar les coses (la seva associació ajuda dones que han patit violència de gènere), assegura que l’activisme al seu país “és molt dur, molt complicat”. Però “no és impossible”, afegeix amb esperança.

Més pedagogia a la població

Juntament amb Cortés, un altre dels activistes destacats del país és Carles Perea, president de l’associació Som com Som, que vetlla pels drets de la comunitat LGBTIQ (lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres, intersexuals i queers ). Van emergir arran de la prohibició de donar sang als homosexuals, que van aconseguir erradicar el 2002. Més endavant van tornar a sortir al carrer per reclamar que s’aprovés el matrimoni homosexual i s’equiparessin els seus drets amb els de la resta de la població. Van comptar amb el suport d’un grup d’advocats, els quals van impulsar una ILP, i amb el Partit Socialdemòcrata. Era l’any 2013 i, tot i que no van aconseguir que el Parlament aprovés el concepte de matrimoni homosexual, sí que van assolir l’equiparament de drets a través de les unions estables de parella. En un principi “va ser una mica frustrant”, per no haver pogut incloure el terme a la llei, però ara, quatre anys després, veuen que “la lluita ha valgut la pena”, perquè s’ha aconseguit la igualtat i perquè fent-se visibles ha millorat la consideració de la societat respecte al col·lectiu, destaca l’activista.

Perea, igual que Rodríguez i Cortés, considera que Andorra és “una societat immobilista”. I durant tot el procés va patir un important “desgast personal”, que l’ha fet retirar-se una mica de la primera línia reivindicativa. Però, a la vegada, creu que també és problema dels qui remouen consciències. Perea entona un mea culpa perquè durant les reivindicacions no van reforçar la tasca de fer pedagogia. “Si ho tornés a fer optaria pel diàleg i per transmetre millor el missatge”, per fer entendre a la població que la seva circumstància “pot tocar tothom”. Així mateix, també creu bàsic comptar amb el suport de cares visibles i reconegudes, com va ser el grup d’advocats en el seu cas.

Una opinió que subratlla també Noria. Ningú abans havia demanat allargar la baixa, però quan ella s’hi ha posat, exposant la seva imatge i el seu nom públicament, juntament amb els del seu marit, un advocat conegut, la mobilització ha sigut més senzilla. “Un cop ens hi hem posat hem rebut una resposta molt positiva”, assegura.

Rotonda, tanatori, Catalunya

En paral·lel a les que es poden considerar mobilitzacions que pretenen canviar lleis, en forma d’ILP, el país també en viu de més socials, més del dia a dia. Els treballadors del centre comercial E. Leclerc - Punt de Trobada es van manifestar fa uns mesos, i fins i tot van arribar a tallar la carretera que porta fins a Espanya, per demanar una rotonda d’accés i una parada d’autobús (de moment només han aconseguit la segona petició). Un grup de 600 veïns d’Escaldes van presentar al Comú una súplica de demanda per reobrir el tanatori i la sala de vetlla de la parròquia (recentment ho han aconseguit). També els veïns de diverses zones s’han mobilitzat en contra que se’ls construís a prop d’on viuen el polèmic heliport nacional (sembla que finalment es farà a Encamp). I dues de més actuals. Veïns de la Massana lluiten contra una instal·lació elèctrica que es vol fer a tocar de casa seva. I el Col·legi de Psicòlegs ha obert una recollida de signatures perquè els seus serveis entrin per la Seguretat Social.

Així mateix, les últimes setmanes s’ha viscut una onada de solidaritat amb Catalunya, en relació amb el conflicte que té obert amb Espanya. Centenars de persones han sortit al carrer, una mostra que, cada vegada més, la societat andorrana és capaç d’organitzar-se per protestar. També el poder de les xarxes socials hi ajuda, esclar.

