Publicitat
Publicitat

I AQUÍ

El desprestigi d'Espanya no fa gràcia

Com demostra Carme Colomina en el seu reportatge, Mario Monti, Nicolas Sarkozy i Mitt Romney coincideixen en una cosa: han utilitzat Espanya com a exemple a no seguir. El desprestigi espanyol creix, la premsa anglosaxona va agreujant el to contra Rajoy, i ahir, quan el ministre De Guindos va dir a Londres que Espanya no necessita el rescat, el públic es va posar a riure. A casa nostra molta gent s'alegra d'aquesta mala imatge, i puc entendre els seus motius, però a mi no em fa gens de gràcia. Només li sé veure de positiu que limita les possibilitats de maniobra a nivell mudial de Madrid contra els interessos de Catalunya. Hi ha independentistes tan avançats al seu temps que ja s'han desvinculat mentalment d'Espanya, però la majoria de poders polítics mundials ens fan espanyols, no coneixen els matisos, i aquest desastre limita les nostres opcions de créixer. El desprestigi és també nostre, en alguns casos injustament, en d'altres no tant, perquè moltes coses les hem fet igual de malament. Toca anar explicant pel món les diferències, i sobretot toca ser diferents de debò, ser millors. I ho hem de fer assumint que de moment cada portada contra el rei, contra Rajoy o contra la mala gestió del rescat és una portada en contra nostra. No es pot donar cap batalla d'imatge per guanyada. I cal buscar els punts forts. Hi ha un gran actiu mundial que és Barcelona. Els que posen Espanya al sac dels perdedors parlen amb admiració de la capital del nostre país. És la ciutat de moda per als fills de vint-i-cinc anys de molta gent influent. Per això em dol quan menystenim o discutim una capitalitat que aconsegueix el miracle de posar-te en el mapa mundial i allunyar-te del desprestigi d'Espanya, que s'estén i ens taca.