Publicitat
Publicitat

PAREU MÀQUINES

La reina deu ser moderna, però les lloances que rep no

“Letícia, reina a França” ( La Razón ), “Letícia, a la passarel·la de París” ( La Vanguardia ), “Letícia, très chic, desfila a París” ( El Mundo ), “La reina Letícia i el seu estilista ho donen tot a París” (un altre d’ El Mundo ). Aquests són alguns dels titulars dels diaris impresos i digitals sobre la presència de la reina a la capital francesa, en viatge d’estat. En tots aquests casos, les peces estan il·lustrades amb les fotografies dels set modelets que l’experiodista ha lluït en les 72 hores que ha durat el viatge: un vestit cada 10,3 hores, pijames -si és el cas- exclosos. “La reina, sempre observada, no ho tenia fàcil a París”, comença la crònica de La Vanguardia, de to similar a les altres. D’acord que els diners no asseguren l’estil, però caram com hi ajuden. I tampoc estem parlant de física quàntica o geopolítica internacional: només d’aconseguir cobrir un cos plenament inscrit en el cànon actual de bellesa amb roba bonica i adequada.

A mi, una institució que es perpetua per sanguinitat em sembla -per dir-ho suau- probabilísticament irresponsable. Però encara és més absurd (i humiliant) que el fitxatge extern més destacat que fa la institució sigui avaluat aleshores pels mèdia, en la majoria de casos, en funció del seu èxit com a element decoratiu. O pitjor encara: com a suposat model moral al qual se li qüestiona, per exemple, que se’n vagi de concerts sense el seu espòs. Un dels adjectius més repetits és que Letícia és una reina “moderna”. Ho és per l’origen plebeu i per haver sigut reina en segones núpcies, d’acord, però un cop ingressada al club se li està aplicant el mateix tracte que a Sofia, ja que la màxima virtut, aparentment, és l’eufemístic “saber estar”. O sigui, un tractament no pas nobiliari, sinó més aviat mobiliari.