Publicitat
Publicitat

OBSERVATORI ÀFRICA

Trenta refugiats, la memòria de la història

Un dels supervivents del vaixell que va naufragar el 3 d'octubre a la costa de l'illa de Lampedusa amb el tràgic balanç de 366 morts va descobrir, fa una setmana, que l'infern que li havia tocat viure no s'acabava mai: entre un grup de nouvinguts que baixaven d'un pesquer que havia salpat de Líbia carregat de refugiats hi va reconèixer, barrejat entre els fugitius, el traficant que l'havia torturat i extorsionat després de segrestar-lo al desert del sud de Líbia.

La història l'explica la premsa italiana i és un testimoni esfereïdor de la tragèdia humana que s'està vivint a les portes d'una Europa que ha decidit aixecar un mur cada vegada més alt als refugiats de la guerra de Síria -més de la meitat dels quals són nens-, que s'han de repartir entre els països veïns, però se'ls nega l'accés als països de la Unió Europea.

El traficant citat, un somali de 24 anys anomenat Mouhamud Elmi Mouhidin, havia arribat a l'illa de Lampedusa provant, també ell, d'entrar a Europa camuflat entre els refugiats. Al centre d'acollida, però, aviat va ser identificat per un grup de supervivents que s'hi van abraonar i van estar a punt de linxar-lo. Rescatat per la policia italiana, s'ha sabut ara que Mouhamud formava part d'una banda armada de les moltes que persegueixen els refugiats durant el seu penós viatge a través del nord d'Àfrica. Els testimonis que han permès inculpar-lo expliquen que viatjaven a través del desert del Txad en direcció a Líbia amb un grup de 110 homes i 20 dones, quan van ser atacats. Els segrestadors els van retenir en una casa a prop de la ciutat de Sabha, a Líbia, on van estar un mes.

Durant el segrest se'ls va obligar a contactar amb les famílies perquè els fessin una transferència bancària de 2.450 euros a cadascun. Com a mesura de pressió, alguns segrestats eren torturats davant dels altres amb corrents elèctrics i pallisses. A les vint dones se les va violar sistemàticament durant tot el segrest. Cada nit dues eren obligades a sortir de la casa. Una nit una va tornar sola i va explicar que la seva companya havia estat violada en grup -entre els violadors hi havia Mouhamud- i després l'havien cremat amb gasolina. Una vegada fetes les transferències bancàries, els segrestadors els van conduir fins a la costa líbia, on van pujar al vaixell que acabaria naufragant.

La guerra a Síria ja fa dos anys i mig que dura. A més dels dos milions i mig de refugiats que fugen a través de les fronteres, a l'interior del país ja hi ha més de quatre milions de desplaçats. Com s'ha explicat insistentment, Europa està a la cua de l'ajuda i de la solidaritat amb els refugiats, o, per dir-ho més clarament, no en vol saber res.

La quota d'entrada que es discuteix en aquests moments és només de 30.000 refugiats -Turquia ja n'acull mig milió-, i només Suècia demostra una actitud generosa, mentre que Espanya ha dit que està disposada a rebre'n trenta. Trenta! Mentrestant, completament girats d'esquena a la realitat que ens envolta -i sobre la qual tenim una gran responsabilitat-, els partits polítics europeus s'escoren cada vegada més cap a discursos feixistes, en què l'estranger, sigui el refugiat, l'emigrant o el diferent, ocupa el centre del debat sobre els nostres propis problemes -resultat de les nostres males pràctiques- i les nostres preocupacions. Trenta refugiats, doncs: quina vergonya que això ho digui un país que encara té el testimoni viu del milió d'exiliats que van fugir de la Guerra Civil.