Finalment, també van sorgint sovint, i arran de canvis legislatius, mobilitzacions dels funcionaris. Fan molt de soroll als mitjans però després no aconsegueixen traslladar del tot aquesta força a les manifestacions al carrer. Probablement per aquesta “por” ja comentada, tenint en compte les facilitats d’acomiadament a Andorra.

Però de fites, algunes de més grans i algunes de més petites, se n’han aconseguit. Mentre hi hagi activistes incansables hi haurà petites revolucions. “La ciutadania andorrana té més poder del que es pensa”, assegura Rodríguez. Potser ha arribat el moment que s’ho comenci a creure.

De la utopia a l’assoliment: mobilitzacions que han arribat a l’esfera política

La primera ILP, contra el tabac

És si més no curiós que la primera iniciativa legislativa popular que ha prosperat a Andorra estigui relacionada amb un dels seus motors econòmics: el tabac. L’any 2010 la periodista Noemí Rodríguez va engegar una recollida de signatures amb l’objectiu de prohibir fumar en espais públics tancats. En va aconseguir més de 2.200, i va superar, doncs, el 10% del cens electoral, topall necessari per tirar endavant la ILP. El maig del 2012 la demanda ciutadana va ser aprovada al Consell General.

El malson de l'heliport nacional

Havia de ser un projecte plàcid per al llavors ministre Jordi Alcobé, que fins i tot va oferir una visita als periodistes per mostrar la idoneïtat del Roc del Patapou per fer-hi l’heliport nacional. Però els veïns se li van posar en contra, van reunir 3.000 signatures i van portar a la justícia l’adjudicació. El 2012 el Govern va fer marxa enrere, apel·lant al resultat d’un informe aeronàutic francès. Han anat sorgint nous terrenys i més queixes. Ara s’ha trobat una zona a Encamp, però no acaba de satisfer tothom.

Allargar la baixa laboral, una semivictòria

Ariadna Noria i Guillem Forné van engegar fa tot just un any una iniciativa legislativa popular per allargar la baixa de maternitat fins als sis mesos (ara és de 18 setmanes). Han superat les 3.400 signatures, i la seva veu ha contribuït que DA vulgui canviar la llei actual per allargar la baixa fins als cinc mesos en el cas de la mare, i fins al mes en el cas del pare. En tot cas, continuen demanant els sis mesos i no descarten activar la seva ILP.

Matrimoni gai o unió estable de parella?

L’estiu del 2013 un grup d’advocats van iniciar una recollida de signatures per legalitzar el matrimoni gai, que va comptar amb el suport del col·lectiu i del Partit Socialdemòcrata. Va ser aquest últim, juntament amb 2.800 signatures, qui va portar el debat al Consell General. Va rebre el veto de Demòcrates per Andorra (DA). No obstant, i com a punt intermedi, un any i mig després els mateixos demòcrates van aprovar anomenar els matrimonis gais unions civils, i atorgar-los igualtat de drets.

Una plataforma d'afectats de BPA

L’esclat de la crisi de BPA, el març del 2015, va sacsejar el país políticament, econòmicament i socialment. Van ser molts els qui van veure els seus diners atrapats, primer en plans d’estalvi i actualment pel bloqueig –encara– de renda variable. La població va sortir al carrer exigint solucions tant a l’entitat com al Govern. Paral·lelament, per agrupar-se i aconseguir cobertura legal, es va crear la plataforma Afectats BPA. Han entrat centenars de demandes a la justícia, també contra l’acció del Govern.

L’eterna lluita: l'avortament

Andorra, juntament amb Malta i Irlanda, configura la negra llista de països europeus on no està permès avortar. Partits polítics i plataformes com Stop Violències han intentat canviar la situació, almenys en els tres supòsits bàsics: violació, malformació fetal i per greu perill de la mare. Però Andorra topa amb si mateixa tenint en compte el seu caràcter de coprincipat, un dels quals episcopal: Joan-Enric Vives, arquebisbe d’Urgell. Però la ciutadania continua lluitant: s’han recollit més de 3.000 signatures.