Publicitat
Publicitat

ENTREVISTA

Josep Lagares: "Som un país molt creatiu: enfoquem-ho a la innovació i no a la corrupció"

Josep Lagares (Besalú, 1963) va arribar el 1996 a la direcció general de Metalquimia, l'empresa fundada pel seu pare i que està especialitzada en maquinària per al tractament de la carn i els embotits. Apassionat de la música i dels salts en caiguda lliure (n'ha fet més de 4.000), té una obsessió: fer les coses d'una alta manera.

Ara hi ha molta gent que es planteja tenir la seva pròpia empresa. Què han de saber?

Primer, han de saber el seu perquè, saber què els inspira. I lligar-ho amb el que inspira els seus clients. Tu pots tenir una idea fantàstica, però si no inspira no la comprarà ningú.

Sovint ens centrem en conceptes més tangibles, com la rendibilitat.

A Metalquimia venem en més de 75 països perquè hem aspirat a transformar la manera com el món processa la carn. Era el que ens inspirava. Molts negocis es perden perquè han abandonat la inspiració inicial.

Quin és el següent pas?

Cal aplicar la creativació, un neologisme que em vaig inventar ajuntant creativitat i innovació. La creativitat és condició necessària però no suficient per crear innovació. Cal traduir la creativitat en un producte vendible. Si no, no hi ha innovació!

I com s'impulsa? ¿Ha de ser amb polítiques publiques o, directament, ho han de fer les empreses?

Totes dues coses, les públiques han de tenir clar el model de país que volen. Si volem que l'iPad del futur s'inventi a Catalunya, hem de començar ara. Mai és massa tard ni massa d'hora. No es tracta d'aportar diners, sinó d'inspirar les empreses. L'administració ha d'ensenyar el camí.

Com ho heu fet vosaltres?

Hi ha diverses fases. Cal crear una cultura que permeti que, des del peó fins al director general, tots tinguin el xip de la innovació. Nosaltres tenim aquesta cultura a base de compartir la informació amb tothom de dins de l'empresa. I compartim els guanys que generen les millors idees. El 20% dels beneficis que generem els repartim entre els treballadors. Als que han tingut més idees els donem premis, cosa que els genera un reconeixement públic i econòmic, i això crea implicació.

I si el treballador no fa res d'això?

No passa res. Els donem al·licients: entrades per al camp del Barça, per exemple. Però és important socialitzar la creativació interna. I també promoure la creativitat inconscient. La que tens quan et dutxes al matí i et sorgeix una idea. Nosaltres animem la gent perquè toqui altres àmbits, que vagin a fires de sectors que no coneixen. O que naveguin per internet en hores de feina.

¿Qualsevol treballador es pot adaptar a una manera de treballar com aquesta? Hi ha gent creativa, però d'altra té aptituds diferents.

Un punt clau per a nosaltres és captar el millor talent creativador. La gent que busquem ha de ser oberta de ment. L'hemisferi creatiu del seu cervell ja ha de funcionar i ha d'estar disposada a fer-lo funcionar.

¿En la indústria, sovint considerada més mecànica, és més dificil trobar gent amb aquest perfil?

No. Ens vam trobar secretàries d'administració que només passaven factures i que, quan les vam educar així, van acabar donant idees per a màquines noves! Això té un doble efecte: és bo per a la companyia però també per a l'autoestima del treballador. Tu pots tenir un equip cohesionat si la gent visualitza i es creu el projecte. Si s'hi sent inspirat. Si és feliç d'anar a treballar. Que es cregui que, entre cometes, està canviant el món. Ara bé, a mitjà i llarg termini, cal fomentar aquesta cultura entre la mainada perquè sàpiguen trobar solucions noves als reptes vitals de la humanitat. Ja hi ha escoles de Girona i Barcelona que fan un mòdul on se'ls ensenya a solucionar un repte per generar idees.

Com estem en comparació amb altres països?

Tenim molta feina per fer, però hi ha institucions que en comencen a parlar. És un gran pas, però encara estem a anys llum d'Israel. Nosaltres som un país molt creatiu, i això ho hem d'aprofitar per a la producció, no per a la corrupció.

"Que cada empresa es comprometi a crear dos llocs de treball"

1. Què s'hauria de fer per reduir l'atur?

Podria dir que s'haurien d'abaixar els impostos, com diu tothom, però no ho vull dir. Trobo que perquè hi hagi una baixada dràstica d'impostos caldria que totes les empreses del país, sense excepció, s'adherissin al moviment Compromou-te [www.compromoute.org] i agafessin el compromís, a molt curt termini, de generar un mínim de dos llocs de treball estable.

2. Com creu que acabarà el procés sobiranista de Catalunya?

Si fóssim capaços de trobar un model de país il·lusionador, engrescador, que ens fes veure el futur amb esperança ara no estaríem parlant de la independència. Però la veritat és que no som capaços de visualitzar-ho, cap dels dos bàndols. Catalunya està llançant un missatge molt potent a Espanya. Alguna cosa ha de canviar a Espanya. Hem de ser capaços de tenir una segona transició d'un model de país que ens engresqui a tots, als castellans, als gallecs, a tots. Tots a l'una amb una visió compartida per trobar aquest model.

PUBLICITAT
PUBLICITAT