AGRICULTURA
Suplement 28/10/2014

Petits productors fan revifar les vinyes d’altitud

Actualment aquest conreu ocupa 9 hectàrees i s’hi produeixen unes 12.000 ampolles de vi a l’any

Marta Tort
5 min

Sant Julià de Lòria / OrdinoLa vinya va ser present a Andorra, igual que a la resta del Pirineu, durant l’Edat Mitjana. Segons les recerques fetes per alguns particulars, aquest conreu s’ha documentat gràcies a les referències trobades sobre el pagament dels impostos del bisbat mitjançant vi. Però la vinya va desaparèixer a finals del segle XIX a causa de la fil·loxera -Andorra va ser una de les entrades d’aquesta plaga a la península Ibèrica-, i els pagesos van buscar alternatives a aquest producte, com és el tabac.

Des de fa uns deu anys, ja sigui per la limitació que es va imposar en la producció de tabac, per la voluntat d’algunes famílies de recuperar aquesta antiga tradició o pels efectes del canvi climàtic, que afavoreixen el cultiu en altitud, la vinya ha anat retornant al Principat, tot i que molt tímidament. Segons les xifres del 2013, la superfície que ocupa la vinya al país és de 90.305 metres quadrats, una dada que no arriba ni a l’1% de la superfície total conreada, ocupada principalment per pastures, camps de dall i tabac.

Les vinyes es concentren a Sant Julià de Lòria i a Ordino, on mitja dotzena de microproductors han anat plantant diferents varietats de ceps en petites parcel·les o terrasses i han construït cellers per elaborar la seva producció de vi.

Prèviament, tots van experimentar amb diferents varietats per trobar les que es podrien adaptar millor al terreny, tenint en compte l’altitud i el fred, i prioritzant les varietats de cicle curt. El resultat ha sigut ben divers. Des de la varietat alsaciana gewürztraminer en què es basa Casa Beal per elaborar el seu Cim de Cel, fins al syrah del primer negre del país, elaborat per Casa Auvinyà, passant pel riesling del vi blanc de Borda Sabaté o el cupatge de chardonnay, sauvignon blanc i pinot noir amb què Mas Berenguer elabora els seus vins escumosos. A la finca de l’Any de la Part d’Ordino, la més alta del país, ja que està situada a 1.450 metres, esperen comercialitzar d’aquí dos anys els seus primers vins amb bases de sémillon, pinot noir i nebbiolo. De moment, doncs, són els cellers de Sant Julià de Lòria els que han començat a elaborar vins, en total, unes 12.000 ampolles cada any, tot i que cap ha assolit encara la màxima producció de l’explotació. També en altres parròquies, com Escaldes-Engordany o la Massana, alguns particulars han plantat alguns centenars de ceps i han començat a elaborar vi, tot i que de moment sense finalitats comercials.

Característiques pròpies

L’altitud i el clima del país fan que tant la manera de conrear la vinya com el producte final tinguin unes característiques pròpies i singulars. Joan Visa, de Casa Beal, explica que les glaçades tardanes de la primavera obliguen a endarrerir la poda fins a l’abril i el maig, i assegura que han de ser molt versàtils a l’hora d’avançar o endarrerir la verema -el raïm pot estar a punt al setembre o potser cal esperar fins al novembre-, ja que el període de maduració depèn molt de les hores de sol i de les pluges que hi hagi hagut durant l’estiu. Aquest any la collita ve tardana pel poc sol que ha fet durant l’estiu, però s’espera que sigui bona tant en qualitat com en quantitat.

D’altra banda, els microproductors combaten l’excés de pluges deixant una capa vegetal d’herba a les vinyes, que absorbeix l’aigua i frena el creixement dels ceps, per permetre que el fruit pugui madurar.

El rendiment de la vinya en altitud també és més baix. Segons Joan Albert Farré, de Borda Sabaté, a Andorra, un mateix cep pot produir una quarta part menys que en un altre lloc a menys altitud. I un altre dels entrebancs als quals han de fer front són les pedregades. Per aquest motiu, algunes finques, com Casa Beal, han instal·lat malles protectores per protegir el raïm de la pedra, una pràctica que s’ha començat a estendre a Andorra sobretot per al cultiu del tabac.

