Preparant-se per a un nou escenari amb menys ‘or blanc’

Andorra La VellaLa temperatura mitjana del planeta va augmentar 0,85 graus entre el 1880 i el 2012, segons el Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC). El cinquè informe d’avaluació elaborat per aquest organisme assenyala que els riscos més importants que s’hauran d’afrontar a Europa són les fortes precipitacions, les sequeres, temperatures extremes, dèficits hídrics i augment del nivell del mar.

I què passarà al Pirineu? Segons els diferents estudis elaborats, que ha recopilat l’Observatori Pirinenc del Canvi Climàtic de la Comunitat de Treball dels Pirineus (CTP), els efectes més notables seran la reducció dels gruixos de neu i l’escurçament de les temporades d’esquí. I és que des de 1950, les temperatures al Pirineu han augmentat una mitjana de 0,2 graus per dècada, i les precipitacions s’han reduït entre 2 i 2,8 l/m cada any. Aquestes tendències, que continuaran els pròxims anys, afectaran l’agricultura, la gestió de l’aigua, la salut, els riscos naturals i, evidentment, el turisme de neu.

75% menys de neu a 1.800 m

És precisament a Andorra on s’ha elaborat el primer estudi que analitza la influència del canvi climàtic en el turisme de neu. Es tracta del projecte Nyvopyr, que va elaborar el Centre de la Neu i la Muntanya d’Andorra i l’Observatori de la Sostenibilitat d’Andorra (OBSA), i que assenyala que, en quaranta anys, els gruixos de neu poden disminuir un 75% a 1.800 metres d’altitud i entre el 30% i el 50% a 2.400 metres, i d’aquí a finals de segle, les temperatures poden augmentar entre 2 i 4 graus. En el cas de les precipitacions, l’evolució no és tan clara, i en general s’estima que al vessant sud del Pirineu es produirà una lleugera disminució, mentre que al vessant nord es mantindrà igual o fins i tot es podria incrementar.

Més vulnerables i més resilients

Però no totes les estacions del Pirineu quedaran afectades de la mateixa manera. El director de l’OBSA, Èric Jover, explica que hi haurà una sèrie d’estacions més vulnerables, que hauran de fer canvis importants en el seu negoci; unes altres de poc vulnerables, que podran continuar amb l’activitat sempre que augmentin el nombre de canons i treballin millor la neu, i, finalment, de resilients, que tindrien prou neu per continuar treballant i, per tant, la capacitat de captar els esquiadors de les altres estacions que haurien de tancar. Jover afegeix que les que notaran menys el canvi climàtic són les situades a més altitud, encarades al nord i amb influència atlàntica, i assegura que les d’Andorra, sobretot el sector d’Arcalís i fins i tot Grandvalira, poden ser de les menys perjudicades i, per tant, tindrien la capacitat de captar els esquiadors de les altres estacions. L’estudi conclou que, més que una reducció del turisme d’esquí a escala pirinenca, es produirà una redistribució d’usuaris cap a les estacions que resultin menys afectades.

Conscienciar la població

Per tot plegat, el Govern ha iniciat un procés participatiu per recollir les propostes dels principals agents ambientals, socials i econòmics del país per iniciar l’adaptació al canvi climàtic. Durant diferents jornades, els participants reflexionaran sobre els impactes que hi ha sobre la taula, la vulnerabilitat que té Andorra i les mesures d’adaptació que es poden aplicar. A causa de la disminució de la neu, caldrà fer front a durades més variables de les temporades, a un increment de la demanda d’aigua i d’energia per produir neu de cultiu i l’augment de la cota a partir de la qual serà viable aquesta producció. Per aquest motiu, el director de Medi Ambient, Marc Rossell, explica que l’increment de canons de neu com a solució és el que s’anomena una “mala adaptació”.

La cara positiva

Però no tot són efectes negatius. La pujada de les temperatures pot beneficiar alguns conreus i pot suposar millores en la salut de la població. En l’àmbit turístic, permetrà millorar el confort climàtic a l’estiu i allargar la temporada apta per al senderisme i altres activitats a l’aire lliure. Per aquest motiu, Rossell destaca que una de les mesures necessàries per adaptar-se als efectes del canvi climàtic és la desestacionalització de l’activitat turística.

Amb tot, Èric Jover assenyala que les estacions d’esquí són conscients de la problemàtica, i que les actuacions que fan per lluitar contra una mala temporada són relativament similars a les que cal fer per lluitar contra el canvi climàtic: revegetar les pistes a l’estiu perquè hi hagi el mínim d’erosió, instal·lar proteccions per evitar que el vent s’emporti la neu, millorar el treball de les màquines trepitjaneu perquè distribueixin millor la neu, i millorar el rendiment efectiu dels canons de neu.

Amb tot, el director de l’OBSA reconeix que aquestes mesures es poden aplicar si l’afectació és moderada, i que a la llarga, les estacions hauran de fer canvis més estructurals, com ara fer créixer el volum de negoci a l’estiu.