Publicitat
Publicitat

CRÍTICA TV

El porter de Park Avenue

La sèrie de documentals del 33 El perquè de la pobresa està exposant un seguit de debats sobre l'economia molt interessants. Diumenge, en l'episodi titulat Park Avenue , es preguntaven si els diners ens fan ser males persones. Ho justificava la progressiva desaparició del somni americà. Ara la gent ja no gaudeix de les mateixes oportunitats. Com és habitual en aquests reportatges que tenen un rerefons de conscienciació social, ens tornem a trobar amb el patró narratiu en què els multimilionaris són malvats, les classes mitjanes inconscients i les classes baixes un col·lectiu solidari que subsisteix gràcies a l'esforç propi. La manera d'exemplificar-ho, però, és original. Parteix d'experiments sociològics curiosos i entrevistes a personatges singulars. Més que una demagògia econòmica centrada en l'enfrontament de classes hi ha una voluntat d'anàlisi, gairebé filosòfica, per entendre per què aquests rols dels estaments socials es perpetuen. El reportatge arrenca amb un experiment fet amb el Monopoly. Es va utilitzar el joc de taula com a paral·lelisme amb el somni americà, però modificant les regles del joc. Un jugador gaudia d'avantatges econòmics i de normes que l'afavorien. I l'altre hi participava sense diners i amb menys daus. El ric sempre se sent orgullós de guanyar, mentre que el pobre desisteix d'aconseguir la victòria. També entrevistaven (mantenint l'anonimat i amb la veu distorsionada) l'antic porter de l'edifici més emblemàtic dels milionaris de Nova York. El 740 de Park Avenue. Explica com les seves expectatives de fer-se ric a base de les propines dels magnats de Wall Street van desaparèixer. Revela que els responsables de la crisi mundial són malcarats i avars en l'àmbit privat i domèstic. És un discurs televisiu sobre economia innovador i, sobretot, àgil i entretingut. Com a mínim, està bé que el pessimisme d'aquesta crisi ens ofereixi, de tant en tant, bons continguts televisius.

PUBLICITAT
PUBLICITAT