Publicitat
Publicitat

EL GERMÀ PETIT

L'equip de casa?

El Girona i el Sabadell estan acumulant punts a l'inici de la temporada de Segona a la mateixa velocitat a què les graderies dels seus estadis perden ocupants. En el cas del conjunt de Montilivi, i tenint en compte la jornada de paraigua del 29 de setembre, els 4.281 espectadors que van assistir ahir al partit contra el Recreativo representen la millor entrada de l'actual campanya.

La temporada passada aquesta xifra hauria suposat la tercera pitjor dels vint-i-un partits a casa dels gironins. Un nombre superior tan sols en setze ànimes (3.302) suposa la millor per al Centre d'Esports Sabadell a la Nova Creu Alta, si bé l'entitat argumenta que els torns instal·lats aquesta temporada han patit alguns problemes de funcionament que fan qüestionar la precisió de les dades. Seria, en tot cas, la sisena pitjor assistència de la campanya passada. Hi ha, però, un curiós matís: el Sabadell té avui 3.200 socis; el Girona supera de poc els 5.300.

"La crisi hi influeix", apunta Álvaro Montoliu, director de relacions externes arlequinat. "I hi ha qui ens manifesta que l'abonament és car, però crec que abaixar o apujar el preu de l'abonament no faria variar gaire les xifres. De vint anys ençà, el Sabadell s'ha mogut sempre al voltant d'una base fidel d'uns dos mil socis que l'any passat vam doblar: ara podem dir que hem fet un miler d'arlequinats més". El que sí que admet el club vallesà és que, amb una població que volta el quart de milió de persones a la ciutat i la seva àrea d'influència, la xifra és baixa: la capacitat de la Nova Creu Alta en suposa, encara no, un 5%. Parlar del factor Barça és fàcil, però el Sabadell prefereix pensar en allò de què parteix. "Cada dia tenim espai als mitjans locals, i el compte de Twitter del club supera els deu mil seguidors. A la ciutat, som una referència, influïm, la gent sap que hi som. Així, les nostres campanyes apel·len al sentiment de ciutat dels seguidors ocasionals, per fer-los entendre que allà on viuen també hi ha el seu equip de futbol professional".

Precisament el sentiment de pertinença és el que el Girona considera clau perquè, just a la inversa del que passa al Sabadell, tinguin més socis que espectadors a Montilivi els dies de partit. "El ciutadà de Girona i comarques es fa molt seus els productes d'aquí", apunta Xavi Jofre, responsable de màrqueting gironí. "Des del club hem buscat que el Girona també sigui un d'aquests productes, però que, a més, el públic rebi un retorn, amb el carnet, en forma de descomptes. I creiem que al final hem aconseguit molts socis que ho són per donar suport a alguna cosa seva, pròxima, tot i que no vinguin sempre".

Segons el club, els horaris televisius, que suposen jugar molts partits els dissabtes a la tarda en una ciutat comercial com Girona, són un obstacle per arribar a la fita dels 7.000 abonats. També reconeixen, però, que la decisió de deixar de regalar entrades influeix en la pèrdua d'espectadors. "Ho hem fet dos anys i creiem que ja hem sembrat prou. Ara recollim els fruits i centrem la nostra atenció en el soci". Per a un aficionat adult sense dret a descomptes, l'abonament més barat al Girona costa 83 euros, i al Sabadell, 180.

Els dos clubs, però, són optimistes respecte al futur. Dels 3.200 socis del Sabadell, uns 1.400 són de la franja d'edat de 0 a 24 anys: al Girona calculen un percentatge un pèl superior. Tots dos insisteixen a arribar als socis del futur. "En algunes escoles de Sabadell coneixien molt pocs jugadors nostres", diu Montoliu, "i la majoria no passaven de Barça o Madrid, però en altres el jugador que portàvem no podia ni caminar". "Hi ha assignatures de la UdG que permeten fer les pràctiques al club", segons Jofre, "i hem treballat amb les escoles i els clubs de futbol formatiu de Girona i rodalia". En tots dos casos, però, hi ha un punt comú inamovible: que entri la pilota és la millor campanya.