L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'La batalla per visualitzar el futur'

Puigdemont va anar avui fa una setmana a Madrid, va exhortar per última vegada Rajoy a pactar el referèndum; Rajoy va anar dissabte a Sitges, va dir que de pacte, res, que la separació tindria “terribles conseqüències”, i avui dilluns Puigdemont es reuneix amb PDECat, Esquerra, CUP i Podem per acordar data i pregunta de referèndum.

Pel mig hem hagut de sentir que el govern espanyol farà servir tots els mitjans al seu abast, que un referèndum és l’equivalent a un cop d’estat, que això només passa en dictadures i altres comparacions de vergonya aliena.

Som a la fase d’acció i reacció, de proposta i resposta. De “farem el referèndum” i de “no el fareu de cap manera”. El govern espanyol està construint un relat que li permeti alhora mostrar fermesa (la fermesa que li tiren en cara que no va tenir pel 9-N) i intervenir sense problemes d’opinió pública quan toqui fer servir la força per impedir col·locar les urnes. I en aquest intent de construir un relat segons el qual votar és antidemocràtic i impedir votar és democràtic, ara intenta que visualitzem el futur. Vegin la portada de ‘La Razón’ d’avui: “Rajoy recorrerà als Mossos per retirar les urnes si hi ha un altre 9-N”.

Com ho farà? Doncs la fiscalia demanaria que les urnes fossin precintades, el Tribunal Constitucional acceptaria la petició i n’ordenaria la retirada, i els Mossos haurien d’actuar per ordre judicial.

Notin, per tant, que l’obsessió és que les urnes no puguin sortir al carrer. Que no hi hagi col·legis electorals oberts. Que el món no vegi que a Espanya es pregunta res, que cap espanyol es pensi que pot decidir el seu futur com ho fan els catalans. I per aconseguir-ho, el govern espanyol ha d’aconseguir que no li passi com al 9-N, que quan se’n va voler adonar, era massa tard. I ara ha d’intervenir així que pugui. Aquest estiu mateix. Per descomptat, si el Govern i la majoria parlamentària que el sustenta persisteixen en el seu compromís que els catalans siguem consultats i aprova les lleis de desconnexió, ens n’anem de dret a una cascada de decisions judicials que poden comportar inhabilitacions de càrrecs electes i amenaces a funcionaris, començant pels Mossos.

Anem, doncs a un temps en què els ciutadans serem directament confrontats amb la nostra responsabilitat individual davant el que passi, i dependrà, com sempre, dels tons i dels moments, qui sap si de les qüestions dels detalls, perquè tota la repressió que prepara l’Estat tingui una resposta pacífica, serena, proporcionada, fins i tot al carrer. Però si el que el govern espanyol està intentant que visualitzem és el futur, el futur és que se’ns negaria la veu, es negaria que la nostra veu tingui conseqüències polítiques i s’impediria posar les urnes en nom de la democràcia. En un moment en què a tot el món hi ha un enorme dèficit democràtic, en què des de la globalització, a la digitalització, a la crisi financera ens han fet perdre el control de la nostra vida, en un país on sempre hem reclamat valentia als nostres polítics, on sempre hem lamentat que mai no canviï res, on el nostre govern no pot ja no millorar el servei de Rodalies o gestionar l’aeroport de Barcelona, sinó aprovar un decret de pobresa energètica o un impost als bancs, deixar-se arrabassar les urnes sense piular seria incomprensible. No hi ha cap mal a voler votar, i menys quan totes les altres portes han estat tancades.