Els vins que s’obtenen aconsegueixen unes característiques específiques, molt diferents dels vins que s’elaboren en altres indrets amb les mateixes varietats de raïm. Un dels factors és el contrast tèrmic entre la nit i el dia, que aconsegueix un component aromàtic més alt, i una acidesa i una frescor diferents, tal com indica Esteve Tor, de Casa Auvinyà. Assegura que, quan la gent tasta “un syrah d’Andorra, no el saben situar”, i tot plegat també fa molt difícil tenir un producte semblant cada any, per això “l’objectiu és consolidar-lo”. Però, malgrat els pocs anys de trajectòria dels vins andorrans, ja han començat a arribar els primers premis. El Cim de Cel 2012, de Casa Beal, va ser distingit amb el Gran Or al concurs International Wine Guide 2014, mentre que l’Evolució Syrah 2011, de Casa Auvinyà, va rebre un Bacchus de Plata al XII Concurs Internacional de Vins Bacchus 2014. També aquest any, el vi Escol 2011 de Borda Sabaté ha sigut guardonat amb una Commended Medal a l’International Wine Challenge.

Producte de molta qualitat

Una de les màximes dificultats, deixant de banda el clima, són els elevats costos a què han de fer front els productors pel fet que les vinyes estan situades en petites feixes, cosa que fa que tota la feina hagi de ser manual. A això s’hi sumen la poca producció que es pot assolir en comparació amb zones amb grans latifundis, el fet que cal controlar més les aturades vegetatives i les plagues, els costos a l’hora de construir els cellers i els temps d’elaboració dels vins. Per tot plegat, les famílies que han començat a fer els primers passos en el món viticultor han apostat per vins de molta qualitat, amb triatges previs del raïm molt meticulosos, premsatges fluixos i períodes d’envelliment llargs. “No podem competir en el món del vi si no tenim qualitat”, assegura Joan Visa, de Casa Beal, perquè “el cost de l’ampolla a Andorra és sis o set vegades superior al d’altres regions vinícoles”. Joan Albert Farré explica que el que es busca és un producte molt concret i especial, “un vi molt selecte, gairebé de col·leccionista”, perquè es pugui convertir “en un producte identificatiu del país”.

Aposta pel conreu ecològic

Tots els productors han apostat, en major o menor mesura, per l’agricultura ecològica i per les pràctiques biodinàmiques. Borda Sabaté, que és la primera explotació certificada amb el segell d’Ecocert, ha optat per aquest tipus de cultiu perquè “l’única manera d’aconseguir vins de qualitat és tenir la vinya al màxim de sana possible”. Així, s’eviten els productes químics per combatre les plagues i s’intenta fer tota la feina manualment. El responsable de la finca de l’Any de la Part, Pere Escudé, va més enllà i explica que l’objectiu és que una part de la propietat es conreï de manera totalment tradicional, amb l’ajuda d’animals per evitar la mecanització i “portant la finca al màxim nivell ecològic”.

A part d’elaborar vi, alguns dels cellers han començat a oferir visites guiades. Esteve Tor, de Casa Auvinyà, explica que aquest estiu han iniciat aquesta activitat perquè cada cop hi ha més interès, sobretot dels turistes, i “es veu que té un potencial”. De fet, els viticultors consideren que l’activitat, tant pel vessant gastronòmic com pel vessant de visita cultural, es pot convertir en un atractiu turístic més del país, lligat al turisme rural, que últimament s’ha començat a impulsar legislativament.

En definitiva, durant els últims anys, el cultiu de la vinya ha tornat a renéixer a Andorra de la mà de diverses famílies amb una gran tradició agrícola que, inicialment, veuen aquest cultiu com un complement a la resta de productes que conreen. No obstant, alguns productors estan convençuts que, en el futur, la vinya i el vi seran una font de riquesa i un identificatiu del país, veient les qualitats que estan aconseguint els vins i el potencial que poden assolir les vinyes d’altitud en funció de l’evolució del canvi climàtic.

stats