ANDORRA DE NIT
Suplement 25/04/2015

Quan s’apaguen els llums i la ciutat dorm

Metges, personal de seguretat o informàtics treballen de nit per mantenir l’ordre durant el dia

Maria Creixell
5 min
Quan s’apaguen els llums i la ciutat dorm

Andorra La VellaVigilants, metges, transportistes, personal de neteja o policies són alguns dels oficis que es poden desenvolupar de nit, però no són els únics. Encara que en molts casos les empreses estableixen torns rotatius, hi ha tasques que necessàriament, o sobretot, s’han de dur a terme quan la majoria dormen. I és que, després del vaivé constant del dia, a la nit cal posar-ho tot a punt per a l’endemà.

És el cas dels agents de circulació. Al Comú d’Escaldes, per exemple, s’hi estableix un torn de nit rotatiu, de manera que cada agent fa aquest horari durant un mes sencer dues vegades a l’any. Durant la nit es destina una patrulla amb dues persones al carrer i una al despatx, que centralitza les alertes. Com explica Carles Bozo, caporal de circulació, hi ha una sèrie de feines fixes a fer, com poden ser controlar els edificis comunals, tancar les instal·lacions públiques i controlar els semàfors, la senyalització o el mobiliari urbà. A més, si cal, donen suport als cossos de seguretat en possibles baralles o accidents.

Segons explica Bozo, la nit d’Andorra és bastant tranquil·la, “excepte el cap de setmana”. Aleshores, reconeix, “fa un canvi total” perquè molta gent surt a sopar o de festa, entre altres activitats. Una opinió semblant és la del coordinador de tècnics en transport sanitari del SAAS, Xavier Bertran, que afirma que la nit és “una mica boja”. “Es pot tenir una nit tranquil·la i de sobte que es giri feina amb un accident de cotxe”, afegeix. A les nits, apunta, es pot tenir més volum de feina però no sempre són casos més greus, sinó que potser hi ha pacients que s’han esperat durant el dia i a la nit ja no aguanten més. Com explica el metge coordinador del servei d’urgències de l’hospital, Òscar Becerra, hi ha algunes patologies que tenen tendència a agrupar-se a la nit. Crisis d’asma, problemes cardiològics o de pulmó empitjoren de nit i els caps de setmana es reben sobretot traumatismes menors relacionats amb el consum d’alcohol i drogues.

El responsable de seguretat d’Illa Carlemany, Cesar Gomes, també s’encarrega de vigilar el correcte estat de les instal·lacions. A més de controlar la sortida dels restaurants i del cinema per assegurar que no queda ningú al centre, un cop es tanca al públic toca revisar el tancament de les botigues, aturar les escales mecàniques, comprovar els vehicles estacionats a l’aparcament i eventualment comprovar l’estat de les mesures antiincendis o dels quadres elèctrics. Segons explica Gomes, l’ambient al centre acostuma a ser tranquil i només han d’intervenir en alguna discussió de clients en algun bar o restaurant, pintades, joves que es resisteixen a abandonar el centre comercial o que fan botellón a les escales d’emergència. Com a anècdota, també ha trobat persones que aixequen la barrera de l’aparcament manualment per sortir sense pagar.

Encara que el centre comercial estigui tancat a la nit l’activitat no s’atura. Puntualment s’aprofita per fer-hi actuacions especials: canvis de decoració, neteja de la façana o muntatges nocturns, com la col·locació de les escales mecàniques del costat del carrer Valira, que es van afegir després de la construcció del centre i es van introduir pel sostre.

Una tasca molt diferent és la que fa Begonya Rubio, enginyera informàtica d’Andorra Telecom. Sempre que han de fer actualitzacions, correccions de problemes a la xarxa o incorporacions de nous elements, ho fan de nit per evitar les incidències als usuaris. “S’ha de fer a partir de la una perquè es prioritza el client i s’intenta minimitzar l’impacte”, exposa. Les intervencions poden durar entre una i cinc hores però l’endemà al matí algun membre del grup ha de verificar que els canvis han funcionat i que tot va correctament.

Menys coneguda és l’activitat de Marc Gómez. Des de fa un any i mig treballa en una empresa d’implantologia dental. Elaboren implants, cargols, casquets... i la seva tasca és controlar les màquines i verificar l’estat de les peces “perquè no s’aturi mai la producció”, explica. Cada nit poden produir fins a 230 cargols i 170 implants, per exemple.

Danys col·laterals

El metge Òscar Becerra afirma que treballar de nit no suposa únicament una qüestió d’organització, sinó que comporta problemes per agafar el son o patrons de son anormals. A més del desgast físic, però, reconeix que hi ha un desgast familiar. Una possibilitat és establir torns per no haver de treballar exclusivament de nit. Tot i així, hi ha qui s’organitza per dormir mentre els fills són a l’escola i encara poden passar la tarda amb ells abans de marxar a la feina, com indica Becerra. Per a Bozo, la tranquil·litat de la feina de nit ajuda a eliminar l’estrès del dia i, en tot cas, admet que quan va acceptar la feina ja era conscient de les condicions que comportava.

Igualment, Marc Gómez, que fa el torn de diumenge al vespre fins divendres al vespre, tot de nit, assegura que no aconsegueix dormir vuit hores seguides. La llum i el soroll del carrer tot sovint el desvetllen i reconeix que acaba anant més cansat. “Aixecar-te costa”, confessa. A aquest ritme alterat s’hi afegeix que el cap de setmana canvia els horaris per viure de dia. “Si no tampoc pots veure ningú”, admet.

Conciliació familiar

Encara que en la majoria de casos reconeixen que la conciliació amb la vida familiar i social és difícil, hi ha opcions per intentar que els treballadors ho puguin compaginar de la millor manera possible.

Una possibilitat són els torns, com fan a l’hospital o al servei de circulació, però no totes les empreses tenen prou personal per organitzar-se d’aquesta manera. Mentre que Cesar Gomes valora el fet de disposar de torns de 12 hores que els permeten combinar 3 dies de feina i 4 de festa, Begonya Rubio reconeix que no són prou personal per establir torns i “qui fa la intervenció de nit no arriba a les 8 del matí però igualment treballa l’endemà i entra més tard”. El que fan en aquest cas és repartir les intervencions perquè no sempre treballi la mateixa persona a la nit. “A casa t’has d’organitzar -reconeix-. Si tens nens, l’endemà la teva parella els porta a l’escola”, apunta.

Oportunitats laborals i d’oci

Amb tot, sovint es tracta de tasques que només es poden dur a terme a la nit i, de vegades, també tenen avantatges. “Tot el que es fa de nit durant el dia no es pot fer, aprens molt”, reconeix la Begonya. En la mateixa línia, Xavier Bertran, coordinador de tècnics en transport sanitari, afirma que “a la nit t’has d’espavilar més” i, per tant, es guanya experiència. En el cas d’urgències, segons el metge coordinador del servei, Òscar Becerra, el dia és “més atractiu” perquè hi ha més patologies i es visiten més pacients. El que ofereix la nit és “més possibilitat de revisar la bibliografia perquè hi ha menys volum de feina”.

Per a Marc Gómez, disposar d’hores lliures durant el dia li permet aprofitar-ho per anar a esquiar o fer excursions. “Encara que després dormi quatre hores”, admet.

stats